El Premi Nacional, per a un llibre en castellà?

BARCELONA."Hauria de ser possible que un escriptor en castellà obtingui el Premi Nacional de literatura", ha dit recentment Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) des del 21 de juny. Per Duarte, escriptors nascuts a Catalunya, com Juan Marsé, Ana María Matute, Eduardo Mendoza i Juan Goytisolo, "queden al mig, i sembla que des de determinats espais literaris espanyols se'ls considera [autors] catalans, i a Catalunya no se'ls acaba de reconèixer del tot". Ahir mateix el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va afirmar que respectaria les decisions que el CoNCA prengués en relació al fet de modificar els Premis Nacionals de Cultura perquè un escriptor català en llengua castellana pugui optar als guardons. La conselleria i l'òrgan de la Generalitat, que assessora el Govern en el conjunt de la política cultural i organitza la política de suport i de promoció de la creació artística, estan d'acord i avançaran cap a la mateixa direcció. Enguany, per exemple, en la modalitat de cinema s'ha premiat Isaki Lacuesta, les pel·lícules del qual són rodades majoritàriament en llengua castellana.

Aquesta no és l'única directriu que podria canviar en un futur pròxim. "Des del CoNCA hem d'intentar que aquests Premis Nacionals siguin Premis Nacionals de cultura, no de còmic, ni d'il·lustració, ni de literatura -va afirmar Duarte a l'ARA dimarts-. Ara se'n donen setze. Són massa premis. Els Premis Nacionals haurien de ser pocs i només de cultura". Encara sense concretar si en un futur pròxim les categories actuals desapareixeran o es reformularan, Duarte va avançar que cal "canviar la percepció dels premis" i "desgremialitzar-los".

L'any 2007 la participació de Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt ja va aixecar polseguera. El fet que no es comptés amb autors en llengua castellana va ser un dels punts calents de la participació catalana a la fira editorial més gran del món. Sergi Pàmies va dir que si expressava la seva opinió "aniria a la presó", i que "preferia no anar-hi". Juan Marsé va manifestar que cedia "amb gust" el seu lloc "a un escriptor o escriptora en llengua catalana" sempre que no fossin "Isabel-Clara Simó o Salvador Sostres". Félix de Azúa es va estranyar del "servilisme dels escriptors catalans que van decidir anar-hi", a qui va comparar amb "funcionaris de la llengua". A Alemanya una de les preguntes que més es va fer als escriptors participants era per quin motiu havien decidit triar escriure en català si també ho haurien pogut fer en castellà.

Tants caps, tants barrets

Dels divuit escriptors i escriptores que fins ara han estat recompensats amb el Premi Nacional de literatura de Catalunya, l'ARA va poder parlar amb set. Entre els que van mostrar-se d'acord amb la decisió de Duarte hi ha Miquel de Palol, Màrius Sampere i Francesc Serés. Palol va dir que hi estava d'acord si ho valorava "segons els drets ciutadans", i va afegir que, a més del castellà, hi afegiria obres escrites en euskera i gallec: "El que és important és donar els premis a escriptors que se'ls mereixin i que hagin fet llibres consistents". Sampere va valorar que "tot el que sigui obrir horitzons i no restringir és positiu", i Serés va remarcar que no "li sembla cap bestiesa".

Pel que fa a les opinions contràries a la proposta de Duarte, l'últim Premi Nacional de literatura, Enric Casasses, va dir que "en l'actual situació administrativa, els autors en llengua castellana opten als Premios Nacionales d'Espanya". Biel Mesquida i Marta Pessarrodona van recordar que els escriptors catalans ja tenen "prou dificultats" per "haver de compartir també aquest premi", i Toni Sala va fer un paral·lelisme amb la situació econòmica actual: "És treure als pobres per donar als ric's. De fet, això defineix la crisi. Vull dir que, només plantejant-s'ho, la cultura de la cort deixa veure fins a quin punt també està en una crisi terminal".