El nou model de finançament, completament aturat

Madrid"Està una mica verd. Per ara no hi cap reunió prevista del grup de treball. No hi ha cap calendari definit ni se sap quan s'aprovarà el nou model". Amb aquesta franquesa relaten des del ministeri d'Hisenda la situació de paràlisi absoluta que viu el procés de reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes. L'octubre passat, el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, va acordar amb els presidents autonòmics la creació d'un grup de treball integrat per representants d'Hisenda i dels territoris per revisar el funcionament del model actual, aprovat el 2009. El grup es va constituir oficialment a finals de març, però de moment la seva existència és una veritable incògnita. De fet, fa la sensació que es tracta d'un compromís molt i molt incipient, en funció de les valoracions que arriben des del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro.

Per llei, el model actual s'ha de revisar aquest any. Fa uns mesos, Hisenda va anunciar que aquest estiu analitzaria la liquidació del 2011 per acordar les possibles millores del sistema i ja tenir l'any vinent un nou marc. Però ara tot sembla haver-se evaporat: de moment no hi ha previst cap contacte a l'estiu i que ja hi hagi un nou sistema el 2014 sembla realment molt improbable.

De fet, el govern espanyol comença a reconèixer públicament aquest retard sense embuts. Fa uns dies, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta -l'encarregat de pilotar tot el procés-, va reconèixer que el nou model probablement no s'aprovarà fins al 2015, any d'eleccions municipals, autonòmiques (algunes comunitats) i generals. Beteta sosté que cal esperar a conèixer la liquidació del 2013, el primer any amb el marc actual en ple funcionament i que fins al 2015 no es podrà analitzar. Tot i així, va matisar, de manera vaga, que llavors es podria establir algun tipus de retroactivitat perquè el nou sistema afecti la liquidació del 2014.

Ara sense el lideratge català

La paràlisi de la reforma coincideix amb dos factors cabdals que no s'havien produït en les quatre revisions anteriors del finançament (1993, 1996, 2001 i 2009): Catalunya no lidera la reivindicació per canviar de model, i té lloc en un context de gravíssima crisi econòmica. Dos factors gens intranscendents i que sens dubte condicionaran, i molt, el procés de disseny d'un nou marc.

El paradigma de la Generalitat s'ha transformat de dalt a baix. Després del no rotund de Rajoy al pacte fiscal, i ara amb el dret a decidir com a màxima prioritat, el Govern d'Artur Mas opta per mirar-se amb distància la reforma del model, tot i que ja ha avisat que vol ser a la sala de decisions. El president català sempre ha insistit que no volia retocar l'actual sistema (com ara li ofereix Rajoy) sinó que aspirava a un tracte diferencial (el pacte fiscal).

Ara, per tant, Catalunya espera que siguin altres comunitats les que agafin la bandera del reclam. Qui de moment ho ha fet de manera més explícita és el País Valencià, que trontolla cap al col·lapse financer. També han alçat la veu, encara que una mica menys, Madrid, amb un dèficit fiscal semblant al català, i les Balears. Totes tres governades pel PP. Un detall revelador i més encara si el nou model és una realitat just abans de la cita electoral del maig del 2015.

A l'absència per primer cop del lideratge català s'hi sumen les estretors pressupostàries espanyoles. "L'Estat no hi aportarà ni un sol euro més", va advertir recentment Beteta, que abans d'entrar al ministeri era el conseller d'Economia de Madrid, un dels territoris que es va oposar amb més fermesa a la reforma del sistema del 2009, que agafava com a referència l'Estatut català del 2006. "Els diners són els que són. No es poden repartir diners d'on no n'hi ha", afegeixen des d'Hisenda.

La fragilitat econòmica també suposa un abans i un després perquè en totes les revisions anteriors l'Estat ha acabat aportant més diners per tractar que tothom hi sortís guanyant. Per exemple, el 2009 es van incorporar 11.000 milions d'euros que no han acontentat, però, pràcticament a ningú. Ara, a més, Beteta vol anar més enllà i homogeneïtzar el finançament dels serveis públics. El número dos de Montoro vol traslladar al sistema autònomic el polèmic concepte de cost estàndard que s'introduirà en la reforma local. Això significaria fixar criteris d'eficiència i que les comunitats només poguessin finançar els serveis per als quals tinguin fons.

No obstant, experts com Ángel de la Fuente -investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC, que considera impossible el pacte fiscal- alerten que aquesta via pot ser "abitrària" perquè el cost no és el mateix a cada autonomia i és molt difícil conèixer el finançament real de cada servei. De la Fuente creu que seria una bona solució si suposa una "millora" del fons de garantia de l'actual model, que es va idear per tractar de compensar les diferències entre territoris.

Objectiu: acontentar a tothom

Com en totes les altres revisions del finançament, en la del govern de Rajoy l'objectiu continuarà sent acontentar a tothom, segons expliquen des del PP. És a dir, fidelitat absoluta al dogma del cafè per a tothom . Tot i així, aquesta és la visió política, ja que els tècnics de l'executiu no ho veuen tan clar. El mateix Beteta creu que "l' statu quo és impossible mantenir-lo" perquè "el desequilibri" actual només es pot corregir "a costa que algú que està sobrefinançat deixi d'estar-ho" perquè les comunitats infrafinançades "passin a uns nivells normals". "S'ha acabat el temps de dir com repartim la resta del pastís, perquè ja no hi ha més pastís", va dir fa poc. Un avís per a navegants de comunitats que ara reben més que la mitjana, com Galícia i Extremadura, totes dues del PP.

Tant des de cercles acadèmics com des d'Hisenda s'apunta que una de les poques vies per intentar que tothom hi surti guanyant és que les autonomies tinguin més control sobre els seus ingressos, cosa que beneficiaria les més riques, com Catalunya i Madrid. Beteta aposta per "redefinir quins impostos suporten el finançament de les comunitats", mentre que el mateix ministre Montoro advoca perquè tinguin més "capacitat d'autofinançament" dels seus serveis per dependre així menys de les aportacions de l'Estat. Per a l'expert De la Fuente, una opció seria que les autonomies pactin entre elles alces d'impostos perquè així hi hagi uniformitat fiscal i l'Estat no pugui revocar-les legalment.

El dèficit, primera prova de foc

Però, sigui com sigui, al final acostuma a imposar-se la realitat política. Si el debat sobre el dèficit asimètric -avui Rajoy tractarà de convèncer els seus barons en un dinar a Madrid- ja ha generat una crua batalla interna al PP, el nou model de finançament promet superar tots els rècords. La pugna entre els territoris mal i ben finançats s'intueix molt intensa, i com sempre ningú voldrà sortir-hi perdent.