Rajoy ha gastat 10.237 milions de més

Barcelona.La saviesa popular diu que hi ha qui és capaç de veure la palla a l'ull aliè i no la biga al propi. Segurament és el que li passa al govern estatal, que el 25 de novembre va enviar requeriments a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia exigint que aprovessin noves mesures de reducció de despesa per complir l'objectiu de dèficit. Ho va demanar el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, després d'analitzar el grau de compliment de les mesures de contenció a què s'havien compromès les comunitats autònomes en el marc de la llei d'estabilitat pressupostària fins al juny. Els informes d'Hisenda assenyalen que aquests quatre territoris pateixen riscos de sobrepassar el límit de dèficit imposat i, per tant, han de posar-hi remei. El cert, però, és que l'administració central de l'Estat s'està desviant molt més dels seus objectius.

Segons les dades d'execució dels pressupostos que publica el mateix ministeri d'Hisenda, el govern espanyol havia aprovat fins a l'octubre increments de despesa per valor de 12.086 milions d'euros. Com que el fons de contingència ha servit per cobrir 1.849 d'aquests milions, l'Estat ja havia hagut d'augmentar la despesa prevista en 10.237 milions quan encara faltaven dos mesos per acabar l'any. Una desviació enorme que, per si sola, equival a un punt percentual de dèficit de l'administració central. I no s'explica per les transferències del fons de liquiditat autonòmica, ja que la quantitat mencionada inclou només despesa no financera. Si a més s'hi sumen les despeses financeres -com els préstecs a les autonomies-, la desviació puja fins a 48.079 milions d'euros.

Normalment, totes les administracions acaben gastant més del que està pressupostat, tot i que no és tan comú arribar a aquestes magnituds. De fet, la desviació de l'Estat l'octubre del 2012 era de només 2.795 milions d'euros. A finals d'any havia acabat requerint increments de despesa per valor de 5.038 milions d'euros, una suma que no arriba ni a la meitat de les desviacions aprovades els primers 10 mesos del 2013.

1.344 milions més per a l'exèrcit

Com s'explica aquesta gran diferència entre les previsions de despesa i l'execució final? Les dades mensuals que publica Hisenda no són gaire detallades, però sí que donen algunes pistes. Així, l'Estat ha hagut d'efectuar transferències corrents a organismes autònoms per valor de 6.071 milions més del pressupostat, de moment sense més concrecions. En canvi, els informes d'Hisenda sí que concreten que el govern espanyol ha aprovat increments de despesa de 884 milions per a "inversions militars en infraestructures i altres béns" i de 460 milions per a "inversions militars associades al funcionament dels serveis". En total, per tant, 1.344 milions més per a despesa militar.

És una tònica general que passa cada any. Els successius governs espanyols han d'anar aprovant increments de despesa per pagar la bombolla armamentística , que va inflar José María Aznar entre 1996 i 2004, quan va firmar contractes militars per valor de 30.000 milions a pagar fins al 2025. Les aportacions extraordinàries del 2012 per a despesa militar van arribar als 2.537 milions, la meitat de la desviació total.

Mas gasta 516 milions de més

Tot i els augments aprovats pel govern espanyol, Hisenda posa el focus en les comunitats, i a quatre ja els reclama que ajustin més la seva despesa. El conjunt de les autonomies tenen un pressupost global només un 20% inferior al del govern espanyol i, tot i això, les desviacions que van aprovar en total fins al setembre -les últimes dades disponibles- són molt inferiors a les de l'Estat. Totes sumen increments de despesa no financera de 3.260 milions, menys d'un terç que les aprovades pel govern espanyol.

Catalunya és una de les comunitats requerides per Antonio Beteta, malgrat que la seva desviació pressupostària els 9 primers mesos de l'any va ser de 516 milions. Una variació gairebé 20 vegades inferior a la del govern espanyol. Fonts de la Generalitat confirmen que han rebut la petició d'informació i nous ajustos d'Hisenda, tot i que afirmen que no canviaran el rumb marcat ni aprovaran noves mesures d'ajust per acontentar Beteta.

La Junta d'Andalusia, amb una desviació de 315 milions, també s'ha negat a fer cas al requeriment, que la llei d'estabilitat situa com el pas previ a l'enviament dels homes de negre d'Hisenda a les comunitats incomplidores. El País Valencià també ha estat amonestat, tot i que la seva desviació és de només 424 milions, igual que la Regió de Múrcia, que preveu gastar 75 milions més que el que estava aprovat en el pressupost.

Tanmateix, els informes d'Hisenda no se centren només en l'evolució de la despesa, sinó també en els ingressos. Apunten, per exemple, que el fet que Artur Mas no hagi aprovat la implantació d'impostos previstos com el de successions o que la venda d'edificis no avanci al ritme previst pot fer reduir els recursos de la Generalitat. Altra vegada, però, l'Estat és el primer incomplidor.

Els ingressos, lluny de l'objectiu

Fins a l'octubre l'Estat havia recaptat 144.975 milions d'euros en impostos, una xifra lleugerament superior a la del 2012 però per sota de les expectatives. Els dos últims mesos de l'any solen servir per recaptar poc, de mitjana un 12,5% del total anual. Si el 2013 es manté la proporció -i res fa pensar el contrari-, Hisenda recaptarà en total uns 165.000 milions. O, cosa que és el mateix, gairebé 13.000 milions menys del previst en el pressupost.