Els nous pobres fan una crida a la solidaritat

BARCELONAUn de cada cinc catalans està en situació de risc de pobresa. Entre els menors de 18 anys, la taxa puja a un de cada quatre. En el primer trimestre de l'any l'atur s'ha situat per sobre del 22%, i ja hi ha 836.000 persones sense feina. D'aquestes, a més, n'hi ha 218.000 que no tenen absolutament cap ingrés perquè han esgotat totes les prestacions.

Són estadístiques que retraten una situació d'emergència, excepcional, per a la qual el Govern, TV3 i les entitats socials han ideat una resposta excepcional: La Marató per la pobresa . Una iniciativa que el president de la Generalitat va anunciar el 17 d'octubre, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, i que demà serà una realitat.

El programa extraordinari té com a objectiu principal recaptar fons per ajudar els més necessitats, que amb l'arribada de la crisi són un grup cada cop més nombrós. S'hi han incorporat nous perfils, que mai havien necessitat aquesta ajuda, i això ha desbordat les entitats socials. La urgència per recaptar fons, però, no ha fet desaparèixer algunes reticències.

La mateixa declaració de suport aprovada per la Taula del Tercer Sector deixa clar que La Marató per la pobresa "no substituirà en cap cas la responsabilitat dels poders públics en la lluita contra la pobresa i les creixents desigualtats que afecten greument la nostra societat". Segons el text, és tan sols "un esforç complementari".

235 projectes de quatre àmbits

Al finançament de La Marató per la pobresa hi opten 235 projectes que seran seleccionats al juliol i rebran els diners al setembre, i que s'agrupen en quatre grans àmbits: l'habitatge, les necessitats bàsiques, la infància i la inserció laboral. Quatre àmbits en què moltes entitats ja treballen ara, amb resultats com els que expliquen els testimonis entrevistats per l'ARA. Les entitats demanen que la selecció reforci la feina ben feta.

Habitatge "Dormir al carrer fa por"

Antonio Pereira va marxar de casa quan era adolescent i ha dormit al carrer gairebé tota la vida. El pitjor, explica, és la incertesa i la por: "Haver de buscar un lloc per dormir, patir per si et cau una tempesta i et mulles, que en cas d'emergència potser ningú t'atengui, que depenent d'on siguis et puguin acabar obrint el cap..."

Ell i la seva parella van sortir d'aquesta situació ara fa cinc anys gràcies a la Fundació Arrels. Llavors solia dormir en un banc de la Gran Via al davant de la Universitat de Barcelona, tal com mostra la fotografia que ensenya a la part superior d'aquesta pàgina. "El 2 de gener del 2007 vaig anar a demanar ajuda i aquella mateixa nit ja érem en un alberg", recorda. Un any després van anar a viure en un pis que "estava en males condicions" i el 2010 van accedir al de la Zona Franca on viuen actualment i on sí que se senten a casa seva.

Amb el modest subsidi d'atur que cobra, l'Antonio contribueix a pagar el lloguer d'aquest pis, i la resta l'assumeix la Fundació Arrels. Però la seva situació no és ni molt menys estable. "Quan se m'acabi el subsidi, no sé què farem", diu preocupat. Pel que fa al pis, confia en la fundació: "Nosaltres signem cada any el contracte de renovació, i de la resta se n'encarreguen ells".

Demanda inabastable

"Treballem fent un acompanyament a llarg termini i intentem avançar cap a l'autonomia però, amb la crisi, la sortida cap al món laboral és complicada", lamenta Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels. "No ens arribaran a sobrar places", afegeix. Per anar una mica més enllà en la resposta a aquesta demanda inabastable, han presentat un projecte a La Marató per la pobresa que permetrà passar de 150 a 200 solucions residencials. S'hi inclouen habitacions i pisos de lloguer, però també places en albergs i una residència pròpia.

Alimentació "Els menjars congelats s'agraeixen"

Carmen Rivero té 61 anys, és vídua i cobra una pensió no contributiva d'uns 400 euros al mes. No en té prou per pagar un pis, de manera que s'ha de conformar amb una habitació, i menja gràcies als donatius de la parròquia de l'Àngel Custodi de Barcelona, provinents de la Unió Europea i del Banc dels Aliments. "Ho necessito. Si no, no vindria", subratlla Rivero.

Des de fa pocs mesos el Banc dels Aliments també els facilita menjar fred i congelat, com iogurts, preparats de peix, pizzes i gelats. "La gent ho agraeix", explica Olga Cuesta, voluntària de Càritas que s'encarrega del repartiment del menjar a la parròquia. "I tant", sentencia Rivero, que se'n beneficia directament.

El projecte que el Banc dels Aliments ha presentat a La Marató per la pobresa vol millorar la distribució del menjar fred i congelat. "S'ha de garantir que es manté la cadena de fred i de moment ho fem externalitzant el servei", explica Oriold Dolader, cap de logística de l'entitat. Si reben finançament de La Marató per la pobresa compraran un camió frigorífic, amb el qual duplicaran el nombre d'entitats que reben aquest tipus d'aliments.

Infància "Els 'kits' de la Creu Roja ajuden molt"

La Maria, que protegeix l'anonimat amb un nom fictici i demana que no la fotografiïn, té un fill de deu anys, un altre de vuit i un altre d'un any i mig. Ella i el seu marit, que tenen 30 i 35 anys, estan sense feina des de l'estiu passat, quan van tenir feines temporals a la restauració. "Jo n'estic buscant com una boja, però sempre em diuen que no", explica.

Tots cinc sobreviuen amb una paga de 426 euros al mes, el suport de la família i l'ajuda d'entitats com la Creu Roja. "No ens arriba per a tot i gràcies a ells el meu fill pot tenir bolquers", diu avergonyida. La Creu Roja entrega diversos tipus de kits per a nadons que inclouen bolquers, productes higiènics, biberons o aliments com llet o cereals. "Els valoro moltíssim. Són kits bàsics, no tenen de tot, però ajuden molt".

Creu Roja i Càritas han presentat un projecte a La Marató per la pobresa que vol donar suport alimentari als nens de famílies com aquesta. "A algunes escoles hi arriben sense esmorzar", diu Enric Morist, coordinador de la Creu Roja de Catalunya, que detalla que l'ajuda arribarà a través de l'escola. "El primer que hem de garantir és que tinguin una alimentació adequada".

Inserció laboral "Sense ells no treballaria"

Omar Baadi té 22 anys. Va arribar a Barcelona tot sol, quan en tenia 17, va passar dos mesos en un centre de menors i va continuar el seu periple treballant al camp a Vilafranca i a Almeria durant prop d'un any i mig. Llavors va decidir tornar a Barcelona, on hi tenia amics, i va demanar ajuda als serveis socials. A través del Casal dels Infants va aconseguir els primers cursos i les primeres pràctiques, i van ser ells qui li van recomanar que recorrés a la Fundació Èxit, especialitzada en la inserció laboral de joves que ho tenen difícil.

"T'ajuden a aconseguir feina, si realment tens ganes de treballar. Si no existís, jo no tindria la feina que tinc ara", destaca l'Omar. Després d'un primer curs de cambrer, que li va permetre fer pràctiques en un hotel i fins i tot aconseguir-hi una feina temporal, la Fundació Èxit li va oferir un curs de cuina amb pràctiques en una cadena de restaurants. Aquesta formació, juntament amb l'assessorament sobre com buscar feina que dóna l'entitat, van ser les claus per aconseguir la seva feina actual, a la cuina d'un altre restaurant de Barcelona.

"Vaig enviar diversos currículums i vaig fer diverses entrevistes en què no vaig aconseguir la feina, però no em vaig rendir i ho vaig tornar a intentar", relata. Fa tot just un any li van donar una oportunitat. Va haver de passar un període de prova, però l'empresa va quedar-ne tan satisfeta que al cap de només tres mesos ja li va oferir un contracte indefinit. "Em va molt bé. L'empresa està contenta amb mi i jo amb ells", diu l'Omar. Tot i aquesta bona situació, no va dubtar a l'hora de fer un curs de carretoner que li va oferir la fundació fa poc. Si es queda sense feina, tindrà més portes on trucar. Ara es planteja canviar de pis, perquè té un bon sou i li agradaria trobar un lloc millor, i mira el futur amb ambició: "Vull estalviar per tornar a casa meva i obrir-hi un restaurant".

Una xarxa de set entitats

La Fundació Èxit és una de les set entitats membres d'ECAS que s'han aliat per presentar un ambiciós projecte d'inserció laboral per a joves a La Marató per la pobresa . Frederic Cusí, responsable de l'elaboració del projecte, explica que "va destinat als joves que han abandonat els estudis obligatoris abans d'acabar-los i que estan en una situació de més dificultat d'accés a la feina, per aquesta manca de formació i per altres factors afegits". Calcula que ajudarà a inserir laboralment uns 500 joves de l'àrea metropolitana de Barcelona, les Terres de l'Ebre i Girona, amb una combinació de les disciplines en què s'especialitza cadascuna de les set entitats.