El procés arrenca amb el PSC dividit i CiU en crisi
BARCELONACom un símptoma del nou temps polític que s'obre amb la votació, avui al Parlament, de la declaració de sobirania del poble de Catalunya, els dos principals actors catalans de la Transició, PSC i CiU, entraven ahir en crisi. Mentre el grup parlamentari dels socialistes no aconseguia acordar ahir en una reunió de més de quatre hores el seu vot a la declaració de sobirania, CiU entrava en una espiral vertiginosa de retrets entre els dirigents d'Unió i els de Convergència que deixa entreveure un enfrontament profund de difícil resolució. Territori nou i desconegut.
La tensió va esclatar ahir en la trobada del grup socialista que havien forçat els crítics del PSC i que va acabar ajornant fins avui la decisió del sentit de vot del partit que lidera Pere Navarro. Els crítics van defensar el vot afirmatiu o almenys la transacció d'alguna part de la declaració que impulsen CiU, ERC i ICV-EUiA. Neguen que es tracti d'una declaració unilateral d'independència, com assegura la cúpula. Però segons fonts presents a la reunió l'enrocament de la direcció és tan gran que fins i tot dirigents com Joan Ignasi Elena, Àngel Ros i Marina Geli van arribar a demanar llibertat de vot per no haver de rebutjar un text que veuen assumible. La negativa de Navarro va ser rotunda i va defensar la necessitat de garantir "la coherència del grup".
De fet, en finalitzar la reunió el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va assegurar que el partit "pressuposa" que es garantirà la disciplina de vot, però ahir a la nit els crítics encara no tenien clar si l'acataran. Lucena, que va assegurar que a hores d'ara el partit es mou entre el no i l'abstenció, va insistir que el PSC "no tirarà la tovallola fins a l'últim moment" i que seguiria negociant amb CiU i ERC perquè cedeixin i li permetin sumar-se al pacte. Fonts socialistes asseguren que l'acord passaria per matisar o suprimir el concepte de "sobirania", tot i que l'esmena registrada pel PSC també reclama que el referèndum es faci de manera acordada amb l'estat espanyol. Tot i això, dirigents d'ERC van explicar a l'ARA que la cúpula del PSC està fent "una maniobra per justificar l'injustificable".
"La proposta que hi ha ara sobre la taula col·lideix amb el principi de legalitat i no pot tenir el nostre suport", va afirmar Lucena. Els crítics ja veuen venir que en la reunió que el partit mantindrà aquest matí abans del ple per acabar de definir el sentit del vot hauran de decidir si claudiquen o bé trenquen la disciplina de vot, una acció que pot provocar la fractura del partit. Abans d'arribar a aquesta situació, els crítics veuen en l'abstenció pactada una petita escletxa per a l'esperança.
CiU, ERC i ICV-EUiA van registrar ahir la proposta de declaració de sobirania esmenada i consensuada entre les tres formacions. El text que debatrà el ple del Parlament d'avui i que ha de ser el tret de sortida formal al procés d'autodeterminació esgrimeix "raons de legitimitat democràtica" per reconèixer el "caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà" del poble de Catalunya i apel·la a l'ús de "tots els marcs legals existents", ja sigui l'espanyol, el català o l'internacional, "per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir".
"El Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir, per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu", proclama el text, que té, d'entrada, el suport explícit de les tres formacions que el signen, però que ha comptat amb la participació de la CUP, immersa també en un procés intern per definir el seu "sí crític". Ahir l'Assemblea Nacional Catalana va fer una crida a la responsabilitat dels tres diputats de la CUP perquè donin suport a la declaració. Però la formació lamentava les referències explícites a la Unió Europea i el no reconeixement explícit dels Països Catalans.
Amb un preàmbul que remet al segle XIV, a l'embrió del que segles després esdevindria la Generalitat -la Diputació del General-, i amb parada obligatòria en la pèrdua de les estructures d'estat el 1714 amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió, la declaració fa referència implícita als lligams històrics amb la resta de territoris dels Països Catalans: "L'itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu". Més enllà, el text es compromet a vetllar per mantenir la cohesió social i territorial en tot el procés, a "negociar i dialogar" amb l'estat espanyol, les institucions europees i la comunitat internacional, i reforça el protagonisme del Parlament en el procés. Un nou cicle polític s'obre camí a partir d'avui.
