"El Papa no ha estat capaç de guiar la cúria"

BarcelonaMarco Politi és un dels vaticanistes més prestigiosos d'Itàlia. Des que el Papa va anunciar la seva renúncia no ha parat de concedir entrevistes i analitzar el significat i la transcendència de la seva decisió. Hem parlat amb ell per buscar les claus d'un moment històric de l'Església catòlica.

Els motius de la renúncia

La dificultat de governar en un moment crític

"Tothom va poder veure durant la cerimònia del Dimecres de Cendra que el Papa tenia un rostre alleugerit", diu Politi, que reconeix que darrere la renúncia hi ha hagut problemes físics -"l'edat, el cor i la dificultat de caminar"- però sobretot "el cansament de governar". El reconegut vaticanista explica que aquest pontificat ha estat marcat per les crisis: "Hi ha hagut crisi amb l'islam; crisi amb el món hebreu, sobretot per l'aixecament de l'excomunió al bisbe Williamson, que va negar l'Holocaust; crisi amb la ciència, pel tema del preservatiu i la sida; crisi amb el món catòlic, pel seu diàleg amb els lefebvrians, i la gran crisi de Vatileaks, que ha demostrat que hi ha una cúria molt dividida". Tot això, diu, ha cansat molt Joseph Ratzinger, que ha demostrat "no tenir una mà ferma i no ser capaç de guiar la cúria".

Una cúria dividida

Bertone ha polaritzat el govern de la Santa Seu

Politi no estalvia crítiques quan parla de la gestió de Benet XVI però suavitza el seu discurs i hi inclou elogis quan parla de l'home. Segons ell, el Papa va cometre un error en col·locar Tarsicio Bertone, el 2006, a la secretaria d'Estat, un càrrec que fins llavors ocupava un dels cardenals més poderosos de l'època de Joan Pau II, Angelo Sodano. "Bertone és un home sense experiència diplomàtica ni de govern, és un intel·lectual, com Ratzinger, i el seu nomenament no va agradar a molts sectors de la cúria, que es van trobar amb dos teòrics al capdavant de l'Església i sense cap home de govern -diu-. Bertone, en els set anys que fa que és al càrrec, ha posat amics i gent pròxima en càrrecs claus, sobretot econòmics, i per això ha rebut moltes crítiques que asseguren que és un home que vol poder però que no sap governar bé". Això ha creat fortes divisions en la cúria, que avui en dia està molt fragmentada. "D'una banda hi ha els pròxims a Bertone i els contraris; també hi ha la vella guàrdia de Joan Pau II i, després, hi ha els favorables a Ratzinger, a qui no agrada Bertone". Segons Marco Politi, Benet XVI ha estat "un papa a temps parcial", tal com el va definir en el seu llibre Joseph Ratzinger, crisis de un papado , perquè ha estat dedicat molt temps als seus llibres i a l'estudi mentre aquests problemes interns a la cúria no paraven de créixer.

Els candidats

Creix la possibilitat d'un papa no europeu

Politi, com a bon vaticanista, no es mulla alhora de dir qui està més ben posicionat per ser papa, però al llarg de la conversa el nom que més sona és el de Marc Ouellet, el cardenal canadenc que actualment ocupa el càrrec de prefecte de la Congregació per als Bisbes. "Té moltes cartes a favor seu -diu-. Guia un departament de la cúria, està en contacte amb bisbes de tot el món i, per tant, coneix bé els problemes de l'Església, i, a més, té bons contactes amb l'Amèrica Llatina, el continent amb més catòlics del món". També veu amb possibilitats el cardenal Angelo Scola, arquebisbe de Milà, el més destacat dels candidats italians. A més, parla d'algun outsider , perquè, diu, "pot ser un conclave amb sorpreses", com el cardenal brasiler Odilo Scherer, l'hondureny Rodríguez Maradiaga o l'hongarès Peter Erdo.

Els reptes del nou papa

Saber governar i dialogar amb el món contemporani

"Entre els cardenals electors hi ha la clara consciència que cal un papa que sigui un home de govern; no pot ser només un teòleg", diu Politi, que afegeix: "A més, n'hi ha molts que creuen que el pròxim papat ha de tenir un diàleg més obert amb la societat contemporània". Tot i això, reconeix que la situació actual entre els 117 cardenals electors "és molt confusa". "Ara mateix hi ha massa possibles candidats i està tot molt fragmentat. Jo crec que no serà un conclave fàcil perquè encara s'han de trobar acords sobre la persona però també sobre el tipus de pontificat". Per ell, si finalment acaba sortint un candidat que continuï la línia iniciada per Ratzinger, "s'ampliarà la crisi entre l'Església i el món contemporani". Tot i això, aquest vaticanista no creu que l'actual papa vulgui influir en el rumb futur ni en l'elecció del seu successor. "Jo crec que és molt sincer quan diu que viurà amagat del món, perquè ell ja sap que ha causat un terratrèmol amb la seva renúncia i ara té ganes de retirar-se, sense que hi hagi cap ombra d'interferència". Politi destaca que el gest del pontífex, de fer un pas enrere, ha estat "molt coratjós". "Ratzinger ha fet un reconeixement públic dels seus propis límits i alhora ha dut a terme un gran acte de reforma, que haurà estat l'únic del seu pontificat, i un gran exemple per als successors".