Rajoy combatrà als jutjats però confia que el procés s’autoliquidi
El president espanyol insisteix en l’‘operació diàleg’ i cedeix a la fiscalia part de la resposta judicial
Madrid / BarcelonaProporcionalitat. Aquesta és la paraula màgica de Mariano Rajoy per fer front al que considera embats de l’independentisme, que accelera el pas cap al referèndum. L’obsessió del PP és combatre el procés amb contundència però sense escarafalls. Per això el president espanyol va purgar el govern de les veus amb més tirada a les sortides de to, com la de l’exministre José Manuel García-Margallo, que continua encenent el debat des de fora. L’executiu no dona per enterrada l’ operació diàleg i hi insisteix: avui és a Barcelona, i dimarts hi torna per anunciar inversions en infraestructures a Catalunya. L’objectiu de fons és guanyar la batalla del relat. Que el xoc de trens arribi perquè el maquinista contrari s’ha saltat tots els avisos, i no per la pròpia acció.
Així, proporcionalitat, per a ell, vol dir actuar sempre en resposta a una agressió. Tothom a la Moncloa té clar que l’estació final passa, si cal, per la suspensió total o parcial de l’autonomia, a través de l’article 155 de la Constitució, però a les estacions intermèdies es busquen estratègies menys lesives. Després d’uns mesos sense recórrer al Tribunal Constitucional, aquesta setmana, amb tota probabilitat, arribarà la denúncia del govern espanyol als pressupostos del referèndum. I cada nou pas que facin els governants catalans serà respost de manera similar: elevant una petició d’informe al Consell d’Estat i fent un recurs d’inconstitucionalitat.
La novetat en aquesta estratègia és el paper més actiu de la fiscalia. L’obertura de diligències per possibles actes de preparació del referèndum anunciada divendres va permetre a Rajoy mirar-se còmodament la batussa des de la Moncloa, sense necessitat de moure un dit. I tot apunta que el nou fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, està disposat a seguir fent la feina bruta. Eventualment, aquest organisme serà clau per ordenar judicialment als Mossos que retirin les urnes, sense que Rajoy es taqui les mans amb el 155. L’estratègia és clara, i la determinació per arribar fins a les últimes conseqüències, també.
Però en el fons, Rajoy flirteja amb la idea que el procés acabi extingint-se per si sol. Un membre de l’executiva popular citava recentment l’informe del Consell de Garanties alertant de la inconstitucionalitat de la partida per al referèndum i l’informe dels lletrats del Parlament en el mateix sentit com els últims capítols d’un procés que consideren autoliquidatiu. Aquestes mateixes fonts fan volar la idea que cal preparar el “postprocés”, i omplir de contingut el discurs del PP català, per acabar amb el que consideren que és un monopoli discursiu dels sobiranistes. Per això, entre altres coses, insisteixen a reivindicar la vigència de l’ operació diàleg.
Aturar el referèndum
L’oposició també vol aturar com sigui el referèndum. Consideren que és inconstitucional i que no s’ajusta a la legalitat vigent. I per fer-ho poden recórrer a un ventall de possibilitats que, amb l’ordenament jurídic a la mà, els permetria impugnar el procés referendari. De tota manera, que el referèndum s’acabi fent o no dependrà de si el Govern obeeix les possibles resolucions judicials que s’emetin.
Ciutadans considera que la llei de transitorietat jurídica que es preveu aprovar al setembre “no obre la porta a fer el referèndum”. Afegeixen que si es vol tirar endavant s’haurà de fer transgredint la llei i ignorant tots “els advertiments del Tribunal Constitucional i del Consell de Garanties Estatutàries i els informes dels lletrats del Parlament”. De fet, la suspensió de la declaració del 9-N per part del TC és la clau de volta del combat jurídic, perquè qualsevol acció que tiri endavant el Govern o el Parlament que emani d’aquesta declaració pot ser suspesa per l’alt tribunal.
Des de C’s encara estan valorant si presenten un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè consideren que s’estan vulnerant els drets dels diputats en la ponència conjunta que s’ha tirat endavant per reformar el reglament del Parlament. Si finalment l’acaben presentant i l’alt tribunal estima el recurs, els treballs de la ponència quedarien anul·lats. Fonts de C’s asseguren que el reglament és molt clar a l’hora d’interpretar que no es pot fer una ponència conjunta si no hi participen tots els grups.
