Quim Boix: “N’estic molt orgullós perquè va ser un gran treball col·lectiu”

Barcelona“Tot el que vaig fer el 1966 ho tornaria a fer, però potser egoistament perquè això ha condicionat la meva vida”, explica Quim Boix (Barcelona, 1945). Aquest enginyer jubilat, que encara milita al Partit Comunista del Poble de Catalunya, va ser detingut onze vegades durant el franquisme per la Brigada Político-Social i torturat tres vegades. Està convençut que per culpa d’una de les detencions i per l’angoixa que va passar la seva dona, el seu primer fill va néixer amb problemes i va morir quan tenia 7 anys. Recordar-ho encara fa que se li entelin els ulls.

Quan es va celebrar la Caputxinada, Boix estava estudiant el segon curs d’enginyeria i va ser escollit delegat. No va tenir cap por a anunciar, amb una espectacular pancarta de nou metres d’alçada, que farien l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) el 9 de març. Els estudiants van demanar als responsables de la universitat que els deixessin fer l’assemblea a la facultat, però van rebre un no rotund. “L’única alternativa possible era l’església -durant el franquisme era l’únic lloc on es permetia celebrar reunions-. Jo coneixia molt bé les parròquies de Barcelona, eren el nostre refugi, on em podia citar amb els companys. Sabia com entrar-hi i com sortir-ne sense que em veiessin”, diu Boix.

“Érem joves i atrevits. I els estudiants érem forts, perquè havíem fet un treball democràtic de base. La majoria d’estudiants estaven a favor nostre. Mentre estàvem envoltats per la policia al convent dels Caputxins, totes les facultats es van declarar en vaga. Hi havia una sintonia entre els que eren dins i els que eren fora”, reflexiona aquest enginyer i militant comunista.

Detingut i torturat

Boix, com altres estudiants, va entregar la documentació quan la policia va ocupar el convent dels Caputxins. El 6 de maig van detenir-lo amb set membres més de la Junta de Delegats. Aquell dia, a les sis del matí, dos agents de la Político-Social vestits de paisà l’esperaven al portal de casa: “Ja sabíem que ens vindrien a detenir i el dia abans ens havíem reunit per discutir què diríem davant la policia. Jo em vaig mantenir: només vaig dir el càrrec i el nom. Em vaig negar a dir que era comunista, perquè l’única manera que tenien per demostrar-ho era si jo ho admetia”, explica.

El van amenaçar de triturar-lo i tirar-ne els trossets al mar: “No em podien fer desaparèixer perquè hi havia molta gent que sabia que jo estava allà tancat”, diu. Uns 130 capellans es van manifestar l’11 de maig per protestar contra les tortures a Boix. La policia va carregar contra els frares, els va clavar cops de porra i puntades de peu.

Boix va ser expulsat durant tres anys de la universitat i el van enviar a fer la mili al Sàhara. Però tot plegat creu que va valdre la pena: “L’assemblea es va transformar en un acte cultural i cívic, que vam voler transmetre internacionalment. N’estic orgullós perquè va ser un treball col·lectiu que demostrava un gran anhel de llibertat”.