El nombre de manifestants, l'etern enigma
BARCELONAEls últims temps s'han viscut moltes concentracions al carrer derivades de la crisi. En totes hi ha hagut una gran disparitat de dades sobre el nombre de participants que hi havia. Per exemple, els Mossos d'Esquadra van xifrar la participació en la del moviment 15-M de 12 del maig a Barcelona en 45.000 persones. Els organitzadors, en canvi, van arribar fins a les 250.000. La majoria de mitjans van reproduir les dades dels uns i els altres. Una vegada més, els mètodes matemàtics van quedar soterrats per les passions de defensors i detractors de la marxa.
Miquel Almirall, del col·lectiu Contrastant -que va desaparèixer el 2007 "per cansament"-, assegura que hi ha dues maneres de saber quanta gent acudeix a una concentració, malgrat que la xifra exacta sempre "és impossible" de calcular. La primera consisteix a situar recomptadors -al tram final del recorregut-, que han de comptar quantes fileres de persones passen per davant seu cada cert interval de minuts. Ho han de fer fins que deixi de passar gent. Un cop acabat el recompte, han de multiplicar el nombre de fileres comptades per la quantitat de persones que caben en cadascuna i per l'estona durant la qual ha estat passant gent.
L'altre mètode consisteix a dividir tot l'espai de la manifestació en diverses àrees, en les quals hi ha d'haver un controlador que a una hora determinada hi assignarà una densitat d'entre 0 i 3 persones per metre quadrat. Així es podrà confirmar quants participants hi havia en un moment determinat a la concentració. La densitat de 3 s'assigna quan els manifestants estan quiets. Aquests dos sistemes de mesura, explica Almirall, es van portar a la pràctica alhora en una manifestació contra el pla Ibarretxe i van donar "resultats coincidents".
La Diada no serà diferent
Des del punt de vista d'Almirall, la manifestació per la independència d'avui a les sis tornarà a tenir "xifres mítiques de participació". Creu que, "si és un èxit", l'ANC haurà de dir que "més d'un milió i mig de persones" hi han assistit. És a dir, farà "un recompte polític" i "no matemàtic".
A més a més, Almirall creu que el problema del recorregut de la manifestació d'avui planteja tres problemes concrets. En primer lloc, que durarà molta estona i que molta gent no hi serà durant tota la marxa. En segon lloc, que és llarg, i que molta gent no farà el recorregut sencer. Per acabar, adverteix que "hi ha molts carrerons", cosa que permet que la gent agafi dreceres i es desviï i no hi sigui a l'hora del recompte.
Les possibilitats que ofereix la tecnologia, de moment, no han ajudat a solucionar el problema. De fet, l'empresa Lynce, que fa recomptes per a l'agència Efe, va fallar quan a la manifestació contra la sentència de l'Estatut, el 10-J del 2010, va confirmar una participació de només 56.000 persones. Almirall diu que "comptar els caps des d'una foto aèria", com fa Lynce, pot no ser exacte perquè molts caps queden ocults, per exemple pels arbres. Tot i això, segons Contrastant, el problema és l'hora escollida per fer el recompte. El 10-J va ser a les 20.30 h, després que es llegís el manifest i havent sonat Els segadors . Avui, la polèmica tornarà a estar servida.
