Tot el que podem aprendre de l'estranger

Regne Unit

L'organització horària al Regne Unit segueix la pauta europea: la jornada laboral sol ser de 8.30 a 17.30 h i de 9 a 18 h a Londres, i més curta a la resta del país. Però compaginar la vida laboral i familiar és un repte. La majoria d'escoles tanquen a les 15.15 h, de manera que molts pares han de plegar aviat per recollir els fills o, si la feina els permet flexibilitat, amorrar-se al portàtil un cop a casa. La doctora Alexandra Beauregard, professora de la London School of Economics, explica a l'ARA que això "provoca que moltes persones -sobretot dones- es vegin forçades a deixar el mercat laboral o retallar les seves hores". Al Regne Unit impera la noció, apunta Beauregard, que "per arribar a una posició sènior cal fer de la feina la primera prioritat i fer el màxim d'hores possible. L'estereotip actual del treballador ideal és nociu, es prioritza el temps a la feina, més que la productivitat i la innovació". Això és negatiu i ho demostra el fet que els britànics es troben just per sota de l'estat espanyol en productivitat, segons dades de l'Oficina d'Estadística Nacional.

Alemanya

"Estrès". Aquest és un dels conceptes més repetits a la premsa alemanya, ja que s'acaba de publicar una enquesta en què gairebé sis de cada deu alemanys defineixen la seva vida com a "estressant" per la dificultat de combinar carrera o feina amb la família i la llar. Especialment les dones pateixen aquesta pressió. L'enquesta se situa en la línia d'una comparativa de l'OCDE que mostra que Alemanya, pel que fa a l'ocupació de dones sense fills, està ben situada respecte a la resta de països, però en canvi queda mal parada quan es comprova la dificultat de les mares a tornar al mercat laboral. Les qüestions de la compatibilitat de feina i família han experimentat un enorme progrés en les últimes dècades. Segons un balanç presentat pel ministeri alemany de Família i la Cambra d'Indústria i Comerç, les empreses alemanyes cada cop tenen més "consciència familiar". Pel que fa als horaris laborals, cada land té la seva regulació, la majoria de treballadors paren molt poca estona per dinar i a les 18 h la majoria ja són a casa per sopar. Més enllà de les empreses, els horaris dels comerços també estan regulats amb l'objectiu de "protegir els treballadors de sobrecarregades jornades laborals i de feines en horaris socialment desfavorables". A partir del 2006 cada estat federal ha fet regulacions regionals sobre la base general que els punts de venda han d'estar tancats diumenges i festius, i de dilluns a dissabte fins a les 6.00 h i a partir de les 20.00 h. També el nombre de dies treballats per any pot variar segons el land.

Estats Units

El govern dels Estats Units va començar a impulsar polítiques de conciliació laboral i familiar als anys 80. Grans companyies com IBM i Merck van fer canvis en els seus llocs de treball, com ara adoptar horaris més flexibles, oferir la baixa maternal o permetre treballar des de casa. Els empresaris van veure que aquests canvis comportaven beneficis en la rendibilitat. Actualment, els horaris laborals dels nord-americans varien molt segons la seva empresa i no hi ha un màxim d'hores regulat per llei. Tot i així, en general, es treballa una mitjana de vuit hores al dia. La majoria de gent comença a treballar al voltant de les vuit del matí i acaba a dos quarts de cinc de la tarda, amb 30 minuts per dinar. Algunes companyies tenen horaris flexibles i permeten als seus empleats escollir l'horari de laboral o, fins i tot, treballar des de casa uns dies a la setmana. Pel que fa a les escoles, comencen entre les set i les vuit del matí, i acaben entre les dues i tres de la tarda. Malgrat aquests horaris intensius, els EUA es troben a la cua del rànquing sobre la conciliació laboral i familiar dels països de l'OCDE. Un estudi de la Universitat de Harvard assegura que aquest dèficit és per culpa d'una falta de polítiques de govern orientades cap a la família. Per exemple, no hi ha cap llei federal que garanteixi una baixa maternal o paternal.

Xina

Qüestions com la conciliació i les hores de son no entren encara en el debat social a la Xina i el concepte d'estat del benestar és pràcticament inexistent. A la Xina, els bancs, per exemple, estan oberts dissabtes i diumenges. I les botigues tots els dies de la setmana amb horaris maratonians: de 9 del matí a 10 de la nit. El país fa 5.000 quilòmetres, però només té un sol fus horari. Els Estats Units, amb una longitud semblant, té quatre horaris diferents per adequar els ritmes de vida a les hores de sol. Però el Partit Comunista Xinès funciona sobre la base de la centralitat. Adoptar una política de racionalització horària implicaria marcar una diferència entre regions i això erosionaria l'aparença de bloc indissoluble. El país tampoc té horari d'estiu o d'hivern. Segons l'època de l'any, a les quatre de la matinada ja hi ha llum del dia o és de nit a partir de les quatre de la tarda.

Argentina

La problemàtica de les llargues jornades laborals i la dificultat per poder conciliar la vida laboral amb la familiar fa temps que és una pedra a la sabata de treballadors, sindicats, empresaris i polítics argentins. L'horari laboral més habitual ocupa almenys 9 hores del dia, de 9 a 18 h, amb una pausa d'una hora per dinar. Però és del tot habitual veure com es menja damunt de l'escriptori o al costat de l'ordinador per aprofitar el temps. Això entre les 12.30 i les 14.30 h. Si a això hi sumem entre 1 i 3 hores de trajecte cada dia per anar a la feina, entre anada i tornada, la cosa es complica. Els matrimonis amb fills són els que més malabarismes fan. I és que la gran majoria de les escoles públiques del país tenen mitja jornada escolar. Hi ha un torn al matí de 8 a 12 h i un altre a la tarda de 13 a 17 h. Pel que fa al sopar és entre les 19 i les 21 h.