Rafel Guayta-Escolies: “Som dels països amb menys efectes adversos”

BarcelonaDe les 925 notificacions de sospita de reaccions adverses rebudes al Centre de Farmacovigilància de Catalunya durant el primer semestre del 2016, 70 s’han enviat des de les farmàcies.

La polimedicació és un problema?

La polimedicació no implica un efecte advers sobre la salut perquè es prescriu per guarir o reduir la simptomatologia. Un malalt que té moltes patologies pot prendre més de quatre medicaments ben indicats i descrits. El que sí que s’està fent és un esforç important per acabar amb la inèrcia terapèutica de medicaments, amb els fàrmacs de baix efecte terapèutic i amb la medicació innecessària que no s’ha revisat correctament, perquè la persona prengui exactament allò que ha de prendre i no es perllonguin fàrmacs innecessaris. Però avui la hipòtesi és que tothom que està en mans d’un equip sanitari porta un pla terapèutic correcte. I la recepta electrònica hi ha ajudat molt.

Els medicaments també tenen efectes secundaris.

Som dels països amb menys incidència de reaccions adverses als medicaments. És molt més factible reduir l’impacte dels efectes adversos de la medicació en sistemes com el nostre, de prescripció segura. En el cas d’aquelles persones que prenen molts medicaments, pacients crònics complexos en què actuen molts prescriptors, sí que el fet que s’ajuntin les medicacions augmenta la probabilitat de tenir problemes relacionats amb el medicament. El que s’intenta és avançar-se a la possibilitat que provoquin un efecte advers greu.

Com detecten les farmàcies l’abús de medicació?

Ara tenim una xarxa de farmàcies sentinella a tot el territori, però abans la notificació del farmacèutic era voluntària quan detectava que una persona abusava d’un determinat principi actiu. Tenim detectades 9,4 sospites d’abús per cada 100.000 dispensacions. Des d’un punt de vista de salut pública, no és un problema emergent ni important.

Quin és el perfil?

Són persones d’entre 30 i 40 anys que busquen solucions als problemes a través dels psicofàrmacs i de medicaments que et mantenen en estat de vigília o atenció plena. Però el fet que en el nostre sistema sanitari la dispensació de medicaments necessiti una prescripció ofereix molta protecció i fa que el problema sigui diferent al d’altres països on l’accés als medicaments no té aquesta regulació normativa.