Les receptes dels infants per a un món millor

BarcelonaTenen entre 9 i 11 anys, estan a punt d’iniciar el camí que porta cap a l’adolescència i ho fan amb pas ferm i les idees clares. Els alumnes de 5è i 6è de primària de l’Escola Baldiri Reixac de Barcelona, ubicada enmig de l’emblemàtic Parc Güell, no dubten a l’hora d’explicar quins són els aspectes que cal millorar del món que els toca viure i quin és el recorregut que han de fer per intentar capgirar-los. Una vintena d’aquests alumnes expliquen les seves inquietuds en un debat organitzat al mateix centre escolar, coincidint amb el Dia Mundial de la Infància. L’ARA hi és present.

“Què penseu del nostre món?”, els pregunta Estel Farré, la tutora de sisè curs. Predominen el que bategen com a “coses dolentes”. La llista és llarga, excessivament llarga. La desigualtat entre rics i pobres, la contaminació, les guerres, el maltractament animal, el racisme, els videojocs i les pel·lícules violentes, l’explotació infantil o les dificultats que tenen els nens que viuen als països més desafavorits per accedir a l’educació en són només un exemple. “A l’Àfrica no hi ha escoles, crec que els països rics haurien d’ajudar-los perquè els nens que hi viuen puguin aprendre”, denuncia l’Ian. “Això ja ho fan les ONG”, contesta la Candela. En el que hi ha unanimitat és a culpabilitzar els polítics de l’actual crisi econòmica. “Es queden gairebé tots els diners i a nosaltres només ens en donen una petita part, que és insuficient per repartir entre tots els ciutadans”, matisa l’Aina. El Miguel Ángel va més enllà i acusa els representants polítics d’“amagar informació”. “Voldríem saber-ho”, reclama. La resta tampoc s’arronsen a l’hora de valorar-los. “No haurien de ser tan egoistes i haurien de parlar amb els pobres”, diu un alumne. “Nosaltres continuem en crisi i ells tan tranquils a casa seva”, exclamen altres.

Hem parlat llargament dels aspectes negatius -els explica la mestra-, però també n’hi ha de bons. “Quins són els aspectes positius d’aquest món?”, els pregunta. Les mans per poder demanar el torn de paraula s’aixequen, però de manera més tímida. Durant l’escenificació es deixa clar que tot i ser petits -un qualificatiu que els costa d’acceptar- tenen l’esperit crític a flor de pell. Alguns parlen de democràcia. “Abans hi havia un senyor que manava i la resta obeïa. Ara, en canvi, es pot anar a votar i escollir el partit que volem”, expliquen. Alguns d’ells arriben a la conclusió que els dictadors “són molt cruels”. Altres introdueixen el concepte de sanitat. “Hi ha països en què s’han de pagar molts diners perquè un metge et visiti. Aquí és gratuït, però hi ha una llarga llista d’espera”, matisen. Les noves tecnologies també tenen el seu espai. “És molt car, però per exemple hi ha persones que poden viatjar a l’espai”, diu la Gina. “¿Creus que això és positiu?”, li replica la mestra. La Gina no dubta: “Sí”. Ho diu acompanyant la resposta amb un moviment de cap afirmatiu.

“S’hauria de multar els polítics”

La tutora torna a intervenir. “Heu explicat -diu dirigint-se als nens- que hi ha diverses coses que no us agraden. Què faríeu per millorar-les?”, els pregunta. Algunes de les seves respostes són imaginatives. “Per aturar la contaminació podríem construir una espècie de fàbriques que utilitzin mètodes més naturals”, explica un dels alumnes. “Perquè no hi hagi desigualtats els rics podrien donar diners als pobres”, contesta un altre. Una de les intervencions més contundents és la del Nico: “S’hauria de multar els polítics cada cop que facin alguna cosa malament, els diners recaptats -que deixa clar que serien molts- es podrien donar als pobres”. La proposta del Nico obté una reacció immediata d’una companya: “No pot ser que els polítics no facin bé la seva feina, si no la saben fer que marxin”. Deixar de fabricar armes, garantir l’escolarització o no invertir en petroli sinó en energies renovables completa el catàleg de solucions dels alumnes de l’Escola Baldiri i Reixac.

De la paraula al dibuix

Els alumnes de 3r de primària de l’Escola Rius i Taulet de Barcelona també volen dir-hi la seva. Ho fan, però, per la via d’un dibuix d’un globus terraqüi que porta per títol Un món millor. La imatge que més es repeteix són nens agafats de les mans, cors, estrelles, animals i desitjos. “Volem amor i amistat”, “Tothom necessita sanitat”, “Volem la pau i no la guerra” o “Els nens han de tenir dret a ser cuidats, educats i alimentats”, escriuen. Un dels dibuixos, però, aposta per pintar un gran coet de color verd. A sota hi posa: “El món és guai”. El seu autor també es diu Nico i quan l’entrega amb els ulls brillants i la innocència per bandera pregunta: “T’agrada?”