El pacte fiscal ja és el concert

BARCELONAAdos quarts de sis de la tarda la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va donar per aprovada la proposta de pacte fiscal que el Govern haurà de negociar ara amb Mariano Rajoy i que és com el concert econòmic basc però amb el compromís d'una quota de solidaritat més gran. Era un dia, per tant, amb l'aroma dels dies transcendents, els que marquen un camí nou, intransitat, i que el president, Artur Mas, haurà de recórrer sense el concurs del PSC, que ahir es va excloure del consens majoritari i va votar en contra de la Hisenda pròpia amb l'única i significativa excepció d'Ernest Maragall, que va decidir trencar la disciplina de vot. Un altre signe que estem en un temps nou.

Potser per això, al contrari del 30 de setembre del 2005, quan es va aprovar el projecte d'Estatut que després seria desfigurat a Madrid, no hi va haver aplaudiments. El president Mas havia donat l'ordre explícita de reprimir l'efusivitat perquè amb aquest panorama (i amb el rescat de Catalunya a totes les portades) s'hauria pogut malinterpretar. Les celebracions es van deixar per a la intimitat. D'una banda, els guanyadors, CiU, ERC, ICV i el diputat Joan Laporta; de l'altra, els perdedors, el PSC; i en un tercer vagó els que no s'hi jugaven gaire: el PP, Ciutadans i Solidaritat (que hi va votar en contra amb l'argument que ja toca anar cap a la independència).

El president Mas va obrir foc a les deu del matí sabent que els socialistes en quedaven fora. Les converses a la matinada no van servir per a res. ERC va fer de falca i va frenar cada intent d'acostament de CiU al PSC (perquè votés el màxim del document) i els socialistes van comparèixer a l'hemicicle amb cara de pomes agres. Sobretot Pere Navarro i Antonio Balmón, que se sentien enganyats i denunciaven la falta de voluntat de CDC de sumar-los al pacte. La distància era certament curta (acceptar que en lloc d'un consorci amb l'Estat hi hagués una agència tributària catalana i prou), però el PSC, que en realitat ha fet passos cap al concert, s'hi va quedar a un pam. El desconcert de qui no està acostumat a jugar un paper secundari era visible ahir a la bancada socialista mentre sentien Mas desgranant els arguments a favor d'un nou finançament que, en la seva totalitat, comparteixen.

Pacte fiscal i retallades

"El pacte fiscal és la resposta a gairebé totes les inquietuds, necessitats i reptes que tenim plantejats", va dir Mas. Tot seguit va afirmar: "Ara tenim la millor conjuntura. És ara o mai". Per reforçar el perfil social del pacte fiscal, Mas va apuntar: "Només reduint a la meitat el dèficit fiscal faríem dèficit zero i no caldria fer ajustos". Touché .

Rocío Martínez-Sampere va haver d'afrontar el tràngol de fer la primera rèplica. Va començar suau, volent minimitzar la discrepància, però aviat va lliscar cap a l'oposició pura i dura amb expressions com "fer volar coloms", "buit jurídic", "proposta destinada a estimbar-se al primer revolt" i "gimnàstica independentista". Martínez-Sampere, donant per fet la negativa de Madrid, va demanar a Mas que renunciï al seu pla B (tirar pel dret amb la Hisenda pròpia) i toqui de peus a terra. Més agre va ser Joaquim Nadal, que va etzibar a Mas que no eren al consens per un "error de càlcul en el tacticisme d'alguns".

Al PSC hi ha ara un corrent d'opinió que considera que a Mas li passarà com a Ibarretxe i tornarà de Madrid amb la cua entre cames. Aquest fracàs és l'única esperança que tenen de tornar a recuperar el protagonisme perdut. Ahir, però, van quedar en fora de joc.

Per contra, entre els convergents l'eufòria i també un cert vertigen eren visibles. "Hem aguantat malgrat totes les pressions, i això és inèdit", comentava un dirigent alleujat. Al final, el risc de perdre el suport d'ERC (amb qui CiU té ara una fuita de vots) ha pesat més que el punt de moderació i centralitat que aportava el PSC. "Ara el més radical és potser el més raonable", afegia.

ERC, guanyadora moral

"Avui hem abandonat el tacticisme", va proclamar solemne des de la tribuna Joan Puigcercós, d'ERC. Es referia al fet que per una vegada el catalanisme opta per posar en negre sobre blanc uns objectius diàfans, sense marge per a la interpretació. Esquerra és la guanyadora moral d'aquest procés. De moment, Mas els ha preferit a ells que als grans poders econòmics, tot i que el diputat Joan Tardà ja pronosticava ahir un futur arronsament dels convergents. La tercera formació del front pel concert és ICV-EUiA, que hi va votar a favor tot i que el seu "pacte social" va caure del text final. Herrera, fidel al que va dir en el debat d'investidura, va oferir a Mas el seu suport sense fissures en l'agenda nacional i per això va acabar renunciant a l'esmena en què reclamava lligams amb la Hisenda espanyola.

Alícia Sánchez-Camacho, fins ara protagonista principal de la legislatura, va tenir ahir un perfil baix, conscient que no era el seu dia. "Vostè serà l'únic responsable del que passi", va advertir a Mas. Els populars van trencar el seu compromís de no oposició al pacte (havien apuntat l'abstenció) i van votar en contra dels punts claus.

Al final Mas va escenificar amb una foto amb Oriol Junqueras el canvi de rumb de la legislatura. El suport parlamentari no és excepcional, però veient com el PP s'enfonsa en el descrèdit per la pèssima gestió de Rajoy i com el PSC s'encamina cap a la irrellevància amb risc de fragmentació, ERC i ICV-EUiA apareixen com els socis més fiables (no en va són les formacions que creixen a les enquestes) per plantejar la batalla del concert. A la tardor Mas negociarà sense marge i sota l'amenaça de la intervenció. El desenllaç, abans de final d'any.