Rajoy activa el seu govern per neutralitzar el pols català

SANT SEBASTIÀEl Camp Nou vestit de senyera i clamant a favor de la independència de Catalunya durant el Barça-Madrid de diumenge és la gota que ha fet vessar el got. El govern espanyol es mirava fins ara amb certa distància el gir català cap a l'estat propi seguint la màxima que els problemes, si es menyspreen, tendeixen a desaparèixer. Però el to reivindicatiu del derbi sumat a les ambigüitats europees a l'entorn del pols d'Artur Mas i a la campanya internacionalitzadora del conflicte encetada per la Generalitat han obligat Mariano Rajoy a canviar de ritme. Ja no hi ha marxa enrere.

El president del govern espanyol ha decidit arremangar-se i posar-se al capdavant de l'ofensiva espanyola. Va aprofitar que ahir entrava a la campanya basca, en un simbòlic acte a la part vella de Sant Sebastià -una ciutat governada per Bildu-, per marcar el terreny de joc. "Proposar avui en dia separacions i quedar fora de tot, d'Espanya i d'Europa, en el no-res, no és ni tan sols una opció ideològica. És un disbarat de colossals proporcions i va com un torpede contra la línia de flotació del que cal fer per superar la crisi", va deixar anar Rajoy.

Aquest missatge suposa un salt qualitatiu en la resposta de Madrid, que coincideix amb la intensificació del clima electoral o preelectoral a les tres comunitats autònomes anomenades històriques: Euskadi, Catalunya i Galícia. No és casual.

Superada la fase de la negació dels moviments de fons en el sobiranisme, després de la manifestació de l'Onze de Setembre la Moncloa va respondre amb una estratègia doble, que combinava l'oferiment de diàleg en una mà i els límits de la Constitució a l'altra.

La primera via, liderada per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, se centrava en la possibilitat d'oferir a CiU avançar la revisió del sistema de finançament autonòmic vigent. Va ser, però, un intent efímer. Alguns barons del PP, liderats per la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, van imposar que es mantingués el calendari. N'hi ha que, a més, han aprofitat el debat català per reforçar el perfil polític a la seva comunitat, com l'extremeny José Antonio Monago, que ahir va tornar a carregar contra la possibilitat que Catalunya exerceixi el dret a decidir.

L'altra línia de resposta, que posa el model constitucional com a fre a les aspiracions nacionals catalanes o basques, segueix vigent. Ahir Rajoy va defensar que el cafè per a tothom ha servit per "integrar la pluralitat" i es va erigir en defensor de la via estatuària. Cap paraula, òbviament, de la campanya que va liderar ell mateix contra l'intent català de buscar un encaix còmode de Catalunya a Espanya a través d'aquest camí.

De cap manera

El més destacable del discurs d'ahir, però, és que el president del govern espanyol va encetar una tercera fase, la dels arguments. Implícitament ha assumit que el debat ha vingut per quedar-se.

Rajoy va dibuixar les tres idees força que serviran al PP a partir d'ara per dir no a les aspiracions sobiranistes: la independència va contra el "sentit comú"; no té lloc a la Unió Europea, que ha d'avançar cap a "més integració", i és un obstacle per recuperar el creixement econòmic. Rajoy ho va dir, per cert, després d'una reunió amb la Cambra de Comerç de Guipúscoa. Als empresaris els va anar dirigint bona part de les seves paraules i les del candidat del PP a la presidència del País Basc, Antonio Basagoiti, que fa pivotar la campanya popular en les suposades vinculacions entre el full de ruta del president Artur Mas i del candidat del PNB, Iñigo Urkullu. Rajoy va dir que, per ser competitius i poder exportar, a la societat del segle XXI "es pot ser gairebé de tot menys petit, perquè et quedes en el no-res".

Vinculant-ho amb les suposades repercussions que el sobiranisme té sobre el món dels negocis, va reconèixer que el nou cicle que s'ha obert amb força a Catalunya té ressò internacional. Va admetre que Europa i la resta del món miren a Espanya: "Però a mi m'és igual perquè seguiré al peu del canó", va avisar Rajoy. És a dir, que no està disposat "a acceptar de cap manera" que una proposta democràtica de secessió triomfi. Per ell l'únic futur possible és el d'una Europa i una Espanya "més unida" en un moment en què "les fronteres tenen els dies comptats". Per si no quedava prou clara la seva contundència, va tirar també d'història per subratllar que no tolerarà el desmembrament de l'estat d'Europa on, segons diu "fa més temps que hi viuen junts". Més de 500 anys, es va justificar. La pressió de la dreta mediàtica madrilenya, esverada amb el mosaic i el clam al Camp Nou de diumenge, comença a fer-se notar a la Moncloa.

Tot esperant el 25-N

El no tan rotund que ara defensa Rajoy (fins ara havia deixat la duresa discursiva a l'àmbit del partit) sorprèn, si es té en compte que el pronuncia en un acte electoral en què els diversos partits confronten visions diverses. De fet, des de Sant Sebastià va arribar a afirmar -amb una certa ironia- que les eleccions basques del dia 21 són "més importants que mai" per saber quina carretera trien els ciutadans.

Cada dia que passa de campanya els comicis d'Euskadi tenen més flaire d'assaig general del que pot passar a Catalunya el 25 de novembre. Els partits constitucionalistes -populars i socialistes- volen sortir-ne prou ben parats per plantar cara a les formacions catalanes que aposten per un referèndum d'autodeterminació. Basagoiti va assegurar ahir que "el nacionalisme ho contamina tot", en referència al Barça-Madrid. Les reivindicacions aprofitant un partit de futbol "semblen més de l'època franquista", va arribar a dir. El dret a decidir, posat sobre la taula a Catalunya, impregna el 21-O. Rajoy sap que els comicis transcendentals són el 25-N.