La Moncloa imposa la unitat de mercat a les comunitats autònomes

MADRIDHomogeneïtzació de requisits per fabricar o vendre un producte a una comunitat autònoma. Deixar en paper mullat algunes normatives autonòmiques. És a dir, limitació de l'autogovern. Són algunes de les conseqüències que implicarà la llei d'unitat de mercat, l'avantprojecte de la qual va aprovar ahir el govern espanyol i que entrarà en vigor cinc o sis mesos després de ser debatuda amb les comunitats autònomes i al Congrés de Diputats. La norma, una vella reclamació de les organitzacions empresarials i de la dreta espanyola, fomentarà també la competència entre comunitats autònomes.

Quin objectiu té la llei?

La Moncloa considera que a Espanya hi ha un "desgavell normatiu": massa lleis que impliquen una "fragmentació" del mercat intern. Segons va dir ahir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, aquestes "barreres" suposen un llast al creixement i un "desincentiu" per als inversors. L'executiu basa la llei en el marc del mercat únic europeu i la justifica en la defensa del principi de garantia d'unitat de mercat que estableix la Constitució.

Implicarà canvis?

L'aspecte més destacat de la norma -que era una de les promeses electorals de Mariano Rajoy- és que crea un sistema de llicència única: els tràmits que una autonomia requereix a una empresa perquè pugui vendre un producte seran vàlids a la resta de comunitats. És a dir, les empreses només hauran de sol·licitar una llicència en una sola autonomia i podran comercialitzar els seus productes a tot Espanya sense requisits addicionals. Per exemple, si una comunitat és més laxa que una altra en les condicions que s'han de complir per comercialitzar un producte envasat, s'imposarà el criteri més permissiu de la primera.

No obstant, hi ha matisos significatius. L'empresa haurà de seguir complint els requisits de la comunitat on tingui instal·lada la seu productiva per molt que les condicions d'altres autonomies siguin menys restrictives. Un fet que segurament fomentarà la competència entre autonomies, ja que una empresa tindrà en compte les exigències normatives -a banda d'altres factors, com els fiscals- en el moment de decidir en quina comunitat fabrica els seus béns. Segons el ministeri d'Economia, el que hi haurà serà una "competència sana" entre territoris que no derivarà en rebaixes generalitzades de requisits per a les empreses perquè "cap comunitat establirà normes tan laxes que no protegeixin els seus ciutadans".

En quins casos concrets afectarà les empreses?

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Sáenz de Santamaría va posar diferents exemples de les pràctiques que la llei busca suprimir. El cas d'una empresa que ven productes alimentaris que ha de posar especificitats diferents segons la comunitat on els comercialitza; el d'una altra que ha de fer 17 màquines escurabutxaques diferents perquè cada autonomia ha fixat que la palanca que acciona el joc tingui uns determinats centímetres de longitud, o que per optar a un concurs de construcció d'una escola s'hagi de tenir la seu de l'empresa a la comunitat que el concedeix.

Afectarà el comerç?

La futura llei d'unitat de mercat no afecta la normativa catalana d'horaris comercials. L'argument és que en la prestació de serveis es respecta la legislació d'origen. Per exemple, la llicència per obrir un hotel que doni Múrcia haurà de ser vàlida a Catalunya i a tot Espanya, però per poder prestar el servei -és a dir, que l'hotel operi- l'empresa haurà de complir els requisits de prestació de serveis fixats per la Generalitat.

I l'etiquetatge en català?

L'avantprojecte de la norma tampoc implica una modificació dels requisits lingüístics de català que demana la Generalitat a les empreses ni de les normatives d'etiquetatge en català. Des del ministeri d'Economia es va destacar ahir que és una qüestió que "es va estudiar molt a fons" i que el govern i la Comissió Europea van manifestar sempre la seva voluntat de respectar els criteris que fixen els Estatuts.

Treu competències?

Buscant evitar un nou front de tensió amb la Generalitat, Saénz de Santamaría va insistir una vegada i una altra que la futura llei no envaeix competències autonòmiques, sinó que "les afecta en positiu". L'argument és que les competències no només quedaran intactes sinó que seran potenciades perquè les llicències d'una comunitat seran vàlides a tot Espanya. Una realitat, però, que pot fer que els requisits més restrictius quedin totalment anul·lats pels més permissius.

Minva l'autogovern?

Segons el govern espanyol, taxativament, no. La vicepresidenta va negar que la norma suposi una "harmonització" o una "recentralització", però no hi ha dubte que en alguns detalls l'avantprojecte treu autogovern a les comunitats. Per exemple, una autonomia només podrà crear una nova autorització empresarial si compleix uns criteris força restrictius establerts per l'Estat, o haurà de comunicar a la Moncloa i a totes les comunitats cada projecte de llei que prepari que pugui afectar la unitat de mercat per si consideren que pot vulnerar aquest principi, cosa que pot promoure la delació i més competència.

A més, es promourà la suspensió exprés per part dels tribunals de qualsevol disposició normativa -no una llei- que pugui vulnerar la unitat de mercat. Així, les comunitats hauran de crear una "finestreta única" per canalitzar possibles queixes d'empreses, a les quals hauran de donar resposta. Si és negativa, l'empresa podrà dirigir-se a la Comision Nacional de la Competencia -un òrgan independent-, que en cinc dies decidirà si admet o no el recurs presentat. Si l'accepta, interposarà en un o dos mesos com a màxim un recurs davant de la justícia, que en cas d'admetre'l podrà suspendre cautelarment la disposició.

A qui beneficiarà?

Economia considera que Catalunya serà la comunitat "més beneficiada" amb la llei perquè és la que té més teixit productiu i industrial, seguida de Madrid i el País Basc. A nivell general, el govern pronostica que la norma podria suposar en deu anys un augment del PIB de l'1,52% -uns 1.500 milions l'any- per la reducció de càrregues administratives a les empreses. La incògnita és si la teoria concordarà amb la realitat.