UE CRISI DEL DEUTE
Dossier25/05/2012

Per què volem eurobons?

S'ha obert el debat sobre els eurobons i la divisió entre els socis europeus. El president de França, François Hollande, creu que ha arribat el moment de crear un sistema comú de deute a la zona euro.

Laia Forès
i Laia Forès

BRUSSEL·LESEls eurobons són emissions comunes de deute europeu, i la seva existència s'ha convertit en la gran poma de la discòrdia a l'eurozona. El no d'Alemanya als eurobons havia obligat a deixar de banda el projecte en aquest sentit que havia presentat la Comissió Europea l'any passat, però François Hollande li ha tret la pols i s'ha convertit en el seu gran defensor. A la cancellera alemanya, Angela Merkel, no li ha fet gens de gràcia veure's obligada, altre cop, a rebutjar la possibilitat de crear un sistema comú de deute. El tema va provocar un fort enfrontament entre Merkel i Hollande a la cimera europea que es va celebrar dimecres a Brussel·les, i que va servir per constatar que el president francès difícilment serà el soci preferencial de la cancellera, com sí que havia estat Nicolas Sarkozy.

No són la fórmula màgica per al final de la crisi, però els defensors dels eurobons consideren que ajudarien a posar fi a la crisi del deute, que afecta especialment els països del sud d'Europa. Segons va admetre el primer ministre italià, Mario Monti, "una majoria" de socis estan a favor de la creació d'eurobons. Fins i tot el Regne Unit, que no pertany a la moneda única, vol que es creï el sistema comú de deute. Londres assisteix amb impotència a l'agreujament de crisi de l'euro amb els perjudicis que comporta per a la seva economia.

Cargando
No hay anuncios

La posició d'Espanya en el tema dels eurobons és ambigua. L'antic govern socialista hi donava suport sense pal·liatius, però Mariano Rajoy es mostra més prudent. Des de Catalunya, el govern català també avala les emissions comunes de deute a la zona euro. Però, per què volem els eurobons?

Sistema solidariEls eurobons ajudarien els socis afectats per la crisi del deute

Cargando
No hay anuncios

En les últimes setmanes, la prima de risc d'Espanya ha pujat fins a límits històrics i ha superat la barrera dels 500 punts, que es considera el límit per haver de demanar un rescat. La prima de risc mesura el diferencial entre el bo alemany i el bo espanyol a deu anys i serveix per saber si un estat ha de pagar més o menys interessos per finançar-se als mercats. És com un termòmetre de la confiança dels mercats en la capacitat d'un país per pagar els seus deutes.

La prima de risc espanyola ha pujat no només per la desconfiança cap a la seva economia o per la situació de Grècia, sinó també perquè els interessos que està pagant Alemanya estan en mínims històrics. Si hi hagués un sistema comú de deute a l'eurozona, d'alguna manera la bona reputació d'Alemanya, el país que té la màxima nota de solvència, avalaria el deute espanyol. Per a l'Estat suposaria pagar menys interessos per col·locar bons sobirans, mentre que per a Alemanya probablement suposaria pagar-ne més. Els principals beneficiats serien els països amb primes de risc altes, però finalment també seria beneficiós per al conjunt de la zona euro, perquè hi hauria més estabilitat.

Cargando
No hay anuncios

Solució a llarg terminiEls eurobons no resoldran els problemes immediats

Fins i tot François Hollande admet que un sistema comú de deute no és una solució a curt termini. Encara que hi hagués consens polític per crear els eurobons, es tardarien anys a poder-los posar en marxa. Tot i això, els experts consideren que el simple anunci d'un acord polític per comunitaritzar el deute a la zona euro serviria per tranquil·litzar els mercats i alleugerir la pressió sobre el deute de socis com Espanya i Itàlia. A curt termini, l'única solució podria ser la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) per comprar deute al mercat secundari dels països sota pressió.

Cargando
No hay anuncios

Oposició de BerlínAlemanya rebutja sistemàticament els eurobons

Angela Merkel sempre s'ha posicionat en contra d'un sistema comú de deute. Alemanya calcula que estar al darrere del deute comú, en tant que estat fiable per als inversors, li suposaria un sobrecost de 25.000 milions d'euros. D'altres càlculs d'instituts alemanys eleven la xifra a 47.000 milions. Políticament li resulta difícil de justificar davant l'opinió pública i parlamentària alemanya. A més, Alemanya hauria de modificar la seva Constitució. Merkel també tem que facilitar tant les coses als països del sud podria desincentivar les reformes i les retallades que Berlín veu necessàries. L'argument, però, té poc pes. Les últimes iniciatives europees, com ara el nou tractat per garantir la disciplina fiscal, faran poc probable que els governs de l'euro es relaxin en les retallades.

Cargando
No hay anuncios

InconvenientsEls tractats prohibeixen les emissions comunes de deute

El principal obstacle per crear eurobons és que caldria modificar els tractats europeus. Brussel·les presenta algunes opcions per esquivar aquest pas complicat, que no acaba de satisfer els defensors dels eurobons. Si s'han de canviar els tractats, el procés es podria allargar durant anys. Les negociacions per modificar tractats mai han estat fàcils a la UE. Alguns estats membres també haurien de modificar lleis pròpies, un obstacle afegit en el camí dels eurobons.

Cargando
No hay anuncios

L'altre inconvenient és que per comunitaritzar el deute cal un nivell més elevat d'integració fiscal i econòmica entre els socis de l'euro, que pocs països estan disposats a assumir, així com una millora de la supervisió financera. L'eurozona hauria de tenir un Tresor comú i un nivell més alt d'harmonització d'impostos. Des de l'inici de la crisi econòmica s'ha avançat molt en integració i supervisió, però encara queda camí per recórrer.

Més EuropaEls eurobons serien un pas endavant en la integració

Cargando
No hay anuncios

Per als més europeistes, la creació dels eurobons seria fer un pas de gegant cap a la integració europea. La idea de crear un sistema comú de deute és una vella proposta que ja va aparèixer als anys 60. Quan es va crear l'euro se'n va tornar a parlar, però sense èxit. No ha estat fins a l'actual crisi del deute que s'ha començat a discutir de veritat. François Hollande, antic assessor de Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre el 1985 i el 1995, ha tornat a insistir en els eurobons. No és casualitat que hagi estat ell, europeista convençut i gran coneixedor de la política comunitària, qui defensi comunitaritzar el deute.