MadridQuan organitzacions no governamentals i partits polítics piquen a la porta del govern espanyol en matèria d’armament es troben amb un mur d’opacitat infranquejable, sostingut per una llei franquista. És la de secrets oficials del 1968, que permet al consell de ministres declarar “matèries classificades” que “puguin danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Gràcies a un breu acord del consell de ministres del 1987, quan governava Felipe González, són secretes totes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), encarregada justament d’atorgar les llicències a empreses espanyoles per a l’exportació d’armament.
Des de llavors que cap govern espanyol ha revertit aquest acord i encara menys la llei de secrets oficials, que ja va pel quart intent de reforma al Congrés, però fa nou mesos que la tramitació està paralitzada. A instàncies del PNB, la reforma va superar el primer pas parlamentari el juny passat, però al setembre es va tancar el termini per presentar esmenes a la totalitat i des de llavors la cambra està prorrogant el debat setmana rere setmana. Els nacionalistes bascos són els que per activa i per passiva han insistit en aquest reforma, abans amb el PP i ara amb el PSOE, però sempre s’han trobat amb entrebancs, i ara temen que el govern espanyol aprovi una llei ad hoc per desclassificar documents només fins al 1978, sense que s’arribi als GAL.
Davant de les poques perspectives de canvis legals al Congrés, Greenpeace –que es reivindica també com a organització per la pau– ha iniciat una ofensiva judicial en contra del secretisme de l’estat espanyol, que considera un dels més opacs del món en aquesta matèria. “Realment és una situació que és absolutament antidemocràtica perquè hi ha una llei que no es pot controlar que alhora crea una situació d’impunitat. S’estan aprovant decisions per interessos empresarials en contra dels tractats internacionals firmats per Espanya”, denuncia a l’ARA Sara del Río, responsable en matèria d’armament de l’ONG.
La via judicial
El litigi sobre transparència en l’exportació d’armes està ara mateix en mans del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), però l’objectiu de Greenpeace és esgotar totes les vies legals possibles a l’Estat per picar a la porta de la justícia europea. El punt de partida ha estat la denegació contínua, per part de la secretaria d’Estat de Comerç, d’informar sobre les actes de la JIMMDU, i des d’aquí els jutjats tenen dues carpetes sobre la taula. D’una banda, que el TSJM decideixi per la via d’urgència que amb l’opacitat del govern espanyol es vulnera un dret fonamental, el dret a la informació. L’objectiu és acabar recorrent al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al·legant que es contravé l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. La segona via, també al TSJM, és més lenta, a través d’un procediment ordinari del contenciós administratiu. De moment, l’Advocacia de l’Estat ja ha advertit els jutges que revelar dades sobre la venda d’armes a l’Aràbia Saudita provocaria un “conflicte”.
És la raó que sempre esgrimeix el govern espanyol. La secretària d’Estat de Comerç, Xiana Méndez, sosté que el silenci entorn les llicències per a la venda d’armes busca evitar perjudicis a la seguretat nacional. Va ser l’argument que va donar en la seva única compareixença fins ara a la comissió de defensa del Congrés, a finals del juny de l’any passat. “Aquesta informació és d’especial sensibilitat, ja que afecta lògicament la seguretat nacional, no només la d’Espanya, sinó també la dels nostres aliats i la dels països receptors d’equips”, va puntualitzar.
Poques esperances de reforma
Curiosament, qui va obrir la capsa de Pandora de la reforma de la llei de secrets oficials va ser la desapareguda ministra de Defensa socialista Carme Chacón, que al final del seu mandat va comprometre’s a desclassificar fins a 10.000 documents secrets. Però el més calent és a l’aigüera. La nova portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, ho és també de la comissió de defensa des de l’inici de la legislatura i assegura que no ha canviat res amb el govern de coalició de Sánchez. “L’única diferència és que el PSOE es posa a la foto en alguns assumptes, però després continua bloquejant qualsevol forma d’accés a la informació”, assenyala.
El portaveu d’EH Bildu a la comissió, Jon Iñarritu, tampoc té esperances que la reforma del PNB tiri endavant, tot i que en aquests moments hi hauria la majoria per fer-ho. A més, subratlla que, tot i prosperar la iniciativa, segurament les actes de la JIMDDU seguirien sent secretes. “Aquest govern, per molt que digui que és transparent, en aquest tema no ho és i no té cap interès en ser-ho. La realitat és que Espanya és el setè país en matèria d’exportació, i això pesa”.
La llei de secrets oficials del 1968
-
Article segon
“Es declaren matèries classificades els assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes el coneixement dels quals per part de persones no autoritzades pugui danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”.
-
Article quart
“La qualificació de matèries classificades correspondrà exclusivament, en l’esfera de la seva competència, al consell de ministres i a la junta de caps de l’estat major”.
![La naviliera Navantia, propietat de l'Estat, és una de les principals companyies espanyoles del sector de la defensa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
