El cop de porta de Rajoy al pacte fiscal aboca Mas a les urnes

BARCELONA / MADRIDHavia de ser la setmana del pacte fiscal i acabarà sent la de les eleccions anticipades a Catalunya. El Govern ja no esperava cap resultat positiu de la reunió que mantindrà avui el president, Artur Mas, amb el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, per tractar el nou model de finançament, però després de la sessió de control d'ahir al Congrés ja no queda cap dubte. "No estic d'acord amb la proposta que fan de concert econòmic per a Catalunya", va deixar anar Rajoy en resposta al grup parlamentari de CiU. Més clar, l'aigua: ni un centímetre de concessió a la demanda catalana.

En vista d'aquest escenari, tal com van confirmar ahir a l'ARA diverses fonts de CDC, d'Unió i del Govern, s'acceleraran els esdeveniments i pren cada vegada més cos un avançament electoral si Rajoy no es treu un as de la màniga. El parer de diputats de la federació consultats per aquest diari és que els comicis se celebrin a finals de la tardor.

De moment, però, l'únic que és segur és que avui Mas no farà declaracions des del complex presidencial espanyol, sinó des de la delegació del govern català a Madrid. Un gest inèdit i inequívoc de quin és l'estat de la relació entre els dos executius, que ha anat accelerant la seva degradació al llarg de l'última setmana, després de la manifestació independentista massiva de fa gairebé deu dies a Barcelona.

Des d'aleshores, la Generalitat ha apostat per l'estat propi i, en una estratègia poques vegades seguida per un president català, ha mantingut la seva paraula a Catalunya i a Madrid. El camí cap al xoc estava traçat feia setmanes -quan s'olorava que la Diada seria històrica- i avui es materialitzarà. Rajoy, segons fonts consultades, ni tan sols s'avindrà a asseure's a negociar en el marc d'una comissió de seguiment. "El que toca ara és buscar fórmules per augmentar els ingressos", va dir ahir el president espanyol. Es referia al conjunt de l'Estat, esclar.

Aixecant el mur de la Constitució

Criticat pels sectors més dretans per la falta de contundència a l'hora de respondre al debat sobiranista, Rajoy va aprofitar el control parlamentari per marcar límits. A l'ombra del posicionament del rei Joan Carles, un dia abans, el cap de l'executiu espanyol va deixar clara quina serà l'única resposta a les demandes d'estat propi: "M'he compromès a guardar i a fer guardar la Constitució i les lleis, i així ho faré si cal fer-ho", va etzibar a una pregunta de la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, delerosa que Madrid passi a l'acció i, si convé, dissolgui l'autogovern.

L'avís de Rajoy al poble de Catalunya va ser breu però contundent. En canvi, a poques hores de la reunió amb Mas -avui a les 11 del matí a la Moncloa- va voler emfatitzar més els retrets a CiU pel que considera un canvi de discurs equivocat. Si a principis de legislatura el govern del PP va provar d'instal·lar la convicció que els nacionalistes catalans serien els seus principals socis parlamentaris, és evident que nou mesos després les relacions estan malmeses. "Si ens equivoquem o ens excedim, i si les coses se'ns en van de les mans, no ens hem de deixar arrossegar pels esdeveniments", va dir el president espanyol, responent al portaveu adjunt de la federació a Madrid, Pere Macias. La pregunta no la va fer Josep Antoni Duran i Lleida, com estava previst, al·legant motius de salut. Rajoy va recomanar al Govern que "no s'obstini en l'error", que no creï més "inestabilitat" i que deixi de "donar la culpa als altres" dels problemes de les finances catalanes.

Ell no va ser l'únic que va passar ahir a l'atac, en una estratègia ben compassada entre la Moncloa i la seu del PP al carrer Génova. La secretària general, María Dolores de Cospedal, en una conferència organitzada pel diari La Razón , va ser taxativa: "El futur d'Espanya el decidim tots i el futur d'una part també. Els que viuen a Catalunya i els que no". En aquest replegament centralista, el pacte fiscal que avui estarà sobre la taula a Madrid té nul·les perspectives d'èxit. "No hi ha marge per fer canvis al model de finançament", va sentenciar Cospedal.

Quan el PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, la proposta catalana -que s'havia aprovat en comissió al Parlament poc abans de l'inici de la campanya electoral- ja semblava molt difícil d'aconseguir. Rajoy no havia donat cap senyal afirmatiu sobre el nou model de finançament, però CiU va fer una "inversió a terminis" -en paraules de Mas- amb el nou govern espanyol i li va donar suport en les primeres i draconianes mesures econòmiques per complir el dèficit, tot i votar no a la investidura. Amb el pas dels mesos, la Generalitat va retirar aquesta predisposició en veure que, tal com feia el PSOE, els populars es dedicaven a incomplir amb els compromisos de l'Estatut en matèria de finançament per a infraestructures. Encara ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va deixar entreveure que els pressupostos de l'Estat per al 2013, que han de presentar-se la setmana que ve, tornaran a no complir amb Catalunya. Ni amb la llei.

Pla B: eleccions i Hisenda pròpia

Les deslleialtats reiterades han fet que el debat se centrés en el pla B. Hisenda pròpia? Eleccions anticipades? Al final, una mescla de les dues coses. Ahir Mas va fer públic l'embrió de l'agència tributària catalana al costat de les diputacions -que posarien la seva infraestructura al servei de la Hisenda pròpia-, i està previst que anunciï la convocatòria d'eleccions durant els pròxims dies. A CiU treballen amb la idea que siguin, com a molt tard, el 2 de desembre. "Tenim el partit preparat", insisteixen a la cúpula de CDC. Només caldrà saber amb quin programa es presenten els nacionalistes a les eleccions. La cúpula de CDC dóna per descomptat que s'hi inclourà l'estat propi, però Unió preferirà, segons fonts consultades, quedar-se amb les "estructrures d'estat" perquè salvaguarden d'aquesta manera el "confederalisme" oficialista.

A l'horitzó, però, també hi apareix una altra possibilitat: que els partits sobiranistes incloguin un punt en comú a favor de l'estat propi en el seu programa. Els fulls del calendari passen a tota velocitat. I a partir d'avui, encara més.