Rajoy admet que el límit de dèficit pot variar
El president valora amb un "no ho recordo" el nou topall del 6,5% revelat per l'ARA
MadridMàxima ambigüitat. "No ho recordo. La veritat és que no puc contestar en aquest moment". El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va valorar ahir de manera dubitativa la informació publicada dijous per l'ARA sobre l'acord entre Madrid i Brussel·les perquè l'objectiu de dèficit del conjunt d'Espanya aquest any sigui del 6,5% del PIB i no del 6,3%, com va anunciar l'executiu fa tres setmanes. Una, aparentment, petita diferència de dues dècimes, però que a la pràctica podria condicionar, i molt, els ajustos pressupostaris que hauran de fer en els mesos vinents comunitats autònomes com Catalunya.
Més enllà de les vacil·lacions de Rajoy, el més revelador és que ni ell ni els seus col·laboradors van negar el pacte amb la Comissió Europea, que la Moncloa no ha comunicat a les autonomies, sinó que de fet van subratllar que la xifra final encara ha de ser confirmada. "Potser el 6,5% és la previsió i en principi l'objectiu és el 6,3%", va dir el president en una roda de premsa després de reunir-se amb sindicats i patronal. Però, acte seguit, va admetre que Brussel·les encara ha de ratificar el límit que es fixi per al 2013. És a dir, que el topall podria variar. "De moment no ens han donat res; el 6,3% és el que hem plantejat", va reblar.
Fonts de la Moncloa van explicar després a aquest diari que la meta de dèficit -diferència entre ingressos i despesa- definitiva que s'estableixi per a Espanya enguany no es coneixerà fins al 29 de maig, i que per ara només hi ha la proposta espanyola. "És Brussel·les qui ha de decidir l'objectiu", van afegir des del ministeri d'Economia, que és el departament encarregat de negociar amb les autoritats europees els objectius de reducció dels desequilibris pressupostaris.
En la seva resposta, Rajoy va afirmar que el 6,5% de dèficit és la previsió que va fer la Comissió per a Espanya aquest any, i així és. Però la clau és que quan Brussel·les va anunciar aquest pronòstic el 3 de maig no era que cregués que Espanya incompliria l'objectiu d'enguany, sinó que les previsions recollien el límit de dèficit que s'havia acordat amb l'Estat, segons van avançar a l'ARA fonts comunitàries. I tot malgrat que el titular d'Economia, Luis de Guindos, havia anunciat una setmana abans que el topall de dèficit seria del 6,3% i que havia estat "acordat amb els socis comunitaris". S'entenia, per tant, que era Brussel·les qui havia decidit el límit del 6,3% però ara, en canvi, Madrid admet que res està tancat i que l'objectiu pot variar perfectament. Sembla evident que llavors s'estava ocultant alguna cosa.
Fins a aquell moment la meta per a Espanya havia estat del 4,5%, cosa que hauria implicat una nova dosi severa de retallades i pujades d'impostos tenint en compte que l'economia caurà el triple del previst i que el punt de partida del 2012 és un saldo negatiu del 7% (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca).
Amb l'ampliació fins al 6,3%, caldrà fer molts menys ajustos però igualment la recepta de l'austeritat tornarà a fer trontollar l'estat del benestar. En el cas de les autonomies, els compromisos pressupostaris van passar del 0,7% a l'1,2%, encara que aquesta xifra serà repartida per primer cop de manera asimètrica entre les comunitats, cosa que ha enfurismat els territoris que el 2012 van complir i van reduir el dèficit per sota de la meta de l'1,5%. A l'espera que es concreti aquesta distribució a la carta, Catalunya reclama des de fa setmanes que les autonomies es quedin amb un terç del dèficit permès (és a dir, un 2,1%) perquè així la proporció seria equivalent al pes de la seva despesa.
Es repartiran les dues dècimes?
No obstant, el ministeri d'Hisenda ja ha avisat la Generalitat que no tindrà un objectiu superior al dèficit que va registrar l'any passat (de l'1,96%) i que probablement sigui inferior a l'1,8%. No es tracta d'un assumpte menor perquè cada dècima suposa uns 200 milions d'euros que la Generalitat ha d'estalviar.
Així, la gran incògnita ara és què farà el govern de Rajoy quan el límit de dèficit s'ampliï del 6,3% al 6,5%. ¿Es quedarà tot el marge com ha fet en altres ocasions o compartirà les dues dècimes amb les comunitats? Des d'Hisenda eviten fer cap valoració fins que ja sigui "definitiva" la xifra de dèficit per enguany. Però al final el debat afecta de ple els ciutadans, la seva butxaca i els serveis que reben. Per exemple, a Catalunya suposaria la diferència entre uns ajustos de 3.500 milions (amb l'1,2% de dèficit) o uns d'inferiors.
