Reconvertir els zoos, l’assignatura pendent
L’ús d’animals en circs i altres espais per a l’entreteniment està en el punt de mira dels animalistes
Barcelona“El Zoo de Barcelona té gairebé 2.000 animals de 300 espècies diferents tancats al mig de la ciutat en un espai petit... Això és una bogeria”. Ho diu Rosi Carro, coordinadora de la iniciativa Zoo XXI, una proposta internacional que busca la reconversió dels zoològics en centres de protecció i estudi dels animals. Carro creu que els zoològics són “un error històric”, una “herència del colonialisme, que s’enduia plantes, animals i persones dels llocs que descobrien els colons i dels quals se sentien propietaris”. Tot i que alguns zoos han evolucionat, Carro considera que cal una reconversió molt més profunda.
El projecte Zoo XXI té diversos objectius, un dels quals és estudiar el cas de cada animal que hi ha en un zoològic per veure quins poden ser traslladats a espais com ara santuaris, on guanyaran en benestar. “A mesura que baixa la població d’un zoològic, s’hauria d’anar reconvertint en un centre de recuperació i rescat d’animals que provinguin, per exemple, del tràfic o que hagin estat confiscats d’explotacions, ferits o abandonats”, explica. La iniciativa proposa també incloure-hi tecnologies virtuals que permetin “una experiència totalment immersiva per als visitants, que puguin descobrir com viuen, com senten i com són els animals salvatges però de manera virtual, sense haver-los de tenir tancats en un zoo”. I, finalment, Carro destaca que pretenen canviar el “model educatiu” per transmetre a les noves generacions que els animals “són éssers amb capacitats cognitives, emocions, sentiments i diferents formes de consciència”. Els impulsors de la iniciativa Zoo XXI -que va sorgir d’una recollida popular de firmes- volen que el canvi de model de zoològic sigui llei a Barcelona. L’admissió a tràmit de la iniciativa va tenir el suport municipal d’ERC, el PDECat i Barcelona en Comú, i el rebuig del PP, però s’espera que la votació definitiva sigui el març d’aquest any i decideixi, definitivament, quin zoo tindrà la ciutat.
Però l’Ajuntament es troba amb la paradoxa que, paral·lelament, la Fundació del Zoo va elaborar un nou projecte d’espai, amb el suport d’una part de l’animalisme i dels treballadors del zoo actual, que xoca frontalment amb el Zoo XXI tot i incloure també una reducció d’espècies i una aposta per les autòctones. El director executiu de l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA), Doug Cress, defensa que Barcelona “és una de les ciutats que tracta millor els animals” i insisteix en la importància dels zoològics com l’actual en la preservació d’espècies, com per exemple en primats. “La idea de tancar els zoològics no té sentit al segle XXI: tots volem que els animals estiguin bé”, defensa Cress, que esgrimeix la inversió de 300 milions d’euros anuals al món per a conservació als zoos i els 700 milions de visitants que tenen, informa Germán Aranda.
Una recollida popular de firmes també va impulsar la llei que va prohibir les corrides de toros a Catalunya. Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, recorda que la proposta “va tenir molt suport social” fins que els arguments ètics i veterinaris van portar el Parlament a aprovar-ne la prohibició. El 2015, però, el Constitucional va tombar la llei catalana. Tot i això, els toros no han tornat a Catalunya “perquè no hi ha hagut cap intent seriós de tornar a fer corrides”, diu Mulà.
Un altre pas en la protecció dels animals va arribar el 2015, quan el Parlament va aprovar una modificació de la llei de protecció animal per prohibir els espectacles de circ amb animals salvatges. Acaben de fer el mateix al País Valencià. “Als circs no hi ha una violència explícita contra els animals i això fa pensar que estan ben cuidats, però pateixen un gran maltractament”, diu Mulà, que espera que aquesta prohibició es vagi estenent a l’Estat.
Una altra assignatura pendent per als animalistes són els delfinaris. “A Catalunya queden pocs recintes d’aquest tipus. Són llocs denigrants que causen molt patiment als animals”, diu Mulà, que creu que si es fes una campanya informativa i de sensibilització “la gent hi deixaria d’anar”.
