El Pacma, erigit en front polític de la lluita animalista

Barcelona“El Pacma s’ha convertit en el braç polític del moviment animalista”, afirma la portaveu del partit verd, Laura Duarte. Diferents entitats i activistes es van unir el 2003 a Bilbao per formar el Pacma. Setze anys després tenen gairebé 5.000 afiliats i cada cop estan més a prop d’aconseguir representació política. En les últimes eleccions andaluses el partit animalista va duplicar el nombre de vots, igual que en les passades generals o en les autonòmiques catalanes del desembre del 2017. Amb aquests resultats, la formació animalista obtindria almenys un escó al Parlament Europeu en els comicis del maig, ja que es vota per circumscripció única.

Quan el Pacma va començar a agafar volum, el moviment animalista era molt més residual que ara. “Cap partit es feia ressò de les nostres propostes”, lamenta la presidenta del partit, Sílvia Barquero, que assegura: “El govern socialista de Zapatero tampoc ens va escoltar mai. Va prometre una llei de protecció animal que encara no ha arribat”. Actualment, apunta Duarte, “els altres partits han vist que la lluita animalista té cada cop més força i volen capitalitzar-ne els vots; per això han pujat al carro, però és de cara a la galeria”. “El també govern socialista de Pedro Sánchez tampoc ens escolta. De fet, cap partit; ara fa un any i mig vam presentar a tots els grups una llei ja redactada i preparada per ser tramitada per defensar legalment els drets dels animals, i cap ens va respondre”, assegura la portaveu del Pacma. La llei, que anomenen Zero, recull la prohibició de la caça i la tauromàquia, campanyes d’esterilització, la prohibició de compravenda d’animals de companyia o la utilització d’animals al circ.

Tot i això, la lluita animalista sí que ha aconseguit que la defensa dels drets dels animals s’inclogui en la “majoria de programes electorals dels partits espanyols”, segons explica una excoordinadora del Pacma, Yasmina Larumbe, que ja no forma part de la formació per discrepàncies amb la directiva.

En aquest sentit, Larumbe afirma que el partit verd ha “influenciat” la resta de grups, fins al punt que Podem els va oferir confluir-se en les eleccions generals del desembre del 2015. Duarte explica que no van acceptar l’oferta, com sí que ho va fer el partit ecologista Equo, perquè el grup de Pablo Iglesias es negava a portar la prohibició de la tauromàquia al programa i no té un “compromís real” amb la causa animalista. A més, Barquero assegura: “No tenim plans d’adherir-nos a una altra formació”.

Ni d’esquerres ni de dretes

El doctor en ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus qualifica el Pacma de partit “monotema” que si entrés a les cambres parlamentàries es veuria obligat a definir-se ideològicament. Tot i això, la portaveu del partit assegura que ells són una formació “progressista que no està d’acord amb la diferenciació esquerra-dreta”. “El nostre partit va molt més enllà d’aquesta classificació, som un partit molt diferent”, explica Duarte. També nega que només els preocupi un sol tema. Duarte i Barquero recorden que, a més de demanar el final de la tauromàquia i les festes populars en què s’utilitzin animals o prohibir la caça, també volen assegurar el sistema públic d’educació i de sanitat universal o frenar el canvi climàtic.

El Pacma ha aconseguit ser la cara més visible del moviment animalista i articular-lo políticament. El partit ha anat creixent gràcies a la col·laboració de centenars de voluntaris i activistes procedents de protectores, santuaris i associacions i entitats animalistes, a més de la gent que ha tingut amb el Pacma el primer contacte amb el món de la defensa dels drets dels animals.