Un món de maldecaps al Despatx Oval

BarcelonaUn Pròxim Orient en flames

El principal problema en política exterior per al nou inquilí de la Casa Blanca serà el Pròxim Orient. Després que Obama ordenés la retirada de les tropes nord-americanes de l’Iraq (un gest que li va valer el premi Nobel de la pau), els efectes de l’ocupació i el creixement de les tensions sectàries van desembocar en una situació de caos que amenaçava el govern de Bagdad, en qui els nord-americans confiaven per mantenir els seus interessos i l’estabilitat al país. Obama va impulsar una nova intervenció, en nom de la lluita contra l’Estat Islàmic, que eclipsa el problema de fons: que l’Iraq és, de fet, un estat fallit.

Més tard Washington va ampliar aquesta intervenció contra els jihadistes a la veïna Síria, un altre gest que amaga el problema central: la repressió massiva imposada pel règim de Baixar al-Assad (amb l’ajuda dels seus aliats russos i iranians) contra els sectors opositors a Síria. Les revoltes al món àrab han evidenciat que Occident treballava amb interlocutors equivocats.

I el balanç de la lluita antiterrorista no és millor: com recordava dissabte a Barcelona el pensador Noam Chomsky, “fa 15 anys l’islamisme radical estava confinat en algunes zones tribals de la frontera entre l’Afganistan i el Pakistan i ara s’ha escampat per mig món”.

Rússia i la Xina, la nova Guerra Freda

Poc després de ser elegit, Obama prometia una nova era de cooperació amb Rússia. Avui les relacions entre Washington i Moscou es mouen en un clima gèlid. Putin, que utilitza internament el grannacionalisme rus com a baluard per afermar-se en el poder, s’ha desdit dels compromisos de desnuclearització i ha pres la iniciativa a Síria. Ucraïna i l’escut antimíssils a l’Europa de l’Est són altres focus de tensió. Putin no ha amagat les seves preferències per Trump.

La Xina suposa un altre desafiament econòmic i comercial per als Estats Units, sobretot en termes d’influència nord-americana al Pacífic Occidental. El pla de Pequín per convertir els illots del mar del sud de la Xina en bases aèries i navals amenaça directament algunes de les principals línies comercials marítimes del planeta. Tot sense oblidar les tensions amb Corea del Nord i la negociació dels tractats comercials del Pacífic.

La ciberguerra, la nova trinxera

“¿Sabeu que els Estats Units estan sent atacats? ¿Bombes a les nostres ciutats? Míssils? No. El ciberatac que el mes passat va fer caure les nostres principals webs, com els últims atacs suposadament procedents de Rússia, són exemples d’una era de ciberviolència en el món d’avui”. Ho advertia fa només uns dies a la CNN David Heyman, un informàtic que ha treballat per al departament de Seguretat Interior dels Estats Units. La ciberguerra és invisible i incruenta però pot causar greus problemes als governs, i a les empreses quan es tracta de secrets industrials i de propietat intel·lectual. La informació és una part vital de qualsevol conflicte, però la ciberguerra és molt més que la forma contemporània de l’espionatge: és una arma amb un alt poder de destrucció en un món hiperconnectat.

“Estem en l’era de la guerra de la informació. Amb la ciberguerra pots fer tancar una central elèctrica a Ucraïna, destruir centrifugadores d’urani a l’Iran i sabotejar unes eleccions manipulant-ne els resultats (perquè les dades són les que fan funcionar les centrals, les centrifugadores i el sistema electoral), així que el que tenim són bombes de la informació”, afegeix.

El repte del canvi climàtic

Ha sigut un dels temes més polèmics de la campanya. Per ara 94 països han signat el compromís de mantenir l’escalfament global per sota d’un increment de dos graus respecte de l’era preindustrial. Uns 200 s’han implicat en l’Acord de París, que els Estats Units encara han de ratificar. Sembla que encara queda espai per a l’esperança d’evitar increments catastròfics del nivell del mar i un clima extrem. Els Estats Units són el segon productor mundial d’emissions de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina, i la UE està en tercer lloc.

“El pròxim mandat té deures urgents -explica a The Guardian Cathleen Kelly, responsable de temes ambientals del Centre per al Progrés d’Amèrica-. Se’ns acaba el temps i és molt important que es prenguin les mesures perquè els Estats Units compleixin el compromís de París de reduir abans del 2020 les emissions entre un 26% i un 28% respecte dels nivells del 2005. Amèrica i el món necessiten un president que lideri un esforç intern i mundial per evitar que el canvi climàtic acabi sent una problema”.

És un altre exemple, potser el més clar, de com el resultat d’aquestes eleccions serà determinant en el futur immediat del planeta, molt més enllà dels Estats Units i la seva influència.

65 milions de refugiats

Els Estats Units són en bona part responsables de les causes que expliquen els grans èxodes que han fet batre el rècord de desplaçats forçats al món (65 milions, segons l’ACNUR). Però el seu esforç d’acollida es queda molt curt: Washington ha de tramitar, per exemple, l’arribada de 10.000 sirians a finals d’aquest any. De la gestió de la crisi de refugiats en depenen també les relacions amb Europa i els països del Pròxim Orient. L’actual ofensiva per foragitar l’Estat Islàmic de la ciutat iraquiana de Mossul ja anuncia un altre desastre humanitari, en una regió que ja viu al límit de la seva capacitat.

Molt més a prop de la Casa Blanca hi ha l’altre focus de la crisi migratòria: l’Amèrica Central. Des de l’estiu del 2014 desenes de milers de dones i menors han intentat arribar als Estats Units per demanar asil. La majoria procedeixen d’Hondures, el Salvador i Guatemala, i fugen de la violència i la corrupció. La resposta de l’administració nord-americana ha sigut l’anomenada “estratègia de dissuasió”, que inclou una agressiva campanya de comunicació als països d’origen, així com l’increment de les detencions i una col·laboració més estreta amb les autoritats mexicanes per blindar la frontera comuna. La immigració també ha sigut un dels temes que han dominat al campanya i serà sens dubte un dels grans dossiers calents a sobre la taula del Despatx Oval.