El PSOE fa fora Zaragoza i arracona el PSC al Congrés
Navarro i Rubalcaba pacten no entrar en una espiral de càstigs
Barcelona.Una represàlia proporcional. El PSOE volia un boc expiatori que carregués la creu del sí al dret a decidir del PSC al Congrés. I José Zaragoza, l'home que va comandar l'assalt de Carme Chacón a la secretaria general del PSOE, va pagar els plats trencats. Alfredo Pérez Rubalcaba, que no es podia quedar de braços plegats mentre els seus barons pressionaven perquè el PSOE exhibís com a mínim un cap tallat davant el que consideren una deslleialtat de Pere Navarro, va pressionar per fer fora Zaragoza de la direcció del grup socialista a la cambra baixa. El PSC queda ara més arraconat que mai dins el PSOE, perquè ni té càrrecs executius a la cúpula de Ferraz ni és a la sala de màquines al Congrés. Té, això sí, les mans més lliures per prendre les seves pròpies decisions.
Mentre algunes veus del PSOE demanaven fins i tot el trencament immediat amb el PSC, pressionar per fer fora el número quatre del grup a la cambra era el mínim gest d'autoritat que tenia a mà Rubalcaba. Des de Ferraz es creia fermament que era incompatible seguir de secretari general adjunt i trencar la disciplina de vot del grup. Expulsar els socialistes catalans de l'executiva del PSOE, on són vocals el mateix Zaragoza i la diputada Esperança Esteve, era un altre càstig que es van posar sobre la taula. Però per a això hauria calgut un procés molt més feixuc i llarg que hauria passat per la convocatòria del comitè federal, i a Rubalcaba se li exigia un cop de puny sobre la taula immediat.
600 euros de multa als diputats
A la reunió que ahir va mantenir la direcció del grup també es va acordar que els 14 diputats que dimarts van trencar la disciplina de vot del PSOE -inclosa Chacón, que va optar per no votar- haurien d'afrontar, en aplicació del reglament, una multa de 600 euros. Es tracta de la màxima sanció, ja que es va considerar que era una votació de "singular importància". Durant la reunió de la cúpula del Congrés també es va sospesar que la diputada per Lleida Teresa Cunillera fos rellevada com a secretària de la mesa del Congrés, però finalment va quedar desactivada aquesta opció per la dificultat tècnica per apartar-la del càrrec. També es va desestimar deixar els diputats del PSC sense ser portaveus de comissió, una responsabilitat per la qual cobren un plus, mentre que Zaragoza era membre de la direcció sense rebre'n compensació.
Els nervis estan més a flor de pell que mai entre els dos partits, i fins i tot arriben al nivell dels estira-i-arronses personals. Segons fonts socialistes, el mateix exvicepresident del govern Alfonso Guerra va arribar a exigir a crits la necessitat de refundar el PSOE a Catalunya perquè considera que el sobiranisme suposa un nou llast per al projecte, ja tocat, del socialisme espanyol. Davant aquest escenari, ahir Navarro i Rubalcaba van acordar una fórmula per evitar que la sang arribés al riu i van presentar la situació com una renúncia de Zaragoza "per coherència" i acceptada pels dos líders. "No podíem entrar en una espiral de bogeria. Calia frenar una cadena d'acció-reacció que es podia embalar", asseguren fonts de l'aparell de Nicaragua, que afegeixen que el lloc de Zaragoza quedarà, per ara, vacant, a l'espera que el PSC el recuperi si les coses es recondueixen.
Navarro i Rubalcaba van descartar la ruptura perquè tenen clar que els interessa donar continuïtat al matrimoni de conveniència perquè si no els socialistes perdrien encara més força davant d'un PP amb majoria absoluta i perquè agreujaria encara més la seva situació als ulls de la ciutadania. De fet, la discrepància al Congrés va ser aprofitada pel PP. "Quan es discuteix la unitat d'Espanya no és bo dividir-se", va afirmar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
El PSC i el PSOE s'emplacen ara a revisar la seva relació, especialment per evitar que el sisme tingui rèpliques en més votacions. És cert que durant 30 anys Ferraz ha tolerat una asimetria permetent que els socialistes catalans tinguessin seient a l'executiva del PSOE i participessin de totes les seves decisions mentre el PSC gaudeix d'autonomia total per prendre decisions polítiques i d'aliances i fer les llistes. "Hem d'establir uns nous paràmetres de funcionament", admet un dirigent del PSC. Els socialistes catalans considerarien lògic revisar l'asimetria a canvi d'un protocol que els donés llibertat de vot a Madrid en els temes que afecten Catalunya. Tot i això, la direcció del PSOE exigirà que els catalans consultin a Madrid les seves decisions, especialment si afecten temes d'abast espanyol.
Chacón i la porta de sortida
L'entorn de Chacón veia ahir l'expulsió de Zaragoza com una "venjança" de Rubalcaba pensant en la lluita pel lideratge del PSOE. Però a Nicaragua, on pensen que la seva aposta per dirigir el PSOE està "desactivada", ja els queda poc consol. Navarro va deixar clar que el PSC no baixarà del carro del dret a decidir. Per això va ensenyar la porta a Chacón si no accepta que la celebració d'un referèndum a Catalunya és una qüestió de radicalitat democràtica. "Hauria de fer una anàlisi de si la seva consciència li permet seguir a l'escó del PSC", va suggerir Navarro, que va insistir que la cap de llista a Madrid ha de donar explicacions convincents de per què no va dir sí a la consulta legal i acordada.
A més, va recordar que el dret a decidir està inclòs en el programa electoral del PSC que la mateixa Chacón va votar. Fonts pròximes al primer secretari van negar que Navarro hagués ratificat Chacón, tal com l'exministra va dir als passadissos del Congrés dimarts. Més aviat al contrari, la va convidar a marxar si no es veu reflectida al programa del PSC. Però ahir l'exministra seguia mirant cap a una altra banda: "Navarro ha entès perfectament les meves raons per no votar". Per Chacón, es tractava de resolucions presentades per partits que han "posat en marxa a Catalunya un projecte de secessió unilateral d'Espanya", un procés de ruptura "sí o sí" al qual no pensava donar suport. En tot cas, l'únic que per ara s'esmicola és la relació dels socialistes, que a partir d'ara s'asseuran per intentar recompondre el gerro trencat.