Quatre de cada deu dipòsits superen els 500.000 euros

Barcelona.El divendres 15 de març, un dia abans que es decretés un corralito a Xipre, una empresa de Barcelona va rebre la petició insistent d'un client perquè li paguessin una factura pendent. El client reclamava que el pagament -de tres milions d'euros- es fes divendres mateix. Davant la insistència del client, l'empresa barcelonina va optar per fer la transferència on li reclamava el client: un compte corrent amb seu a Xipre. Passat el cap de setmana, i ja activat el corralito , el mateix client va trucar a l'empresa catalana perquè intentés per tots els mitjans fer marxa enrere i retirar la transferència. Però va ser impossible. Ara, d'aquells tres milions, el client -que no és xipriota- perdrà entre 600.000 i 120.000 euros si es confirma que s'aplicaran quitances d'entre el 20% i el 4% en funció de l'entitat en què estiguin dipositats els diners.

A part del cas personal d'aquest client, aquesta història verídica exemplifica fins a quin punt Xipre s'ha convertit en un centre financer a escala europea. La mateixa empresa catalana -que demana preservar l'anonimat- té diversos clients amb residència fiscal a Xipre, generalment d'origen rus.

Quin interès pot tenir una petita illa del Mediterrani, amb només dos terços de la població de Barcelona ciutat, per a tanta gent? Sens dubte, la fiscalitat. A Xipre el tipus màxim de l'IRPF és del 30% (lluny del 56% que es paga a Catalunya, que és a l'altre extrem) mentre que l'impost de societats és només del 10% (més baix fins i tot que el d'Irlanda, on es paga el 12,5%), segons dades de l'oficina europea d'estadístiques, l'Eurostat. A més, Xipre no grava els dividends ni les plusvàlues i ofereix nombroses exempcions i desgravacions en els impostos existents.

Dipòsits

Gràcies a l'atractiu fiscal, els bancs han aconseguit arreplegar 68.300 milions en dipòsits i, en total, els actius de les entitats xipriotes superen el 700% del PIB del país, un nivell pràcticament idèntic al d'Irlanda o Malta (aquest últim país té el rècord europeu, amb una banca que suposa el 800% de la seva economia). Les quitances que s'aplicaran als dipòsits de més de 100.000 euros afectaran de ple la reputació de Xipre com a paradís fiscal. Gran part dels dipòsits (un 42%) tenen quantitats superiors als 500.000 euros i un 54% superen els 100.000 euros. Potser és per això que Nicòsia es va resistir inicialment a imposar un impost que afectés exclusivament els grans dipòsits.