Pujol a la seva germana Maria: “Perdó, perdó...”

Director audiovisualSón quatre homes i tenen entre 60 i 80 anys. Alguns van visitar Jordi Pujol a la presó de Saragossa, quan el règim de Franco el va condemnar. D’altres van participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, a Montserrat, el 1974. Cap d’ells se’n sap avenir. “Som tota una generació que ens vam implicar en la política per ell”. Des de divendres que viuen un malson, i no poden parar de pensar-hi: “Si pogués parlar amb el Jordi, li preguntaria: «¿Però qui era el teu home de confiança? Qui t’ha aconsellat?»” “A mi m’agradaria saber si el que ha admès el president Pujol és tota la veritat”. “En el fons, el que ha passat és la premonició de l’avi Florenci: «Si et fiques en política, ho perderàs tot»”.

Coincideixen en l’explicació psicològica del personatge i el seu comportament: “A mitjans del 70, amb els fills petits, Jordi Pujol els va anunciar que la mare, la Marta Ferrusola, portaria la família, que ell deixava el banc i es dedicava a la política; vaja, que en certa manera dimitia com a pare. Algun fill, sobretot alguna filla, no l’hi ha perdonat”, explica algú que va assistir a l’enterrament de Florenci Pujol a l’Església Major de Sarrià. “Pujol el 1980 era un dels homes més rics de Catalunya. Era milionari, tot i que no ha viscut mai com un milionari perquè no és cobdiciós. Però la sensació familiar és que han perdut patrimoni per culpa de la política, i alguns fills ho han viscut com si haguessin sigut els damnificats per l’activitat política del pare. El seu fill gran, el Jordi, havia exclamat alguna vegada amb contrarietat: «Jo també puc fer negocis»”. I el pare va mirar cap a una altra banda.

“No sabíem res de res!”

Francesc Cabana va treballar amb Pujol a Banca Catalana, i està casat amb Maria Pujol, germana del president. “Doncs si la gent està en estat de xoc, jo estic en estat de doble xoc”. S’entén: la germana de Pujol no va saber mai res d’aquesta herència del seu pare fins que el seu germà Jordi l’hi va anar a descobrir personalment divendres a la tarda. “D’aquests diners de l’herència que va explicar el Jordi al comunicat no en sabíem res, res, absolutament res. Ho juraria sobre els Evangelis i qualsevol altre llibre sagrat que em posessin al davant”.

“Perquè, a més a més, la meva dona i jo de l’herència del seu pare Florenci no en vam veure ni cinc. ¿En efectiu? Ni cinc. El meu sogre va deixar a la seva filla i al seu fill, el Jordi, accions de Banca Catalana, que tothom sap com van acabar. I va deixar un parell de cases, una per a cada un. La nostra, però, va ser de la meva sogra fins que es va morir. El meu sogre va comprar dos pisos, l’un al costat de l’altre. Un per a ell i la seva dona, i l’altre per a la seva filla i per a mi, amb la idea, en part, que la Maria els cuidés quan es fessin grans. A ell no hi va haver gaire temps de cuidar-lo perquè es va morir d’un atac de cor pocs mesos després que el Jordi es convertís en president. En canvi, tot el que tenia estalviat la meva sogra s’ho va haver de gastar per cuidar-la, i encara van faltar diners, que van posar el Jordi i la Maria. Nosaltres vam haver de demanar un crèdit per atendre la mare. Sempre hem anat més escurats que una cua de palla”.

Fa un any i mig, Cabana va ser sotmès a una inspecció de l’Agència Tributària. “Vam haver d’hipotecar el pis per pagar el resultat de la inspecció. No van acceptar les despeses de la meva biblioteca com a professionals. ¿Però aquests diners que va explicar el Jordi, 4 milions d’euros? Déu meu! Miri, a la vida, a vegades, saps. A vegades no saps, però t’ho ensumes. Però aquests diners, nosaltres, ni ensumar-los”.

“Ho accepto. Perdó, perdó...”

La primera notícia del que estava a punt de saber-se els hi va donar el mateix Jordi Pujol en persona: “Divendres a la tarda, el Jordi ens va venir a veure. Primer va ser la incredulitat. Després, la indignació. Li vaig dir tot el que pensava d’ell. Abaixava el cap i deia: «Ho accepto. Perdó, perdó...» Esclar que la meva dona li va preguntar: «¿Però d’on surten aquests diners?» I el Jordi callava. Estava molt ensorrat. No ens va donar explicacions. Està intentant salvar la dona i els fills, això és clar”.

“Divendres li vaig dir: «T’he estimat molt sempre, i t’ho dic des del punt de vista cristià de la paraula. No entenc que hagis pogut fer una cosa així». Ara sento compassió per ell. Pensi que jo recordo el Jordi Pujol del consell de guerra i de la presó de Saragossa, on el vaig a anar a veure tantes vegades... Havia parlat amb ell de valors... Divendres, un cop ens ho va haver dit, se’n va anar, i després va aparèixer el comunicat, que vaig llegir al mateix temps que tothom. No sé on ha anat el Jordi, ni sé on és, no ens ho va dir. La meva dona està molt fumuda. La Maria es fa uns tips de plorar... I se’l menjaran viu. Potser s’ho ha guanyat”.

“No sé d’on surten els diners”

Cabana afirma amb seguretat que els diners “no poden haver sortit de Banca Catalana”: “Primer perquè jo ho hauria vist i no ho hauria consentit. I després perquè el Banc d’Espanya va regirar el banc de dalt a baix i ho hauria trobat. No sé d’on surten aquests diners. No ho sé, ni ho entenc”.

Les quatre persones que han parlat amb l’ARA coincideixen que “el món dels Pujol-Ferrusola sempre ha sigut molt tancat, el president no parlava gaire dels fills” .“Nosaltres no hem tingut gaire relació amb els nebots. Això sí, es veia que anaven forts, econòmicament”, diu Cabana. La majoria expliquen que Jordi Pujol fill “ha trencat lligams amb molta gent”. “De fet, hi ha anys que se n’ha passat més de la meitat a l’estranger, sobretot a Mèxic”. Cabana afirma: “El Jordi fill és l’antítesi del que era el pare”.

Els que encara tenen ganes de parlar de política troben que Pujol ha de deixar immediatament la presidència d’honor del partit, i que el partit s’ha de refundar. “Com a fundador de Convergència, la idea de refundació em sembla perfecta. Si no, el partit té els dies comptats”.