Dossier27/11/2012

Per què han fallat totes les enquestes?

Cap dels múltiples sondejos preveia la patacada de CiU i l'èxit d'ERC i Ciutadans

Xavier Fernández I Marín
i Xavier Fernández I Marín

POLITÒLEGAl'inici de la campanya, quan vaig indicar que la tendència de les enquestes amb tots els resultats ponderats i els efectes de cuines d'eleccions anteriors afegits donava a CiU al voltant dels 60 escons ho vaig haver d'explicar molt bé. Algunes preveien majoria absoluta i semblava inversemblant la pèrdua de suport. Després de la tragèdia predictiva del 25-N hi ha veus que es demanen si realment val la pena invertir diners a fer enquestes, donada la poca capacitat predictiva.

És important remarcar d'entrada que, excepte CiU, cada partit ha estat predit correctament dins dels marges d'error normals en almenys una de les enquestes publicades els últims dies. Per tant, el problema de la impossibilitat de copsar els suports a diferents forces s'ha de limitar al descens de CiU. En tot cas, heus ací una llista de les explicacions a pronòstics erronis.

Cargando
No hay anuncios

Deu o quinze dies canvien coses

En primer lloc, la dinàmica temporal compta. Una enquesta no és ni pretén ser una fotografia borrosa del que passarà el dia de les eleccions, sinó del que passava el dia que es va fer el treball de camp, que, fins i tot per a les últimes enquestes publicades, pot significar entre 10 i 15 dies abans dels comicis. Confondre, doncs, el que es va copsar quinze dies abans de les eleccions amb els resultats és un error.

Cargando
No hay anuncios

Per això cal tenir sempre en compte la dinàmica temporal, tot i que les enquestes, llegides d'una en una, no ajuden a visualitzar-ho.

A més, acostumats com estàvem a campanyes electorals en què els suports no variaven gaire, sembla que aquest cop sí que hi ha hagut canvis substancials durant els últims 15 dies. La bona notícia per a la demoscòpia és que les tendències sí que apuntaven cap a l'escenari que finalment s'ha produït.

Cargando
No hay anuncios

En segon lloc, eleccions excepcionals requereixen cuines excepcionals. Cal recordar que les respostes directes dels individus enquestats (els ingredients) cal processar-les, ja que no són indicatives dels resultats finals.

Els condiments de la cuina

Cargando
No hay anuncios

Els condiments cal triar-los tant entre factors coneguts (vot ocult molt estable històricament a segons quins partits), desconeguts però predictibles (la participació global es pot acotar a uns límits raonables) i desconeguts i difícilment predictibles (com els esmentats moviments dels últims dies de campanya).

A l'enquesta preelectoral del CEO de l'octubre del 2010 un 20% dels enquestats no sabien a quin partit votarien en les eleccions del novembre següent. Aquest any ha estat d'un 30%. El nivell de no resposta històric ha obligat les empreses que fan enquestes a fer supòsits més forts i més arriscats. Probablement empesos per la febre postmanifestació de la Diada, els supòsits han tendit a ser més favorables a CiU del que era prudent i raonable suposar.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, el sistema electoral no ajuda gaire a les estimacions del que compta, els escons. En el nostre cas pot ser raonablement fàcil traduir vots en escons a Barcelona. Però a la resta de circumscripcions, que escullen pocs diputats, caldria encarir els sondejos amb mostres més grans per aconseguir una estimació acurada.