PERIODISTAEl lideratge de Mariano Rajoy al PP no és rocós, incontestable per als seus, com ho era el de José María Aznar. L'actual president espanyol té una altra habilitat política, sovint més útil a mitjà termini: la resiliència. Els psicòlegs fan servir aquest terme per explicar la capacitat d'afrontar una situació difícil, recuperar-se i tirar endavant. Ara ho haurà de demostrar, perquè les informacions que acrediten una comptabilitat B a la seu del PP són un cop sec contra les parets mestres del partit, i l'ona expansiva fa trontollar greument la credibilitat de l'executiu popular.
De moment, Rajoy ha convocat per demà la plana major del partit. Senyal que pinten bastos. El febrer del 2009, quan va esclatar el cas Gürtel, l'aleshores cap de l'oposició espanyola va comparèixer a la seu del carrer Génova envoltat dels seus barons per demostrar que tots estaven al mateix vaixell. De fet, fins i tot hi havia Francisco Camps, a qui pocs dies després Anticorrupció implicaria a la trama. La fotografia era un gest molt poc habitual, que evidenciava la magnitud de la troca que havia començat a desfer el jutge Baltasar Garzón. Com aleshores, Rajoy buscarà ara fer coresponsables de la situació tots els dirigents. I és molt probable que trobi el seu suport si tenim en compte que les acusacions han traspassat de les estafes personals a un presumpte cas de finançament irregular.
En aquest escenari, el president espanyol sap que té -de portes endins- la partida ben encarada. Però no guanyada. La consolidació del seu lideratge a la dreta espanyola s'explica, en bona mesura, perquè sempre ha estat l'alternativa menys dolenta. Ho va ser per a Aznar quan l'exvicepresident Rodrigo Rato va rebutjar ser el seu delfí; ho va ser el 2008 quan, malgrat haver perdut dues eleccions seguides, el gruix de la militància no es va refiar d'Esperanza Aguirre, l'única que hauria estat disposada a assumir el repte. Avui, quatre anys i mig després del congrés de València, l'expresidenta madrilenya està apartada de la primera línia política, però no de la mediàtica. Sempre hàbil, intueix que la bandera de la transparència i la lluita contra la corrupció és la que més pot erosionar el seu antic rival.
La saturació dels 'barons'
Aguirre, com tothom a les files populars, no oblida que Rajoy va revalidar la presidència del PP gràcies a l'aval de Camps i de l'exlíder del partit a Andalusia, Javier Arenas, que va provar de vèncer sense èxit el socialista José Antonio Griñán precisament acusant-lo de mal govern pel cas dels ERO falsos. En aquell congrés a la capital del País Valencià, a més, va prendre la decisió personal de nomenar Luis Bárcenas com a tresorer. Tot això el debilita ara davant els dirigents autonòmics, en un moment especialment delicat: estan cansats de justificar les retallades que ordena la Moncloa davant dels seus ciutadans i, a sobre, haver d'aguantar els vents de presumpta corrupció que bufen des de Madrid. Des de fa mesos els presidents territorials comencen a emetre senyals de saturació davant l'ortodòxia en el compliment del dèficit del ministre Cristóbal Montoro, que camina per la corda fluixa després de l'amnistia fiscal. Rajoy haurà d'analitzar durant els pròxims mesos si políticament li convé deixar caure el responsable d'Hisenda i Administracions Públiques aprofitant la primera crisi de govern.
El president espanyol no ho té gens fàcil i la clau del seu futur la té el comitè executiu que es reuneix demà. Un cop més pot beneficiar-se de la falta d'alternativa per esquivar la dimissió i guanyar temps. Si ell plega, qui agafarà les regnes? No hi ha un bloc organitzat, si bé la veu del gallec Alberto Núñez Feijóo, enfortit per les urnes, es manté a primera línia de sortida. Però, tot i això, la direcció de Génova -amb María Dolores de Cospedal al capdavant- haurà de fer aquest cop un esforç suplementari per calmar el partit i garantir que investigarà a fons, caigui qui caigui. El contraatac que va posar en marxa ahir té els peus de fang, com va evidenciar Pío García-Escudero, que coneix molt bé la història recent del PP. La tàctica de la conxorxa ja no serveix.
Mariano Rajoy ha arribat fins aquí malgrat que al seu dia va dir que volia per a Espanya el model que havia aplicat Jaume Matas a les Illes o Francisco Camps, que va acabar dimitint del seu càrrec. Rajoy no plegarà, però aquest cop la resiliència necessitarà de més esforços, sobretot si pretén demanar més "sacrificis" als ciutadans.
El setge al cap de l'executiu traspassa les fronteres de l'oposició
El PSOE: "Que digui si va cobrar en negre"
"Va cobrar sobresous? I ho va fer en negre o en blanc?" Aquestes són les dues preguntes que, segons el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha de respondre de manera immediata i en persona Mariano Rajoy. I és que, segons el dirigent socialista, no són vàlides les explicacions de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, perquè "durant tres anys" va intentar "paralitzar" la investigació del cas Gürtel "anant contra" policies, jutges i fiscals. Rubalcaba va insistir que ja no només està en entredit el nom del líder del PP, sinó del propi president del govern espanyol, i que, per això mateix, ha de comparèixer Rajoy. Al seu parer, cal deixar les coses clares davant el que sembla un "cas de corrupció gegantí", perquè "el govern ha d'estar legitimat per demanar esforços als ciutadans". El líder d'IU, Cayo Lara, va demanar la dimissió del president i eleccions perquè la "bomba Bárcenas" ha estat activada.
Dimissions i eleccions anticipades
El clam dels partits d'esquerres a Catalunya va ser clar: ja n'hi ha prou. Tant ERC com ICV-EUiA van demanar ahir no només la dimissió de Rajoy pel presumpte cobrament de sobresous en negre, sinó també la convocatòria d'eleccions anticipades. "Si no cau el govern, serà una excepció en el món occidental", va assegurar el president d'ERC, Oriol Junqueras. "Després de les notícies d'avui ja no n'hi ha prou que plegui Rajoy. S'han de convocar eleccions", va afegir el líder d'ICV, Joan Herrera. També el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va afirmar que, si realment es van produir aquests cobraments, Rajoy hauria de dimitir. "Si és veritat, estem davant d'un dels casos més escandalosos de la història de la democràcia", va dir Navarro, que va afegir que, més enllà del PP, està en risc el sistema democràtic. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, es va negar a entrar "al pim pam pum de les dimissions".
#RajoyDimisión: la reacció irada a la xarxa
Sens dubte, les xarxes socials van ser un dels espais en què més es va canalitzar ahir la indignació amb la doble comptabilitat del PP i els sobresous en negre a la cúpula del. A Twitter van proliferar des de primeríssima hora del matí etiquetes que agrupen els tuits de reacció. Destaca #PapelesBárcenas, creat pel mateix rotatiu El País per agrupar-hi tots els tuits relacionats amb el cas, o #BárcenasGate, #RajoyDimisión i #QueHableRajoy, creats pels usuaris, entre d'altres en to burleta. Però no només a Twitter es va visualitzar la dimensió i gravetat del cas. A Facebook una iniciativa espontània que consistia a inundar d'icones en forma de sobre el perfil del PP va desbordar els gestors de xarxes del partit conservador, que no donaven l'abast en l'intent de fer desaparèixer els comentaris crítics. A la xarxa Change.org s'ha iniciat una petició popular per recollir 1 milió de firmes per exigir la dimissió de la cúpula del PP.
Manifestacions davant les seus del PP
L'enuig i la indignació de la ciutadania no només es va quedar a les xarxes socials, sinó que es va reflectir en vàries concentracions a les seus del PP de vàries comunitats autònomes i que havien estat convocades a través de les xarxes socials. Una de les més nombroses va ser a Madrid, a la seu del carrer Génova, on mig miler de persones van demanar la dimissió de Mariano Rajoy. També a València es van concentrar prop de 200 persones. Les protestes d'ahir van ser la repetició d'un capítol que ja es va viure fa dues setmanes, quan prop d'un miler de persones es van demostrar la seva indignació a Génova en fer-se públics els primers detalls del cas Bárcenas. Del poder de convocatòria de les noves tecnologies ja es va tenir una primera prova el 13-M del 2004, quan en plena jornada de reflexió i a través de SMS es van convocar massives protestes contra el PP, que insistia que ETA estava darere dels atemptats de l'11-M.