Un record constant als carrers de Catalunya

BarcelonaPlogui, nevi o pedregui. Des que els Jordis són a la presó, Catalunya no s’oblida dels presos i els recorda cada dia. Poemes, cartes, música i actes diversos, des de les accions dels CDR a sopars solidaris. I cada poble amaga la seva història. El 16 d’octubre, després que Carmen Lamela dictés presó preventiva per a Sànchez i Cuixart, a Sant Fruitós de Bages l’Anna va decidir baixar amb la seva flauta al carrer per interpretar El cant dels ocells. “Davant la impotència i la ràbia, vaig decidir baixar al carrer”, explica. El primer dia va tocar sola, però ara ja fa 183 dies que ho fa acompanyada d’almenys una seixantena de persones, deu de les quals músics. I, com ella, en més d’un centenar de ciutats i pobles catalans cada dia o cada setmanal recorden els nou líders independentistes que estan privats de llibertat.

Anna Ortega té comptabilitzats uns 70 pobles on sona la Música per la llibertat cada dia. Des de Tortosa, passant per Vilafranca i Igualada, i arribant fins i tot a Palma o Brussel·les. “Interpretem cada dia El cant dels ocells, L’estaca i Els segadors, i quan acabem cridem un a un el nom de tots els presos”, explica David Miret, un dels músics de Vilafranca. A Igualada fa pocs dies van rebre la visita dels Mossos d’Esquadra, que els van demanar que notifiquessin l’acte a la policia perquè eren més de 20 persones. “Ho vam fer i ens ho van venir a agrair”, explica l’Elisabet, una de les cantaires. Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, també formava part dels més de 70 pobles que feien sonar El cant dels ocells. Però amb els últims cinc empresonaments la indignació entre els impulsors d’aquesta acció va ser tan gran que van deixar de sortir cada dia perquè creien que calia fer alguna altra cosa més contundent. L’acció “no podia ser un bàlsam”, explica la Maria Àngels. Per això ara ja preparen concerts i activitats per a la Festa Groga, el 28 d’abril.

La música no només inunda els carrers i les places catalanes cada dia, sinó que també omple les xarxes. Bernat Vivancos és compositor i ja ha fet 54 melodies que Noelia Nogueron, clarinetista, interpreta i puja a les xarxes. Són els Cants de la llibertat presa. “Volem fer una melodia per cada nit que els presos dormen a la presó”, explica Vivancos. Una iniciativa a la qual també s’ha sumat des de Londres el compositor Quim Badia, que dedica tres quarts d’hora al dia a fer una “composició-improvisació” pels presos i la penja a les xarxes des que Puigdemont va ser empresonat a Alemanya: “Volia fer alguna cosa per no oblidar els presos”.

Els avis també es mobilitzen

Qui tampoc no ha volgut oblidar els líders independentistes empresonats són els avis de Reus que es concentren cada dia al migdia a la plaça Mercadal -malgrat les pegues que hi va posar la Junta Electoral durant la campanya del 21-D-. Ho fan inspirats en les Abuelas de Plaza de Mayo de l’Argentina i la seva lluita per tots els nens desapareguts durant la dictadura. “Donem tres voltes a la plaça, cridem «Llibertat» davant l’Ajuntament i cantem Els segadors ”, explica Miquel Clariana. L’acció dura mitja hora i Clariana assegura que ja han estès la seva acció a més de deu pobles com Vic i Cambrils.

Les protestes estan repartides per tot el territori i per tots els dies de la setmana -en una seixantena de poblacions es fan actes setmanals, com a Lleida, Tarragona i Girona-. A Barcelona, les accions també es reparteixen per barris i districtes com Gràcia, Sants i les Corts, o fins i tot a l’Hospital Clínic. Al centre sanitari, el Col·lectiu Clínic Democràcia organitza cada dimecres una concentració al mateix hospital per reclamar la llibertat dels presos i cada dos mesos al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB. També al centre de la ciutat fan sentir la veu els contraris a la repressió, fent cada divendres una marxa circular de plaça Catalunya a Sant Jaume.

La capacitat d’inventiva de l’independentisme és inacabable i després dels dejunis organitzats per l’ANC -que van passar fa pocs dies per Moià-, la presó de Vic -que ha fet ruta per diferents pobles de Catalunya-, la cadena humana fins a Montserrat que prepara la Crida o els àpats grocs, ara també es prepara una cursa de relleus per a finals d’abril des de Barcelona fins a les presons d’Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco. Fins que els presos no surtin, els independentistes continuaran sortint al carrer.

Les concentracions més multitudinàries

Clam en suport als Jordis

Unes 450.000 persones van omplir el passeig de Gràcia de Barcelona el 21 d’octubre, cinc dies després que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entressin a Soto del Real. Els concentrats també van cridar en contra del 155, que Rajoy havia anunciat aquell mateix matí.

L’aturada del 8-N

Centenars de ciutadans van aturar el país el 8 de novembre per protestar per la “vulneració de drets i llibertats” per part de l’Estat. L’aturada, protagonitzada pels talls de carreters dels CDR, va arribar sis dies després de l’empresonament de mig Govern.

Llum al carrer Marina

Més de 750.000 persones van omplir el carrer Marina de Barcelona l’11 de novembre, en una de les mobilitzacions més multitudinàries per reclamar la llibertat dels presos. Els manifestants van il·luminar amb els seus telèfons mòbils més de tres quilòmetres de via.