El Parlament assaja l'aliança per l'autodeterminació

BARCELONA.Més enllà de l'eventual convocatòria d'eleccions en clau plebiscitària, el debat de política general que comença dimarts al Parlament permetrà visualitzar les possibles aliances per conduir el procés d'autodeterminació que ha forçat la gran manifestació del milió i mig de l'Onze de Setembre a Barcelona. Fonts parlamentàries consultades per l'ARA han admès que damunt la taula de negociació de les resolucions hi ha un eventual pronunciament amb el màxim suport possible per reconèixer la necessitat que "el poble de Catalunya pugui decidir el seu camí" la pròxima legislatura. O, ras i curt, que surti la primera concreció de la cambra legislativa catalana entorn a un referèndum d'autodeterminació que, ara per ara, només pot convocar l'Estat. Precisament per això, el referèndum no només no és contradictori amb una proclamació unilateral d'independència, sinó que seria complementari de necessitat.

El Parlament ja ha votat en diverses ocasions -el primer cop el 1989- que no renuncia al dret d'autodeterminació. Tots els partits emmarcats històricament en l'arc del catalanisme polític (CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC) saben -amb més o menys reticències- que el simple reconeixement del dret a decidir ja ha quedat superat per una majoria social obertament partidària d'un estat propi, de manera que ara ja és el moment d'exercir el dret a què el Parlament no ha renunciat mai.

El referèndum d'independència és, ara per ara, el que més consens pot generar entre els partits catalanistes, perquè difícilment cap d'ells el podrà rebutjar, ja siguin federalistes, confederalistes, independentistes o, directament, autonomistes. De fet, partits com ERC han defensat històricament el referèndum com una qüestió de radicalitat democràtica més que no pas d'imperatiu nacionalista.

L'embrió del programa de mínims

La discussió gira ara entorn a quin calendari ha d'acompanyar el compromís amb l'exercici del dret d'autodeterminació i fins a quin punt la resolució parlamentària que hi ha damunt la taula de negociacions de CiU l'ha de concretar. En qualsevol dels casos, ningú perd de vista que, després d'unes eleccions plantejades en clau clarament plebiscitària, la convocatòria no pot superar la pròxima legislatura.

Precisament, aquesta resolució pot ser l'embrió de la proposta que ja ha llançat ERC perquè tots els partits catalanistes consensuïn un mateix punt del programa electoral de compromís explícit amb un referèndum d'autodeterminació, ja sigui abans d'una eventual proclamació del Parlament o, si l'Estat ho impedeix (com és de preveure), després.

En aquests equilibris s'hi emmarquen precisament les converses que han anat mantenint els últims dies i que han intensificat aquest cap de setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de files d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per buscar el just equilibri de la posició de CiU en el debat de política general i, també, la fórmula per incloure l'estat propi en el programa de la federació de cara al possible avançament electoral que pren força per a finals de novembre. Sigui quina sigui la decisió, l'anunciarà el president Mas durant el debat de política general.

Gradualitat, la clau de volta

Si bé la inclusió de l'estat propi en el programa de CiU és inevitable després del repte independentista llançat per Mas, la clau de volta de l'acord gira entorn al nivell de gradualitat del camí, segons diverses fonts del partit consultades per l'ARA. La cúpula d'Unió no amaga que se sent més còmoda amb el concepte estructures d'estat . En qualsevol cas, però, els esdeveniments han afermat, més que el què (l'estat propi), el quan i el com.