"El pitjor és el retard sistemàtic que fa que no et puguis refiar del tren"

Dossier El problema de la Renfe Desplega

1.

Rodalies: radiografia dels retards

2.

Del traspàs "de fireta" al traspàs "complet" abans que acabi l'any

3.

"El problema és l'abandonament de la inversió des que es va prioritzar l'AVE"

4.

"El pitjor és el retard sistemàtic que fa que no et puguis refiar del tren"

5.

Renfe i Adif: el traspàs és imprescindible, ja no hi ha excuses

GironaFrustrats i desesperats. Així és com se senten molts usuaris de Renfe que, tot i que venen de diferents parts de Catalunya, es queixen del pèssim servei: els retards que hi ha dia sí dia també fan que no es puguin refiar mai d'arribar a temps.

“Agafar el tren és una loteria: tant pot anar bé com no”

“És molt frustrant perquè hi ha dies que plegues aviat, a les tres del migdia, i arribes igualment a casa a les set de la tarda, com si haguessis sortit a les cinc”, diu Elisabet Don, que treballa a Barcelona però viu a la Bisbal d’Empordà. Com que al seu poble no hi ha tren, ha d’anar en cotxe fins a l’estació de Flaçà i només pot agafar els trens de Mitjana Distància, perquè l’AVE/Avant no hi té parada. “Igualment, la gent que agafa l’AVE et diu que ara va sempre ple, que has d’agafar els bitllets amb una setmana d’antelació i no saps si aquella hora t’anirà bé”, assenyala. 

Ella sol baixar i pujar amb la R11, però un dia o dos a la setmana agafa el cotxe per assegurar-se que podrà tornar a temps. “Agafar el tren és una loteria: tant pot anar bé com no. I mínim un cop cada setmana passa alguna cosa i va amb retard. No m’agrada anar amb cotxe, però, si no em puc refiar dels trens, no em vull arriscar”, admet. I la situació encara s’ha agreujat més amb les obres de La Sagrera, que han allargat el temps de trajecte. “Abans podies triar entre tres estacions (Clot, Passeig de Gràcia i Sants) que estaven repartides per diferents zones de la ciutat. Ara et deixen a Sant Andreu i has de travessar tant sí com no tota la ciutat”. A més, els primers dies recalca que van ser “molt caòtics”, que el metro sempre va molt ple i que tot el recorregut és “molt pesat”. "Tot són escales i només hi ha un ascensor. Si vas amb maletes has de caminar molt i és molt feixuc". 

Aglomeracions i poques freqüències

A banda dels retards, un altre dels problemes que es troba com a usuària són les freqüències: “Si vas a Granollers tens trens cada 10 minuts, però amb la R11, si perds el tren, fins al cap d’una hora no tens el següent”. A més, molts combois van plens a vessar: “Hi ha dies que hi ha gent que ha de fer dreta tot el camí de Barcelona a Figueres”. “No és normal”, lamenta Don, que també reclama que millori i s’acceleri la comunicació dels incidents.  

“El pitjor és el retard sistemàtic”

La manca de fiabilitat, per a l’usuari de la R3 entre Vic i Barcelona Marc Janeras, és dels greuges més grans del servei que ofereix Renfe. “El pitjor és el retard sistemàtic que fa que no et puguis refiar del tren, i és un problema endèmic que, a sobre, s’ha agreujat en els últims mesos”, assegura. Janeras ha de baixar a la capital tres cops per setmana i, si té una reunió important, no se la juga. “Agafo el tren d’abans del que em pertocaria, perquè abans anaven sempre uns 15 minuts tard, però ara ja són 20 i 30 minuts”, critica. Que no vagin a l’hora li ha provocat molts maldecaps: “Per exemple, haver de trucar a amics desesperadament perquè va tard i no arribo a buscar la meva filla a l’escola”. 

Desdoblament pendent des del 1980

Les obres de La Sagrera no han afectat directament la línia que uneix Barcelona amb la Tor de Querol, però els passatgers les han notat igualment. “Hi ha un increment important de passatgers a l’entorn de Granollers, Parets, Mollet. Faria falta que posessin més trens dobles, perquè en hores puntes van molt plens”, afirma.

Però si hi ha un gran deute pendent a la R3 és el desdoblament. Els polítics en parlen des del 1980, però, en ple segle XXI, els trens continuen circulant per una sola via, amb els problemes que això comporta. “Després de moltes promeses i plans, ara almenys estan executant un tram. És poc ambiciós, però és millor que res”, diu Janeras, que creu que, sense aquesta reforma, no es poden augmentar les freqüències ni posar més trens. “Aquest retard sistemàtic és perquè la línia funciona al límit de les seves possibilitats”, considera. 

Així mateix, Janeras recalca que la R3 no només ha de millorar en les seves connexions amb la capital, ja que té una altra funció igual d'important: “Hauria de fer una funció d’unir poblacions d’Osona i del Ripollès com Manlleu, Torelló, Ripoll”. “I també s’haurien de coordinar els horaris de la R3 amb els serveis de trens francesos a la Tor de Querol, i sobretot millorar la informació als trens i andanes”, conclou Janeras, que també és membre del grup de defensa de la línia R3 de Rodalies Perquè no ens fotin el tren. 

“Els trens no tenen endolls ni hi ha cobertura, no pots treballar”

Dues hores i quart per recórrer 137 quilòmetres. És el temps que triga Albert Pagà els dos dies a la setmana que ha d’agafar la R16 entre l’Ampolla i Barcelona. “Sempre, de normal, va amb retard. A més, entremig del camí moltes vegades els trens es queden parats enmig del no-res, o es queden molta estona en algunes estacions. I en molts trams va molt lent. ¿Com pot ser que no pugui anar de pressa si és una via recta?”, es pregunta amb to de desesperació Pagà, que ha fet tard a classe incomptables vegades. “Ahir [dijous] havia d’arribar a les 16.20 h a Barcelona i vaig arribar a les 17.40 h, més l’estona a peu, vaig acabar arribant més d’una hora i mitja tard. I moltes vegades haig de sortir abans que acabi la classe perquè l’últim tren surt 5 minuts abans de les nou del vespre”, es queixa.  

El jove de 23 anys també critica que els combois d’aquesta línia “no tenen endolls”. “Has de fer cinc hores de viatge al dia, i no pots treballar perquè ni tens endolls ni tens wifi, i durant la majoria de trajecte no tens ni cobertura de mòbil”, lamenta. Ara bé, el pitjor d’aquests trens, per a Pagà, són sens dubte els lavabos: “Fan fàstic, estan sempre bruts, són molt estrets, i moltes vegades les portes no tanquen”. 

"Si perds el tren, perds el dia"

L’ebrenc és usuari de la R16 des del 2015 i afirma que el servei ha empitjorat amb els anys: “Abans almenys tenies un Euromed, amb endolls, i en una hora i poc arribaves a Barcelona. Ara ni això, quan hauríem d’anar cap a un model de línies de transport molt més ràpides i competitives”, recalca. I és que un altre problema que tenen els veïns d’aquesta zona és que si un dia no arriben a temps han d’esperar dues hores fins al següent servei. “Si perds el tren, ja has perdut el dia i no pots anar a treballar perquè hauries d’esperar dues hores, més les dues hores i mitja de viatge”, subratlla.