La pressió judicial condiciona els preparatius del referèndum

BarcelonaEscarmentat pel desenllaç del 9-N, el govern espanyol està disposat a tallar d’arrel aquesta vegada qualsevol moviment del Govern en relació amb el referèndum. L’Estat ha anat responent un a un a tots els gestos que han anat fent l’executiu de Carles Puigdemont i els grups independentistes al Parlament, i l’independentisme acumula ja un grapat d’avisos judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per possibles incompliments de resolucions del Tribunal Constitucional (TC). Una pressió judicial que ha condicionat el Govern a treballar en els preparatius del referèndum amb la màxima discreció i fregant, sovint, els límits del que pot fer des de les seves competències autonòmiques.

Guia interactiva: la judicialització del procés

D’aquesta manera l’executiu català ha anat posant en marxa lleis que caben dins del marc competencial català però que, en el fons, són una eina de la qual disposar en el moment de celebrar el referèndum. Així, al Parlament hi ha ara en debat normes com la del vot electrònic, que ha de permetre als catalans residents a l’estranger que estiguin censats votar a les eleccions al Parlament, a les del Consell d’Aran i en “altres processos electorals i instruments de consulta popular en l’àmbit de competències de la Generalitat de Catalunya”. Complementàriament, el Govern està incentivant també el registre de catalans a l’estranger. Un registre que ha de servir per articular polítiques per als catalans a l’exterior, però que podria acabar fent les funcions de cens en un referèndum, ja que el Govern sap que l’Estat no els cedirà les dades del CERA (el Cens Electoral de Residents Absents, és a dir, el cens d’espanyols a l’estranger).

Totes dues normes -com passa també amb les lleis de protecció social i administració tributària catalanes- tenen una carcassa autonòmica però poden cobrar una nova dimensió en el moment que s’activi la llei de règim jurídic, també anomenada llei de transitorietat. La llei clau -la major part de la qual es manté en secret- que ha de marcar el primer pas de la desconnexió i precipitar el referèndum.

Tanmateix, tot i que en aquesta primera fase el Govern treballa dins del seu propi marc competencial, l’Estat ja ha evidenciat que buscarà qualsevol escletxa d’inconstitucionalitat per frenar tot el que faci olor de referèndum. Fins al punt que la fiscalia ja investiga fins i tot la campanya publicitària de la Generalitat per promocionar el registre de catalans a l’estranger, una estratègia judicial que l’Estat fonamenta en la causa oberta arran de la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9 de novembre del 2015. Un gest de l’independentisme que -un cop anul·lat pel TC- ha servit de base a l’Estat per dur a la via penal cada pas del procés.

El repte de les licitacions

Més enllà de la carcassa jurídica, els últims mesos del procés estaran marcats per la gestió dels aspectes més materials que són clau per poder dur a terme el referèndum. Dimecres -mentre el Parlament aprovava els pressupostos que, per primer cop, donaven al referèndum rang de llei- el Govern licitava un acord marc per subministrar material electoral (sobres i paperetes) de cara a unes hipotètiques eleccions catalanes. Com amb les lleis, l’executiu actua dins de les seves competències -comprar material per a unes eleccions- però amb la mirada posada en el referèndum.

El repte, però, és majúscul. El Govern haurà de fer front a contractacions més importants -com ara el vessant informàtic- sabent que el govern espanyol maniobra per condicionar les empreses que s’hi podrien presentar. Tot i que té l’encàrrec de Puigdemont de tenir-ho tot a punt al juny, l’equip d’alts càrrecs que es reuneix periòdicament per coordinar els preparatius del referèndum i estar a punt per afrontar imprevistos encara té feina per fer. El repte: que la maquinària estigui preparada.

Per què al setembre?

La recaptació de la Generalitat, a punt

El principal argument que defensa el govern de la Generalitat per celebrar la consulta al setembre, i no abans, és que llavors ja estarà a punt el sistema de recaptació d’impostos. Tant les 15 oficines de la Hisenda catalana com el sistema informàtic que s’està preparant han de permetre “recaptar impostos massius i de manera periòdica”, segons fonts del Govern. L’objectiu és que, en cas que guanyi el sí, “es pugui tocar un botó perquè comencin a passar coses per obligar el govern espanyol a asseure’s”, defensen les mateixes fonts.

Un mes amb l’economia sanejada

El setembre és també un mes favorable per motius econòmics. Al juliol els ingressos de la Generalitat reben una important injecció gràcies a les transferències de l’Estat. Només la liquidació del 2015 (que es paga dos anys després) reportarà prop de 1.600 milions d’euros, i la recaptació de l’impost de patrimoni (que fa el govern espanyol), uns 500. Aquests diners, més de 2.000 milions d’euros, es podrien perdre si el ministeri d’Hisenda decidís no transferir a la Generalitat els recursos que li pertoquen com a càstig en ple xoc.

La mobilització per la Diada

També hi ha un motiu estratègic per celebrar la consulta durant el mes de setembre i és l’Onze de Setembre. Les últimes Diades han sigut capaces de mobilitzar centenars de milers de persones. Aprofitar el mes de més exaltació patriòtica també és un argument que fa servir el Govern per celebrar la consulta al setembre. L’embranzida de la Diada podria ajudar, a més, a fer decantar la balança en una votació que, en cas que hi participin els partidaris del no, serà molt igualada.