El PSC s'esmicola al territori

Barcelona"No sé com presentar-me a les eleccions municipals amb les sigles del PSC". Ho diu un alcalde del partit que lidera Pere Navarro, i no és l'únic càrrec electe dels socialistes en l'àmbit municipal que es troba davant d'aquesta cruïlla. El viratge del PSC, que ja ha anunciat el seu desmarcatge del procés de la consulta que piloten CiU i ERC, pot tenir greus costos fora de l'àrea metropolitana i augmentar el cabal del degoteig de baixes que s'han anat produint al partit en els últims mesos. I és que, per molt que des de la seu del carrer Nicaragua s'intenti deixar el debat sobiranista al marge a l'hora de posar en marxa la maquinària per a les eleccions municipals del 2015, al territori aquesta qüestió es viu a flor de pell i en paral·lel als efectes de la crisi econòmica.

En els últims dies l'exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana ha anunciat que estripa el carnet del PSC, mentre que l'exalcaldessa de Campdevànol i coordinadora comarcal dels socialistes al Ripollès, Núria López, ha fet públic que renunciava als seus càrrecs orgànics per discrepàncies amb el rumb de l'actual direcció. Són només dos exemples de les nombroses fuites que està patint el PSC. Però el partit corre el risc que en siguin moltes més -tant de càrrecs electes com de militants de base- en funció de com es gestioni la votació prevista per al ple del Parlament del 4 de desembre, quan se sotmetrà a votació la proposta de demanar al Congrés el traspàs de la competència per convocar un referèndum a Catalunya, invocant l'article 150.2 de la Constitució.

Els crítics, l'última esperança

A hores d'ara, prop de la meitat dels regidors que té el PSC arreu del territori són independents i de les 700 llistes que va confeccionar el partit en les passades municipals unes 300 eren candidatures que no es presentaven sota les sigles del PSC, sinó amb el nom de Progrés Municipal, la marca blanca que fan servir els socialistes des de fa 16 anys. Són precisament aquests càrrecs que no formen part del partit els que són més fàcils de perdre, tenint en compte que fins i tot molts dirigents veterans amb carnet estan ja a la corda fluixa.

"Confiem en els dirigents crítics, ja no ens val l'abstenció. Tots els partits han de fer pinya pel dret a decidir", assegura la regidora gironina Glòria Plana, que al febrer va deixar el seu càrrec a la federació de Girona després que el PSC votés en contra de la declaració de sobirania al Parlament. Fins ara corrents interns com Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena, i Agrupament Socialista, encapçalat per Marina Geli i Àngel Ros, entre d'altres, han estat el dic de contenció per a càrrecs i militants socialistes que discrepen del full de ruta de Pere Navarro. "Estem aguantant el partit al territori, on hi ha molta sensibilitat identitària. L'aparell no s'adona que la millor solució per a tots és pactar la discrepància", assegura un dels dirigents crítics. El mateix alcalde de Flix i membre de l'executiva del PSC, Marc Mur, està a l'espera de com anirà la votació sobre l'article 150.2 per decidir si deixa o no càrrecs al partit.

Esgotament territorial

El mateix Àngel Ros va poder comprovar el pes que recau sobre els crítics just després de l'últim consell nacional del PSC, en què es va segellar el vot en contra de tota proposta sobre la consulta que no hagi rebut el vistiplau de Mariano Rajoy. L'endemà del conclave un grup de militants lleidatans van voler estripar el carnet. Ell els va frenar i els va instar a aguantar, però asseguren que la seva permanència al partit té data de caducitat si els dirigents crítics no es desmarquen de Navarro al Parlament i, per tant, no se senten representats.

Al territori, però, es respira esgotament. Plana, que va viure en primera persona com el PSC perdia, el 2011, l'alcaldia de Girona, assegura que a la demarcació gironina cada cop hi ha més pobles que se senten "orfes de representació" dins del partit. Tot i això, el primer secretari de la federació gironina, Juli Fernández, explica que la primera diagnosi que s'ha fet demostra que la majoria dels dirigents que estan governant "volen seguir" al PSC.

Reconeix, però, dificultats per confeccionar llistes al Pla de l'Estany, l'interior de la comarca de la Selva, part del Ripollès i la Cerdanya, però assegura que es farà l'esforç de buscar fórmules per articular una proposta a mida de cada realitat local. "Prioritzarem la qualitat per sobre de la quantitat", sentencia.

Més enllà de les terres gironines, el PSC té un altre punt de conflicte important a les Terres de l'Ebre, on a hores d'ara té 14 alcaldies. La primera secretària de la federació és Núria Ventura, una de les diputades crítiques que podria plantar batalla contra les directrius del nucli dur del PSC. Precisament en aquestes quatre comarques ebrenques els socialistes ja estan treballant per teixir aliances d'esquerres amb independència del carnet que cadascú porti a la butxaca. Ho fan amb la intenció de concórrer a les eleccions municipals en una "llista unitària d'esquerres" que renunciaria a presentar-se sota les sigles del PSC o de Progrés Municipal.

L'assumpte no és tan complicat al Camp de Tarragona, on el PSC conserva l'alcaldia de la capital. Tret de focus conflictius com el de Cambrils, on els crítics van plegar en considerar que l'aparell del partit els havia imposat una gestora per aconseguir el control de l'agrupació, les dificultats per confeccionar llistes es concentraran, segons fonts de la federació tarragonina, a les zones rurals, és a dir, als pobles petits.

"Estem treballant comarca a comarca, poble a poble, i va millor del que a priori podria semblar. L'objectiu és igualar el nombre de llistes", assegura Ros, que governant amb majoria absoluta a Lleida és un dels alcaldes més consolidats que té el PSC. En aquesta demarcació, només a Lleida i a Balaguer el PSC es presenta sense marca blanca.

A la província de Barcelona i més enllà de l'anomenat cinturó roig i de la titànica missió de recuperar el govern de la capital catalana, Navarro també té certs conflictes territorials pendents de gestionar. En el cas de Berga, els quatre regidors del PSC es van donar de baixa del partit, i amb ells una trentena de militants. A Rubí també s'han hagut de convocar unes primàries d'urgència per fer front a la divisió interna. I no deixa de ser simptomàtic que l'exalcalde de Terrassa Manel Royes, que va ser qui va promoure Pere Navarro com a successor, s'afegís al pacte pel dret a decidir de Terrassa i que l'exalcaldessa de Badalona Maite Arqué lideri aquest moviment en aquesta ciutat.

Treballar per l'únic segur: el 2015

Malgrat el desànim palpable al territori, la direcció de Navarro es manté ferma en la seva estratègia. El secretari de política municipal del PSC i consolidat alcalde de Granollers, Josep Mayoral, reconeix la dificultat de "refer el projecte" en un moment que no és bo per a la marca PSC, però alerta que l'any 2014 serà de molta incertesa i que cal treballar per l'únic que és inamovible: el maig del 2015 hi haurà eleccions municipals. "Toca treballar per complir l'itinerari i per vertebrar un projecte que sigui el millor per a cada realitat local", afirma.

Segons Mayoral, les prioritats per gestionar el territori són buscar "energies" per sortir de la crisi, garantir les necessitats dels ciutadans, reivindicar uns drets socials de qualitat, reclamar la "dignitat de les hisendes locals" i defensar l'autonomia municipal. El dirigent assegura que s'està incentivant la consolidació de projecte i la tria de caps de llista, i que la gent hi està responent "segons el previst". Navarro confia també que el procés de primàries sigui un revulsiu a les ciutats grans.

Probablement els 196 alcaldes que el PSC té arreu del territori -l'any 2007 eren 276- o els regidors segellarien la recepta de Mayoral, però una part veuen imprescindible que vagi de bracet del debat nacional i d'un PSC que no es despengi del front comú per la consulta. Conscient de la magnitud de tot plegat, als fogons de Nicaragua començarà a estudiar-se a principis de l'any que ve una fórmula híbrida que permeti concórrer a les municipals amb les sigles de Progrés Municipal però vinculades a, per exemple, Agrupament Socialista. N'hi ha, però, que ja tiren la tovallola. Ho resumeix així un càrrec electe del partit que pilota Navarro: "Hi ha molts pobles on la gent no es voldrà presentar sota cap sigla que tingui a veure amb el PSC".

Avancem crida a no afluixar davant Navarro

El líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena, va fer ahir una crida al blog d'aquest corrent perquè els que no volen que el PSC es desmarqui del procés pel dret a decidir no estripin el carnet i treballin des de dins del partit juntament amb els dirigents crítics per situar el partit en un posicionament "inequívoc" sobre aquesta qüestió. "Seria un error, i immerescut, passar a la història com un dels partits que van impedir la consulta", alerta el dirigent. Elena insisteix que "tan legítim és guanyar de manera impecablement democràtica una votació en un consell nacional com mantenir fermament una discrepància pública i transparent en relació al que una majoria planteja". I afegeix, en relació a les crítiques rebudes per part del nucli dur del PSC, que això "no és fer soroll, és fer política".