Quan la primera porta a un nou país és el Barça

BarcelonaUn gol de Leo Messi en els últims minuts, quan el partit expira i asseure's es converteix en una quimera, ha estat moltes vegades la porta d'entrada a una nova ciutat. Quan els cossos de dos desconeguts s'entrellacen sobtadament per celebrar un gol del Barça sorgeixen lligams del tot inesperats. "Hi ha gent que s'ha conegut a la penya i han acabat obrint un bar plegats", explica Marc Llop, responsable de la Penya Barcelonista Berlín Culer. "No et fas a la idea de quants negocis s'han iniciat a la penya", afegeix Ferran Royo, de la Penya Blaugrana de São Paulo, que considera que molta gent va a veure partits del Barça com a simple excusa per "fer amics, trobar feina o fer contactes de negoci".

"Les primeres amistats dels catalans que arriben al nostre país les fan a través de la penya", diu Manuel Quesquén, el responsable de la Penya Blaugrana de Lima. El procés acostuma a ser el mateix sempre. Els primers dies "els veus arribar tímids, porucs, asseguts en un costat de la sala". Passades unes setmanes, "es posen a parlar entre ells, a posar en comú telèfons i a compartir necessitats", afegeix Llop. Entremig, segurament hi ha el gol de Messi que trenca el gel.

Punt de connexió

Aquests espais, que en moltes ciutats són locals propis i en d'altres comparteixen activitats amb altres entitats, especialment casals catalans, "són un punt de suport per fer contactes, però també per ajudar a resoldre aspectes del dia a dia", diu Alberto Caloggero, president de la Penya Nicolau Casaus de Buenos Aires. És el que en alemany es coneix com a stammtisch , una trobada de grup informal. Llop explica el seu cas: organitza el festival In-Edit de Berlín i a la penya hi busca i hi troba tot el que necessita, des de gent per fer cartells de publicitat a persones que puguin col·laborar-hi durant el festival. És l'esperit associatiu que tenen els catalans.

El Barça es converteix, per tant, en una manera de facilitar l'adaptació a un nou món de molts catalans que marxen a l'estranger per buscar una millor vida o, simplement, oportunitats que els han estat negades a casa seva. "El Barça actua com a punt d'inici. Molts dels socis peruans són gent d'empresa i això facilita que sorgeixin llaços laborals mentre es mira un partit", comenta Quesquén.

L'emoció pel club blaugrana és la porta d'entrada a 114 cultures de tot el món. És el nombre de penyes que el club té repartides fora del territori espanyol. En total, més d'onze mil penyistes, la gran majoria -un 81 per cent- homes.

Nostàlgia de casa

Durant els primers dies els nouvinguts s'aferren a qualsevol cosa que els remeti als orígens, tot i que després -lamenta Royo- "els catalans aprenen i s'enganxen ràpid a la dolce vita brasilera" i s'obliden de la penya. Però mai de les arrels, perquè les penyes actuen molts cops com a espais de debat i difusió dels valors de Catalunya.

"La nostra penya ajuda a superar la pèrdua momentània de costums i valors dels catalans emigrants", reconeix Caloggero. Des de Melbourne, el president del FC Barcelona Supporters Club Peter Kurg hi afegeix simbolisme: "Sempre hi ha senyeres als nostres actes i sovint s'improvisen petits debats i discussions sobre la història i la política catalana". Sense ser amics, els catalans berlinesos saben "que quan juga el Barça parlaran amb gent de casa seva, sobre el país, de temes polítics, del que sigui", diu Llop. Els catalans culers del Brasil -admet Royo- "s'adapten tan bé i viatgen tan sovint a Catalunya que no acaben de sentir mai nostàlgia de la terra".

Ambaixadors

"En les nostres trobades sempre expliquem que el Barça és català, una distinció amb la qual molts australians no estan familiaritzats", confessa Kurg. "El Barça difon catalanitat", destaca Quesquén des de Lima. El club blaugrana porta inherents una sèrie de valors que van molt més enllà del simple esport, reafirmen el nivell de pertinença. "Som ambaixadors del país -diu Llop-. Tot el que fem ho fem amb catalanitat de rerefons, per això tenim cervesa catalana al local tot i ser a Alemanya!"