PP i PSOE es conjuren per garantir l’‘statu quo’

MadridEl consens constitucional del 1978, que va establir que Espanya seria una monarquia parlamentària, finalment s’ha trencat. El PP i el PSOE continuen sent garants d’aquest statu quo, però es queden sols i apareixen les primeres fissures internes a les files socialistes. Trenta-cinc anys després que la Constitució espanyola fos aprovada a les Corts Generals amb el suport del Partit Comunista d’Espanya (PCE), un dels artífex d’aquell consens històric, la formació -ara dins d’Esquerra Unida (IU)- s’ha despenjat de l’acord. Al PP i al PSOE només li queden els suports de noves formacions com UPyD i Ciutadans, que malgrat això reclamen algunes reformes en el sistema.

Els populars van fer pinya ahir entorn de la decisió del rei i van reiterar la seva “lleialtat” a la monarquia. En cap de les intervencions, tant de l’executiu com de la formació, es van admetre preguntes. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va limitar a subscriure les paraules de Mariano Rajoy en una breu declaració que no arribava als 30 segons. Al seu torn, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va voler destacar “l’absoluta normalitat en el procés successor en un context d’estabilitat institucional garantida per la nostra Constitució”.

L’encara secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, també va voler demanar ahir als espanyols la mateixa “serenitat” i “maduresa” que va implorar Cospedal. I ho va fer en el mateix format: una declaració institucional en què no va acceptar preguntes. El líder va assenyalar que, segons la seva formació, “s’enceta una nova etapa en què Felip de Borbó representa el respecte a la Constitució i la normalitat institucional”, una etapa en què el PSOE es compromet a vetllar per la “convivència” i el “consens” que es reflecteix en la carta magna.

“Estabilitat” o “normalitat” institucional. Tant Cospedal com Rubalcaba van utilitzar ahir els mateixos termes per continuar erigint-se en garants de la Constitució. I amb el mateix to ho van fer els expresidents espanyols, tant populars com socialistes, que des d’Adolfo Suárez han lloat sempre el paper del rei Joan Carles en la consolidació de la democràcia a Espanya.

L’expresident espanyol José María Aznar va dir ahir que la successió al tron “reafirma el sentit institucional de la Corona com a garant de la continuïtat i de l’estabilitat del sistema constitucional espanyol”. José Luís Rodríguez Zapatero, per la seva banda, va demanar als espanyols “confiar” que el rei l’ha “encertat” en la seva decisió, com també la va “encertar plenament a l’hora de liderar la transició democràtica”.

Les cúpules del PP i el PSOE van de bracet en el procés d’abdicació reial. De fet, segons fonts de la Zarzuela, van acordar amb el monarca la data definitiva de l’abdicació de Joan Carles I en el seu fill, Felip VI. Havia de ser després de les eleccions europees i abans que comencés l’estiu, d’acord amb les mateixes fonts, tot i que van insistir a deslligar la decisió del resultat dels comicis.

Les bases socialistes es rebel·len

Però la bandera monàrquica que esgrimeix la direcció a les portes de les primàries no agrada gens ni a les joventuts socialistes (JSE), ni tampoc a l’únic corrent crític intern, Esquerra Socialista, liderat pel degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, José Antonio Pérez Tapias, candidat a la secretaria general del partit.

El secretari general de les JSE, Nino Torre, va donar suport ahir a totes les convocatòries arreu de l’Estat a favor que es convoqui un referèndum sobre el model d’estat. “Tenim el deure moral de no quedar en silenci”, va assenyalar en un tuit amb el hashtag #ReferéndumYA. Les JSE sempre s’han declarat republicanes, fidels al fundador del PSOE, Pablo Iglesias, que va aconseguir el primer escó a les Corts Generals l’any 1910 amb una coalició republicana.

Pérez Tapias va tuitejar ahir “visca la República” i el secretari general del PS de Galícia, José Ramón López Besteiro, va afirmar que els socialistes són “essencialment republicans”. Aquesta qüestió, com també una reforma a fons del model territorial, marcarà les primàries obertes a la militància el 13 de juliol -que coincideixen amb la final del Mundial de futbol-. La consulta no serà vinculant i els resultats seran ratificats en un congrés extraordinari que s’ha ajornat fins als dies 26 i 27 de juliol.

La borsa espanyola va rebre ahir amb indiferència l’abdicació del rei Joan Carles. L’Íbex-35, l’índex borsari de referència a Espanya, va tancar ampliant màxims de tres anys amb un repunt del 0,27%, un fet que el va dur a mantenir-se per sobre dels 1.827 punts. Els mercats europeus també van pujar, i l’Eurostoxx es va revaloritzar un 0,1%. Per la seva banda, la prima de risc, que és la diferència entre el bo espanyol i l’alemany a 10 anys i serveix per mesurar la confiança dels mercats en el deute espanyol, es va mantenir pràcticament estable i es va situar als 149 punts bàsics.