Ofensiva per seduir una Europa recelosa

BarcelonaSetmana intensa de contactes del Govern per explicar al món el procés català del dret a decidir i buscar complicitats davant l'ofec financer de la Generalitat. Primera constatació: molts dels interlocutors entenen les raons catalanes per reivindicar un tracte fiscal més just, però pràcticament tots es miren amb un gran recel la consulta sobre l'estat propi que aspira a convocar Artur Mas el 2014. No és cap sorpresa. Ja fa temps que l'executiu va prenent el pols a les cancelleries d'arreu per conèixer quina seria la seva reacció en cas que Catalunya es volgués constituir en un nou estat d'Europa, i la resposta no acostuma a ser d'entusiasme. Però en aquests últims set dies el Govern ha intensificat les trobades diplomàtiques amb la intenció de fer pedagogia. "Caldrà picar molta pedra", resumeix un alt càrrec de la Generalitat consultat per l'ARA, conscient que l'ímpetu sobiranista desperta poques simpaties a fora, especialment en una Europa amoïnada per la recessió i temorosa de moviments que comportin més inestabilitat.

Mas va començar la setmana a Amsterdam, on va participar en una cimera de governants liberaldemòcrates europeus. Va poder conversar en privat amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, la ministra d'Afers Europeus sueca, Birgitta Ohlsson, i la vice primera ministra de Croàcia, Vesna Pusic, a més del vice primer ministre britànic, Nick Clegg. A tots ells els va exposar la greu situació financera i el context polític en què és ara el país.

Trobada amb Olli Rehn

El contacte de més alt nivell de Mas va ser amb el vicepresident de la Comissió Europea, Olli Rehn, encarregat justament dels afers econòmics. Des de principis d'any, el Govern ha anat explicant a Brussel·les per vies informals l'ofec que pateix una Catalunya embrancada des de fa dos anys en una espiral de retallades i abocada a una nova tisorada sense precedents si l'Estat no flexibilitza el rigorós límit de dèficit, del 0,7% del PIB, imposat a les autonomies.

Mas va fer-li saber, segons fonts pròximes al president, que l'executiu central es queda el 85% del marge addicional concedit per la Unió Europea a Espanya per complir els objectius de dèficit, mentre que les comunitats autònomes -que representen prop del 34% de la despesa total, bàsicament en sanitat, educació i serveis socials- s'han de conformar amb el 15% restant. La Generalitat ho troba injust i agrairia que des de les institucions comunitàries es pressionés Madrid perquè apugi el sostre de dèficit del 0,7%. Mas va obtenir poc més que un copet a l'esquena. Rehn en va prendre nota i va recordar que el repartiment dels esforços de dèficit és un assumpte intern de cada estat. Però la Generalitat no tira la tovallola i encara confia que Europa faci entendre al govern de Mariano Rajoy que ha de ser més equitatiu.

Mas va continuar dimarts la ronda de contactes rebent en audiència al Palau de la Generalitat el cap de l'executiu de Flandes, Kris Peeters, un democristià partidari del federalisme, ben disposat a reforçar els llaços econòmics però gens engrescat amb el rumb sobiranista català. La mateixa pauta va seguir la reunió de divendres amb el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones.

Les gestions també van recaure en la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Dijous es va reunir amb el vicepresident de la Comissió Europa i comissari d'Indústria i Emprenedoria, l'italià Antonio Tajani, que era de visita a Barcelona. Va ser una trobada sense càmeres en què Ortega va reiterar-li els greuges fiscals de Catalunya i la demanda d'un millor equilibri dels sacrificis entre Estat i comunitats autònomes. Segons fonts del Govern, Tajani va mostrar-se "comprensiu" amb la petició d'elevar el límit de dèficit.

L'endemà Ortega va desplaçar-se a Alexandroupolis (Grècia) per ser a la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d'Europa. El principal punt d'interès va ser la seva reunió amb el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, a qui Ortega va relatar l'ofensiva recentralitzadora del PP.

Inquietud per la consulta

L'activitat exterior no afluixarà aquest any de preparació de la consulta, gairebé sempre discretament per eludir la vigilància espanyola, que es farà més evident amb la llei d'acció exterior aprovada divendres al consell de ministres. Però és l'autodeterminació el que genera inquietud a fora. CiU s'aferra a l'argument democràtic: el poble català té dret a pronunciar-se sobre el seu futur. El referèndum escocès, pactat amb Londres, és un punt a favor. Però serà complicat, admeten les fonts consultades, trobar complicitats -o si més no posicions neutres- si Catalunya opta per saltar el mur legal espanyol i el procés deriva en declaració unilateral d'independència.

El reconeixement internacional d'un estat català, en aquestes condicions, establiria un precedent que molts temen que arrossegaria altres indrets d'Europa amb conflictes similars. I pocs estats semblen disposats a mullar-se per desballestar-ne un altre, l'espanyol, amb qui mantenen relacions polítiques i comercials. La diplomàcia catalana ha constatat que haurà de suar de valent si vol fer-se entendre.