El Museu de la Música recupera el primer disc que conté 'Els segadors'

BARCELONA.És un disc de set polzades (18 cm de diàmetre). A la galeta frontal s'hi pot llegir: " Spanish Coro y Orquesta. Los Segadors - Himno Catalan cantado por el Coro Catalunya Nova. Barcelona ". Al revers hi apareix la llegenda " produced in Hanover " (amb una sola n ). Enric Giné, investigador i professor del departament de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), el va trobar a finals del 2001 mentre treballava en la conservació i digitalització del fons documental que el violinista i compositor Joan Manén (1883-1971) va cedir al Museu de la Música als anys 60.

Després de vuit mesos d'investigació, la conclusió de Giné és que l'enregistrament, el més antic que es coneix d' Els segadors , es va fer a Barcelona entre el 27 de setembre i el 30 d'octubre del 1900, "probablement el 13 d'octubre". L'enregistrament està documentat en diversos estudis musicològics, però no n'hi havia l'evidència física. Ara es pot escoltar l'arxiu restaurat a la web del Museu de la Música.

Un descobriment inesperat

"Va ser una troballa fortuïta que va sortir d'un fons inesperat", diu Giné. El disc anava dins d'una funda de paper de deu polzades, i en treure'l es va fer evident la seva importància històrica. Giné ho va intuir "immediatament" perquè es tracta d'un disc de goma-laca de la companyia E. Berliner Gramophone, i per tant del tombant del segle XX. L'antiguitat no determina necessàriament la vàlua d'un objecte, però aquí hi confluïen altres factors: la peça i els intèrprets.

La versió d' Els segadors enregistrada és la que va harmonitzar Enric Morera a partir de la composició original de Francesc Alió (1892), i que va estrenar el cor Catalunya Nova el 18 de juliol del 1897. La lletra, d'Emili Guanyavents, ja incorpora la tornada tradicional, "bon cop de falç, defensors de la terra", d'Ernest Moliné. A finals del segle XIX, el cor Catalunya Nova, fundat per Morera, tenia "70 veus d'homes i 30 de nens". No se sap quantes veus van participar en la gravació: segurament no hi van ser totes, perquè la tecnologia no ho permetia. Tampoc està documentat a quin lloc de Barcelona es va fer, però tot indica que va ser el mateix Morera qui va dirigir el cor durant la gravació. Un dels elements amb més transcendència històrica és el fet que sigui un dels pocs enregistraments que es conserven dels cors d'homes de l'època d'Anselm Clavé.

La investigació de Giné va partir dels números del catàleg i de la matriu. Dels primers es desprèn que és un enregistrament fet "a la península Ibèrica de música coral no sacra". Per la matriu se sap que va ser una gravació feta a Barcelona per William Sinkler Darby, un dels tècnics de so de la Grammophone Company Ltd. Giné va estirar el fil documental fins a concloure que el disc formava part d'una edició de 500 còpies fabricades a Alemanya i posades a la venda l'1 d'abril del 1901. Com va arribar una d'aquestes còpies a mans de Joan Manén és un misteri. Pot ser que el comprés aquell mateix any, mentre preparava la composició de la simfonia Nova Catalònia , que tenia Els segadors com a fil conductor.

A més de documentar el disc, l'altra gran feina de Giné ha estat restaurar el so. "Hem fet una restauració conservadora, netejant solc a solc i reduint el soroll, però sense eliminar-lo, perquè el soroll té valor en el context històric", explica Giné. Per poder reproduir el so va caldre "fabricar a Anglaterra una agulla especial" que no fes malbé el disc. El que se sent, "sense greus i amb els aguts escapçats", és un arxiu sonor d'un minut i 47 segons. Aquesta durada està determinada per una reproducció a 70 rpm, que aconsegueix que Els segadors soni en si menor, tal com especifica la partitura original de l'harmonització de Morera.