Rajoy prorroga els 400 euros però amb canvis
Decisió a l'últim minut i després de dies amb l'ai al cor. Finalment, el govern espanyol amplia sis mesos més l'ajuda de 400 euros mensuals per a les persones que han acabat totes les prestacions d'atur.
MADRID.Mariano Rajoy és un polític acostumat a no tenir pressa a l'hora de prendre decisions, sovint amb l'esperança que el pas dels dies acabi decantant la solució final. Aquest cop, però, la parsimònia a l'hora de prorrogar l'ajuda dels 400 euros a les persones que han esgotat totes les altres prestacions -un tema de supervivència per a milers de famílies- ha estat a punt d'esclatar-li a les mans. Finalment ahir, després de reunir-se amb el rei Joan Carles a Mallorca, va anunciar que ho allargava mig any més, ara bé, amb modificacions per garantir més èxit a l'hora de reinserir els aturats al mercat laboral.
El cap del govern espanyol va acabar cedint a les pressions socials dels últims dies però, sobretot, va acabar claudicant a les veus que dins del seu executiu i del PP avisaven dels perills de suprimir el pla Prepara, que vencia avui. S'intuïa la primera gran fissura dins de les files populars, que fins ara han aplaudit de manera obedient les dràstiques retallades de l'executiu. Els 400 euros, però, s'han convertit en una línia vermella: actualment s'hi acullen més de 200.000 ciutadans al conjunt de l'Estat, persones que no tenen cap altra font d'ingressos suficient.
Entre els que apostaven de manera decidida per ampliar aquesta ajuda, i rebaixar la tensió social a partir de la tardor, hi havia la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, i barons del PP que aviat hauran de passar per les urnes i temen una clatellada electoral, sobretot el basc Antonio Basagoiti. Al cantó oposat hi havia el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, màxim defensor de les polítiques d'austeritat, i que ha acabat per perdre aquesta batalla, tot i que només a mitges. I és que Rajoy va deixar molt clar que caldrà llegir amb atenció la lletra petita de l'acord que aprovarà el consell de ministres de la setmana que ve, el dia 24 (que tindrà efectes retroactius a partir de demà, dia 16).
Millorar la inserció laboral
La Moncloa havia anunciat que Rajoy no faria ahir cap declaració després de despatxar amb el monarca espanyol al Palau de Marivent, però a l'últim moment va canviar de parer i va organitzar una breu compareixença davant la premsa per poder fer aquest anunci. D'una manera implícita i subtil, el govern espanyol vinculava la figura del cap de l'Estat -desprestigiada per les polèmiques que esquitxen la corona- amb una de les poques decisions governamentals que no suposen una nova tisorada de la despesa pública.
Rajoy va justificar la pròrroga com una qüestió de justícia, perquè es tracta d'una ajuda molt petita però que "té el seu sentit en un moment tan difícil com aquest". Va admetre que el govern del PP ha pres mesures "complexes", com la pujada d'impostos o la reducció del sou dels funcionaris, però que al mateix temps ha procurat "preservar la posició" d'aquells que ho passen més malament. És el segon cop que l'executiu popular amplia aquest pla, que va crear el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el febrer del 2011, en substitució del Pla Temporal de Protecció de Desocupació i Inserció (Prodi).
No obstant, també va avisar que està decidit a introduir canvis perquè el programa, que va acompanyat de cursos de formació, ha aconseguit "poc" l'objectiu inicial. És a dir, millorar la qualificació dels que hi participen per augmentar les possibilitats de tornar a trobar feina. "No podem donar-nos per satisfets, intentarem que les coses funcionin millor", va sentenciar Rajoy.
Segons les dades del ministeri d'Ocupació, que serà l'encarregat de dissenyar els canvis, fins al juliol el pla ha beneficiat 500.859 aturats. Ara bé, la taxa d'èxit ha caigut en picat, mentre el nombre de nous sol·licitants augmentava mes a mes. Si en la primera fase els que aconseguien una feina eren un 20% dels beneficiaris, en la segona etapa amb prou feines arriba al 6%. Ara caldrà veure com es recondueix aquest escenari per aconseguir realment que la mesura pugui ser més eficient.
L'esquerra política ja va avisar que estaran a l'aguait per denunciar si els canvis són, en realitat, un enduriment dels requisits per limitar el nombre de persones i, per tant, una manera d'estalviar diners. El ministeri d'Hisenda calcula que la nova fase del pla costarà aproximadament uns 750 milions, preveient un augment dels treballadors sense feina que s'hi hauran d'acollir.
El PSOE no va trigar a atribuir la decisió de l'executiu espanyol a la pressió social i política. "Ha valgut la pena", va dir el líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, en un missatge a Twitter. Tot i la satisfacció a la seu del carrer Ferraz, que durant tot l'estiu ha fet bandera d'aquesta reclamació, el secretari d'organització del partit, Óscar López, va avisar que no acceptaran que es doni "gat per llebre". De fet, dilluns, Rubalcaba va puntualitzar que presentarien una iniciativa legislativa popular al Congrés si no hi havia pròrroga o si els nous criteris no els semblaven els adequats.
El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, va exigir que l'ajuda no sigui ara "més inaccessible" i va qualificar de "vergonya" que Rajoy esperés fins a l'últim moment per prendre una decisió, sense tenir en compte "l'angoixa" dels afectats.
Ajuda social o política activa?
La previsible polèmica per les modificacions que farà el govern espanyol es fonamenta en la naturalesa inicial de la mesura. Què són en realitat els 400 euros? L'exministre de Treball socialista Celestino Corbacho ho té clar: "Els 400 euros, quan els vam implantar, tenien per objectiu ser una ajuda social. Les polítiques actives són una altra cosa, senyors del PP", va dir en una piulada a Twitter. El PP no ho veu així. El secretari general del grup popular al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro, va avisar per on anirà la controvèrsia: "No és un subsidi ni una renda assistencial, sinó que ha de ser una ajuda per millorar la inserció laboral dels aturats". En aquest eix girarà el debat.
Rajoy va voler ahir que tot el protagonisme fos per a aquest anunci i va esquivar concretar els passos més immediats que farà per provar de refer la malmesa economia espanyola. Els mercats estan en treva, convençuts que Espanya demanarà aviat un segon rescat parcial. De fet, el president espanyol no descarta res. Apel·lant a l'ajuda europea a la banca va afirmar: "Si ara ens sembla raonable, farem el mateix". La prima de risc va baixar fins als 526 punts, el mínim d'aquest mes.
Ahir tocava passar la pilota al banc del BCE: "Són moltes les possibilitats i fins que no sapiguem la decisió [que prengui la institució] nosaltres tampoc en prendrem cap", va assegurar. Sobre la taula hi ha la possibilitat que es decideixi a intervenir en el mercat secundari o que doni crèdits a entitats que comprin deute públic. No obstant, Mario Draghi ja va avisar que primer ha de moure peça Madrid. Mentre Brussel·les espera el veredicte del Tribunal Constitucional alemany, el dia 12 de setembre, sobre la legalitat del pacte fiscal europeu i el mecanisme d'estabilitat, Rajoy ho aprofitarà per engegar una atapeïda agenda internacional, centrada en Europa. Entre les cites més destacades, hi ha la visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a l'estat espanyol el 6 de setembre. El president espanyol també es reunirà amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i el primer ministre italià, Mario Monti.
De moment, però, Rajoy encara s'agafa uns dies més de descans, ara al Parc Natural de Doñana, a Andalusia. I dilluns, de nou a la feina.