El neandertal que portem a dins

BarcelonaFa entre 50.000 i 55.000 anys, grups d’humans moderns que havien sortit de l’Àfrica es van trobar amb altres humans euro-asiàtics que nosaltres anomenem neandertals i s’hi van encreuar. Això vol dir, és clar, que hi va haver híbrids de primera generació que van ser adoptats pels emigrants d’origen africà. Com que els humans moderns eren grups nombrosos que s’expandien per un territori vastíssim i els neandertals portaven milers d’anys en un marcat declivi demogràfic -avui dia parlaríem d’una espècie en perill d’extinció-, el senyal genètic d’aquests híbrids es va anar diluint fins a quedar fixat en prop d’un 2% del genoma dels humans actuals no africans.

S’ha vist que els neandertals i nosaltres presentem canvis en un llistat de només 201 gens, un llistat tan curt que fa impossible d’explicar, per si sol, les notables diferències que s’observen, per exemple, només en l’esquelet. Hi ha d’haver, doncs, nombrosos canvis en les anomenadesregions reguladores, que són seqüències del genoma encarregades de regular el funcionament dels gens. Encara que els genomes dels dos grups són idèntics en un 99,7% de la seva seqüència d’ADN, el fet de disposar de diversos genomes neandertals d’alta qualitat fa que es puguin distingir els seus fragments escampats al llarg del nostre genoma. I, és clar, podem demanar-nos: on estan situats aquests fragments i quina funció tenen?

Gens neandertals en acció

Saber quins efectes tenen canvis genètics concrets en un individu viu no és una tasca gens fàcil. A vegades sospitem què fa un gen perquè apareix una malaltia quan hi ha mutacions que l’afecten o la inactiven. Però sovint es tracta d’una informació indirecta. Quan els investigadors han explorat les funcions de les seqüències neandertals dins del nostre genoma, han trobat gens implicats en la pigmentació de la pell i del cabell. Sabem que ells tenien colors de cabell que anaven, com passa amb els europeus actuals, del pèl roig al cabell fosc. Els neandertals havien estat força aïllats en regions d’Euràsia on la radiació ultraviolada que rebem del sol és molt més baixa que a l’Àfricà. Sembla lògic pensar que hi estaven adaptats, potser amb una pigmentació més clara. Això també vol dir que, al trobar-se els dos grups fa 50.000 anys, havien de veure’s força diferents els uns dels altres. Com en altres moments de la història de la humanitat, això no va impedir, però, que s’encreuessin.

També s’han localitzat diferències en gens del sistema immunitari, que s’encarrega de reconèixer i lluitar contra patògens. És molt probable que els neandertals estiguessin adaptats a virus i bacteris que no es trobaven a l’Àfrica. Així mateix, s’han trobat canvis en gens associats al metabolisme dels greixos. Els neandertals potser estaven adaptats a una dieta molt més calòrica i càrnia, especialment en els períodes més freds. Tot això hauria permès que els humans moderns s’adaptessin molt més ràpidament a aquests nous ambients climàtics i ecològics que tot just estaven colonitzant. En aquest sentit, els gens neandertals ens van permetre sobreviure.

Quan mirem què fan ara alguns d’aquests gens, sovint els trobem associats a factors mèdics -diguem-ne- negatius. Alguns estan relacionats amb un risc més elevat de patir trastorns cardíacs o de tenir el colesterol alt, o amb coses sorprenents, com un risc més alt de patir depressions o formes greus del covid-19. No sabem què vol dir tot això (ni tan sols quin sentit tindria parlar de depressió fa 50.000 anys), però és molt possible que els gens que ens van ajudar a sobreviure com a caçadors recol·lectors paleolítics en un entorn nou, fred i hostil, no siguin ara, quan estem asseguts al sofà amb una nevera plena de menjar al costat, els més apropiats per sobreviure al segle XXI. La culpa no és dels neandertals.

Un buit de gens neandertals

Tan interessants com les regions del nostre genoma on trobem els gens neandertals, són aquelles on no hi són. És a dir, hi ha regions cromosòmiques que estan buides de gens neandertals. Això vol dir que, per la raó que sigui, aquells gens dels humans moderns no “accepten” tenir-hi variació i l’ADN neandertal s’ha eliminat. Per exemple, hi ha un llarg segment del cromosoma 7 on no hi ha cap tros de genoma neandertal, just al lloc on es troben dos gens anomenats GBP4 i GBP7, que sabem que s’expressen al cervell. Què vol dir això? Tenim unes capacitats cognitives diferents? Realment, no ho sabem. Hi ha investigadors que creen organoides de cervell al laboratori amb gens neandertals i sense per veure si se’n poden deduir diferències en la funció cerebral. En realitat, encara hi ha molt de camp per córrer. Aquestes regions úniques dels humans moderns es podrien emprar per bastir una definició genètica de la humanitat actual i, potser, de la nostra espècie. Però podria acabar sent una definició amb unes funcions genètiques pocs rellevants i potser fins i tot ininterpretables.

CARLES LALUEZA-FOX | Institut de Biologia Evolutiva (CSIC - Universitat Pompeu Fabra)

Dossier Som (una mica) neardentals

Següent

Què saps dels neandertals?

Anterior

Jo penso, tu penses, ells pensaven: com els neardentals van desenvolupar el pensament simbòlic

Vés a l’ÍNDEX