Punts foscos de la gestió forestal

BARCELONA.El vent, la sequedat i l'orografia s'han conjurat d'una manera fatal en l'incendi de la Jonquera, i el Govern remarca que cap mesura de prevenció hauria pogut evitar la tragèdia. ¿Però s'inverteix prou en el manteniment de les zones forestals? Més del 80% dels boscos catalans són de propietat privada i la majoria dels titulars d'aquests espais opten per deixar-los abandonats per no perdre diners en el seu manteniment. Els ajuts públics no han fet més que disminuir els últims anys. A Catalunya hi ha 2 milions d'hectàrees forestals.

Era inevitable el foc?Cap mesura de prevenció no hauria frenat el foc de l'Empordà

El foc iniciat a la Jonquera va recórrer 12 quilòmetres en només quatre hores. S'hi van barrejar un còctel fatal d'ingredients, com remarca Josep Escorihuela, el director general del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat. Més enllà de la velocitat del vent i els nivells baixíssims d'humitat, un dels punts més crítics és que les flames es van iniciar en una mena de barranc entre dues carenes. "L'espai feia com de bufador i el foc va agafar una gran velocitat fins a arribar a la plana de l'Empordà", remarca Escorihuela, que té clar que, en aquest cas, cap mesura de prevenció hauria impedit l'avanç de les flames.

Aquesta zona del país, de fet, és una de les que més fa els deures en matèria de manteniment dels boscos, ja que hi abunden les alzines sureres i els propietaris en treuen rendiment. "En l'incendi de la Jonquera es van sumar un seguit de circumstàncies incontrolables, només es podia esperar que frenés el vent", confirma Francesc Giró, biòleg i director d'Acció Natura. En aquesta mateixa línia, el professor de geografia física de la Universitat de Barcelona Xavier Úbeda ratifica que, més enllà de la feina que es pugui fer, "és impossible pensar en risc zero quan es parla d'incendis". El punt per a l'esperança, segons Giró, és que els arbres arrasats són majoritàriament alzines sureres, que rebroten per dalt i aviat tornaran a tenir brots tendres.

S'hi inverteix prou?Cau la partida que Agricultura destina a la gestió forestal

La crisi també ha afectat la gestió forestal. Aquest any el departament d'Agricultura ha comptat amb un pressupost de 13,4 milions d'euros per als treballs de prevenció d'incendis, quan l'any passat aquesta xifra s'acostava als 15 milions i anteriorment s'havia situat en els 18. S'hi inverteix prou? Els experts consultats coincideixen en la dificultat d'actuar en els prop de 2 milions d'hectàrees forestals que hi ha a Catalunya, sobretot si es té en compte que el cost d'intervenció se situa entre els 1.500 i els 3.000 euros per hectàrea. Francesc Giró, però, reclama un esforç econòmic extra perquè la "inversió necessària per al manteniment dels boscos representa, si es compara amb obres públiques, uns pocs quilòmetres de carretera". Xavier Úbeda té clar que el pas fonamental és "una ordenació del territori, saber on acaba el bosc i on comença el poble", perquè es van fer "moltes bestieses anys enrere, com ara posar cases on no s'havien de posar". Davant de la complicació que representa mantenir sense riscs els milers i milers d'hectàrees forestals, el director d'Acció Natura remarca que el que s'està prioritzant és la detecció ràpida dels incendis, perquè els bombers hi puguin arribar a temps de controlar les flames abans que la situació s'hagi fet ingovernable. El problema principal, com remarca aquest expert, és que mai se sap per on començarà a atacar el foc i que encara que es netegin els marges de les carreteres, sempre hi ha un component de risc.

Quins dèficits hi ha?Només en un 20% dels boscos privats es fan plans de prevenció

La immensa majoria dels boscos catalans -més del 80%- tenen un propietari privat. Aquest és, juntament amb el cost econòmic, el gran condicionant que es troba el Govern a l'hora de planificar la gestió forestal. Els propietaris han de consentir qualsevol intervenció que es faci en els seus terrenys i finançar la part no subvencionada dels plans de gestió forestal que s'avinguin a tirar endavant. Això representa que, en el millor dels casos, han d'assumir el 20% del cost de les intervencions. Un preu que, en el context actual i sobretot tenint en compte el nul rendiment econòmic que els donen aquests espais, molts propietaris no estan disposats a afrontar. Només un 20% dels boscos tenen plans d'aquest tipus, com concreta Josep Escorihuela. El Govern, però, tampoc ha prioritzat pressupostàriament en aquesta línia.

És rendible la gestió?Els boscos no són productius i els propietaris els abandonen

El director general del Medi Natural i Biodiversitat posa sobre la taula la complicació que suposa convèncer els propietaris que inverteixin en unes terres que no els aporten beneficis. Explica que als anys 60 qui tenia 500 hectàrees de bosc era ric si es posava en relació els rendiments que treia de la terra i el cost de la vida. Als anys 80 aquesta mateixa persona amb aquest mateix bosc cobria despeses, però ara ja s'ha arribat al punt en què hi ha de posar uns diners que sap que no recuperarà. Per això, molts propietaris opten per no fer-hi cap intervenció. Aquesta manera d'actuar és menys freqüent en les comarques que treuen més rendiment dels boscos, com el mateix Alt Empordà, on el 40% tenen pla de manteniment. El gran punt negre de la gestió forestal és, segons Francesc Giró, precisament aquesta possibilitat de deixar els boscos abandonats per evitar costos. "Si el propietari no s'interessa pel seu tros de bosc, la Generalitat no hi pot intervenir. Ha de ser el titular qui faci el pas i per això es fan sessions informatives i s'expliquen totes les possibilitats", concreta el professor de geografia física de la Universitat de Barcelona Xavier Úbeda. La decisió final, però, queda en mans privades.

Què s'ha de millorar?Calen més incentius als propietaris i un canvi de model

La necessitat de gestionar el bosc és una convicció compartida, com remarca Úbeda, que posa de manifest la necessitat d'intervenir-hi perquè "hi ha més vegetació de la que ens podem permetre" i perquè "hi ha poca aigua i els arbres estan secs i cremen moltíssim". Segons el biòleg Francesc Giró, el que cal són més incentius als propietaris perquè s'avinguin a cuidar els seus boscos. Giró remarca que se'ls han d'oferir ajudes i exigir responsabilitats i que cal, també, un canvi de mentalitat global de la ciutadania per tenir clar que val la pena invertir en els boscos i poder-hi destinar una partida econòmica més important. Giró posa l'exemple dels països del nord d'Europa, que tenen una concepció molt diferent de les zones forestals: "Allà els propietaris s'avenen a invertir-hi encara que es passin anys sense treure'n profit: ho fan pensant en els néts".