Per què el dèficit fiscal català no es redueix ni en temps de crisi? La veu de 3 experts
Núria Bosch, Josep Oliver i Joan Tugores responen a tres preguntes clau relacionades amb les balances fiscals
3 min
Les preguntes
- Com s'entén que, tot i la crisi, el dèficit fiscal català no minvi?
- Són unes xifres equiparables a d'altres territoris?
- Quin és el mètode més fiable per calcular les balances fiscals?
Núria Bosch
- D'ençà que va esclatar la crisi, la Generalitat recapta menys ingressos via impostos, per tant, Catalunya no contribueix tant a través dels tributs, però en canvi ha vist augmentar la càrrega d'endeutament que es veu obligada a suportar. Per això, la contribució que acaben pagant els catalans és molt semblant. Les balances del 2010 demostren que el dèficit fiscal català és un problema estructural, que no varia substancialment ni en plena crisi ni en època de bonança.
- Als territoris on es publiquen periòdicament les balances fiscals, com el Canadà, les xifres no arriben ni de bon tros a les magnituds que arrossega Catalunya. A Alemanya, la contribució dels lands rics a la caixa comuna queda per sota de les aportacions de Catalunya a Espanya.
- El mètode de referència és el de flux monetari, que és el que dóna aquesta xifra de 16.543 milions d'euros. Aquest és el mètode que fan servir els països que calculen balances fiscals i, a més a més, és el mètode que permet projectar millor de quins recursos podria disposar Catalunya si arribés a ser en el futur un estat independent.
Josep Oliver
- Aquestes dades confirmen allò que ja se sabia: el drenatge fiscal continu que pateix Catalunya. És evident que es tracta d'un problema estructural, però es dóna el cas que aquest saldo tan deficitari resulta cada cop més costós. A partir de l'entrada d'Espanya al mercat comú europeu, s'amplia l'obertura de la nostra economia al món. El procés de globalització obliga a un país fortament exportador i amb un ric teixit industrial com Catalunya a ser encara més competitiu. Per aquest motiu és especialment costós aquest dèficit fiscal, perquè li dificulta encara més les coses dins d'un context de creixent competència a escala internacional.
- Aquest dèficit fiscal del 8,5% del PIB el 2010 segueix sent el doble, per exemple, que el d'un territori com Baviera, regió que actua de motor econòmic d'Alemanya. Els landsalemanys més pròspers no superen el 4% o 5%. No hi ha cap cas equiparable al català. Les xifres fetes públiques ahir són fruit d'haver corregit l'efecte del cicle econòmic, d'haver "neutralitzat" el deute. En aplicar els mètodes de càlcul, s'ha tingut el compte l'endeutament del sector públic.
Joan Tugores
- Aquestes balances fiscals són una prova més que el dèficit fiscal de Catalunya és un fenomen estructural, que va més enllà de la conjuntura econòmica i que necessita per tant una solució també estructural. Catalunya pateix un doble càstig, el de la crisi i el del dèficit fiscal. Això hauria de servir com a argument suficient per concedir-li un marge més flexible de dèficit públic que d'altres comunitats autònomes, no tan colpejades per les balances fiscals. Aquesta reivindicació de la Generalitat no representa cap privilegi, sinó que està perfectament justificada.
- No conec cap altre territori al món que suporti un dèficit fiscal tan elevat, de fins al 8,5% del PIB. És un dels nostres fets diferencials, podríem dir que és gairebé un rècord mundial. El fet de liderar aquesta classificació a nivell internacional suposa un greuge que no es pot sostenir ni un minut més.
- No hi ha un sol mètode de càlcul correcte, tots són vàlids. Tots ells ofereixen informació complementària. La pluralitat de la metodologia permet tenir una visió de conjunt.