Rajoy oculta el límit real de dèficit
L'Estat assegura que l'objectiu per a aquest any és del 6,3% però Brussel·les en realitat ja li ha autoritzat un 6,5%
Barcelona.El 26 d'abril, en un dels consells de ministres més importants d'ençà que Mariano Rajoy va arribar a la presidència del govern, l'executiu espanyol va anunciar que ampliava el límit de dèficit que aquest any han de complir les comunitats autònomes, que passava del 0,7% a l'1,2%. Una decisió benvinguda pels governs autonòmics però clarament insuficient per a comunitats com Catalunya, que reclamen un marge més ampli. La pròrroga anunciada per l'Estat es devia al fet que la Comissió Europea també ampliava els objectius de dèficit per a Espanya. Però aquesta ampliació és superior al que ha revelat fins ara l'executiu de Mariano Rajoy.
En aquell consell de ministres del 26 d'abril, el govern va anunciar que Espanya acabaria l'any amb un dèficit del 6,3% i que aquest "nou camí de reducció del dèficit públic" havia estat "acordat amb els socis comunitaris", segons va afirmar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en roda de premsa. S'entenia, per tant, que era Brussel·les qui havia decidit aquest límit del 6,3%.
En realitat, l'objectiu de dèficit acordat amb Brussel·les no va ser del 6,3% sinó del 6,5%, segons han confirmat a l'ARA fonts comunitàries. És per això que, quan el 3 de maig la Comissió Europea va presentar les seves previsions econòmiques, l'informe afirmava que Espanya tancaria el 2013 en el 6,5%. No és que Brussel·les cregués que Espanya incomplirà l'objectiu d'enguany, sinó que les previsions recollien el límit de dèficit que s'havia acordat amb l'Estat. De fet, Brussel·les treballa amb aquesta xifra de cara al 29 de maig, quan es formalitzaran els objectius d'Espanya. "I el govern ho sap", insisteixen les mateixes fonts.
El fet que s'hagi autoritzat un dèficit del 6,5% significa que Brussel·les permet a l'Estat tancar el 2013 amb un objectiu més elevat que el que havia establert en l'exercici precedent.
El govern espanyol, per tant, ha ocultat aquestes dues dècimes de dèficit addicionals, previsiblement per no haver-les de compartir amb les autonomies, amb qui està negociant actualment. Tot i que l'Estat ha deixat clar que no modificarà el límit autonòmic de l'1,2%, sí que estudia repartir aquest objectiu de manera asimètrica sempre que, de mitjana, les comunitats tanquin l'any amb l'esmentat 1,2%.
La Generalitat de Catalunya sempre ha defensat que les autonomies haurien de quedar-se un terç del dèficit permès per Brussel·les, ja que elles són responsables precisament del 36% de la despesa pública que es fa a Espanya. "Si el [límit de] dèficit global és del 6%, les autonomies haurien de tenir el 2%", va reivindicar al febrer el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, durant una compareixença al Parlament, un missatge que després ha repetit reiteradament. Seguint aquest raonament, si el límit de dèficit és del 6,5%, la Generalitat hauria de disposar d'un objectiu que fregaria el 2,2%. En canvi, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha dit que en cap cas l'objectiu de Catalunya superarà el 2% i a hores d'ara el més probable és que la xifra final estigui per sota de l'1,8%. Fonts del ministeri d'Hisenda van explicar dimarts a l'ARA que és "difícil" que s'acabi concedint a Catalunya un dèficit de l'1,8%.
Conseqüències
A vegades, aquesta lluita per unes dècimes més o menys de dèficit pot semblar innecessària o fútil, però per a les finances de la Generalitat pot tenir gran importància. Cada dècima de dèficit suposa uns 200 milions d'euros per a la Generalitat. A Catalunya, per exemple, la diferència entre un dèficit de l'1,5% o del 2% són unes retallades de 1.000 milions, l'equivalent al que s'ingressarà per la privatització d'ATLL o a la cinquena part del pressupost total en Ensenyament.
