Rajoy manté oberta la 'via Duran'

Madrid"Les converses sobre Catalunya a Madrid cada cop duren menys", admetia fa uns dies un diputat amb una llarga trajectòria al Congrés de Diputats. Les posicions dels uns i els altres són clares i en l'aire polític espanyol hi flota la percepció que queda poc marge per a l'entesa: la Generalitat està decidida a consultar el poble perquè decideixi el seu futur, i el PP i el PSOE, a impedir-ho brandant la Constitució. Conscient d'aquesta situació, el president de l'executiu espanyol aposta per mantenir oberta com a mínim una via de diàleg -discreta- amb la federació nacionalista amb l'objectiu de garantir que el nou govern compleixi l'objectiu de dèficit pactat.

Des de l'entorn de Rajoy asseguren que ell està tranquil amb la situació política catalana i disposat a asseure's a parlar amb qui vulgui fer-ho. Això no inclou, de moment, el reelegit president Artur Mas, amb qui la relació política s'ha refredat visiblement després de la reunió pel pacte fiscal, poc després de la massiva manifestació de l'Onze de Setembre. Els contactes, però, es mantenen tant en el nivell ministerial -i de manera especial a l'àrea econòmica- com en l'àmbit parlamentari. Fonts del PP reconeixen en privat que no s'ha trencat la interlocució amb Josep Antoni Duran i Lleida i el seu equip de confiança, tot i que a la seu del carrer Génova hi ha un enorme malestar amb el paper que va fer a la campanya electoral el líder d'Unió. Ahir el president del Congrés, el popular Jesús Posada, va assegurar en una entrevista radiofònica que no pensa cessar Duran com a president de la comissió d'Exteriors de la cambra mentre "compleixi" les obligacions del càrrec. A més, Posada -tercera autoritat de l'Estat i polític pròxim a Rajoy- va recordar als seus companys de files que va ser nomenat amb els vots del PP.

Mas, al centre dels atacs

Tot i que la pressió de la dreta mediàtica i de determinats quadres de l'administració ha anat pujant de to a mesura que es concretava l'acord entre CiU i ERC, Rajoy ha fet arribar -per diversos canals- als seus interlocutors catalans la tesi que ell personalment no atiaria més el foc. Fins i tot des del PSOE creuen que els últims dies l'executiu espanyol ha mirat de rebaixar el to de la confrontació. Això no vol dir, però, que es quedi de braços plegats davant un referèndum d'autodeterminació que Madrid vol frenar com sigui.

L'estratègia del president espanyol és respondre només als fets concrets que dugui a terme el Govern, en cap cas a les opinions. La primera mostra d'això es va poder veure divendres, quan el consell de ministres va recórrer al Tribunal Constitucional l'impost sobre dipòsits bancaris de Catalunya. Paral·lelament a aquest marcatge constant que s'ha iniciat, el PP intentarà que esclatin les contradiccions internes del pacte entre la federació nacionalista i els republicans, pressionant sobretot Unió Democràtica. Fonts de l'executiu espanyol afirmen que la política fiscal acordada entre Mas i el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, farà insostenible l'economia catalana i que l'empresariat se'n queixarà a CiU.

De fet, a poc a poc a la capital de l'estat espanyol s'ha instal·lat el discurs que el nou horitzó nacional català seguirà els passos del projecte presentat per l'exlehendakari Juan José Ibarretxe. Per això els populars intenten centrar tots els atacs contra la figura del president de la Generalitat i preservar l'espai per al diàleg amb el partit. Ahir mateix el secretari d'estat per a la Unió Europea, Iñigo Méndez de Vigo, va carregar contra el mal "estil" de Mas per no haver vist en directe el missatge de Nadal del rei Joan Carles. Ara bé, va assegurar que ell sempre havia "apreciat el bon estil de CiU, que en tenia durant anys".

La tercera part de l'estratègia, al costat de l'acció-reacció a cada llei catalana i de l'intent de fer implosionar el pacte, és accelerar l'ofensiva per restar suports ciutadans al full de ruta del sobiranisme. Fonts de la Generalitat reconeixen que estan preparats per respondre a tots els fronts que s'activin a partir d'ara.

Méndez de Vigo va reiterar que "ningú a la UE podrà reconèixer el resultat d'aquest referèndum" si es fa fora de la legalitat espanyola vigent. Ara bé, va deixar clar que, per l'estat espanyol, una consulta acordada -altament improbable- tampoc serviria per mantenir-se dins la Unió: "Dir als catalans que es quedaran a la UE [...] és simplement incompatible amb la proposta que fa [Mas] d'autodeterminació i de sortida d'Espanya", va concloure.

La batalla dels diners

A l'entorn de Rajoy estan convençuts que amb aquesta ofensiva n'hi haurà prou per evitar que Mas cometi, diuen, una "il·legalitat". Per si de cas, però, Madrid aprofita el diàleg amb CiU per recordar-li que qui té la clau de l'aixeta en matèria financera és el ministeri, no pas la Generalitat. L'amenaça de l'asfíxia econòmica i de la intervenció de les finances catalanes serà un dels protagonistes de la batalla política durant els pròxims mesos.

Diverses fonts admeten que, un cop ha embarrancat la possibilitat d'entesa entre Barcelona i Madrid en el terreny democràtic de la consulta, l'única alternativa que pot posar sobre la taula Rajoy per reconduir la situació és en el pla econòmic. Hisenda manté la voluntat d'obrir el meló del finançament autonòmic a partir de l'estiu de l'any que ve. El PP confia que la pressió d'Europa afluixi i comenci a notar-se una certa recuperació, sobretot el 2014, per tenir marge de joc i tancar un conflicte que creuen guanyat.