El paradís dels països nòrdics

BarcelonaTove Gerhardsen és noruega, té 39 anys i és periodista de professió. Però, sobretot, és una mare feliç. En els últims sis anys ha tingut tres fills sense haver hagut de renunciar a la seva feina. Ni tampoc al seu sou. Després de cada embaràs ha tingut un llarg permís de maternitat, gairebé un any per cada fill. A més, en el cas de les dues petites, que ara tenen 4 anys i un any i mig respectivament, va decidir compartir la prestació amb el seu marit, que va ser qui es va quedar a casa els últims tres mesos perquè ella pogués començar a treballar una mica més aviat.

Al nostre país la seva història sona a ciència-ficció, però al nord d’Europa no és cap raresa, sinó més aviat la regla general. No en va, els països nòrdics figuren any rere any com la millor regió del món per ser mare. Noruega, Islàndia, Suècia, Dinamarca i Finlàndia encapçalen des de fa temps tots els rànquings.

L’explicació la trobem en els seus generosos permisos parentals, que van des dels nou mesos previstos a Islàndia fins als 16 que preveu la legislació sueca. A Noruega, Dinamarca i Finlàndia la prestació dura al voltant d’un any. I encara que les regles varien a cada país, el sistema és tan flexible que permet a les famílies distribuir la prestació en el temps com més els convingui. Poden fins i tot allargar-la una mica més, a canvi de repartir proporcionalment la paga que els correspon, sempre que el fill tingui menys de 8 anys.

Afavorir el paper del pare

Una altra virtut dels nòrdics és la seva clara voluntat d’afavorir la participació del pare en la cura dels fills, raó per la qual tots aquests països reserven una part del permís exclusivament per a l’home. A la dona també li correspon una part per a ella sola, i la resta la poden dividir com prefereixin entre els dos. A això s’hi suma la bona disposició de moltes empreses, sobretot les grans, que solen oferir una compensació financera al percentatge de sou que cobreix la seguretat social. És el que li va passar a Ilyana Guzmán quan treballava per a Ericsson a Suècia. Més enllà de la retribució addicional que li va oferir la seva empresa, ella i el seu marit van tenir 18 mesos de permís en total, 12 ella i 6 ell.

Aquesta disposició ajuda a fer que, quan una dona es queda embarassada, pugui centrar-se plenament en la seva salut i en el nadó que espera sense haver de preocupar-se pel seu futur laboral o per com quedarà la seva situació a l’empresa. El contrast amb Espanya és clar, ja que a l’Estat la prestació no arriba ni als quatre mesos. Com a bons defensors de l’estat del benestar, els escandinaus van ser pioners en la protecció de la maternitat. Per això, avui, després de dècades d’aplicació, és un fet que la cultura empresarial entén i tracta de respectar.

Això no impedeix que alguna embarassada nòrdica també s’hagi trobat al carrer després de comunicar al seu cap que s’havia quedat en estat. Les empreses que ho fan, però, saben que s’exposen a haver de fer front a importants indemnitzacions si la denúncia arriba als tribunals, és a dir, gairebé sempre, tenint en compte l’alta conscienciació que hi ha en la societat i la pressió que exerceixen els sindicats. Aquest estiu, per exemple, els mitjans danesos es van fer ressò del cas d’una clínica dental que va haver de pagar 425.000 corones (uns 57.000 euros) a una empleada per haver-la acomiadat en quedar-se embarassada.

Pel que fa a les escoles bressol, Escandinàvia també està per davant, amb una àmplia xarxa de centres públics de qualitat capaç de cobrir la demanda de les famílies. A Copenhaguen, per exemple, tot el menjar que se serveix en aquests centres és ecològic. No són gratuïts ni tampoc especialment barats. Però el marge per obtenir beques o descomptes és prou ampli per evitar que les famílies hagin d’anar massa justes. A més, hi ha petits subsidis per als pares que prefereixen cuidar el seu fill a casa en lloc de portar-lo a la guarderia.