Concert per la Llibertat: 10 moments per al record
Els moments més especials del Concert per la Llibertat
Benvinguts, passeu, passeu
Juny , mítica sardana del gran compositor Juli Garreta, encetava el concert. Reconeixement a la cultura popular que encenia l'esperit, feia aixecar els sardanistes i atiava els càntics. Les goles a punt per corejar i aplaudir el primer himne, Qualsevol nit pot sortir el sol , de Sisa, interpretat a quatre veus: Jofre Bardagí, Pere Jou, Joan Dausà i Andreu Rifé.
Bojos per tu, Dyango
Convertit en un nou símbol gràcies als atacs de la caverna, Dyango va sortir corejat per fer un dels duets més insòlits de la nit amb Pep Sala cantant Boig per tu amb el públic dret. Juntament amb Paco Ibáñez -i el seu " Quiero Catalunya "- i Ramoncín, eren la quota menys òbvia de defensors del dret a decidir.
Emigrants, immigrants i gitanos
La irrupció festiva dels gitanos Sabor de Gràcia va servir per reivindicar l'esperit integrador del procés. Ho va dir Matthew Tree: "Si vivim aquí, aquest també és el nostre país, també tenim el dret a decidir". L'apoteosi mestissa va venir amb Peret fent L'emigrant seguit d'una Catalunya té molt poder.
Records als 'pares': la Nova Cançó
Homenatge als que van començar a aplanar el camí. El Grup de Folk va entonar el Vull ser lliure i van sonar temes que articulen la memòria col·lectiva: A Margalida , Què volen aquesta gent? i Al vent , que Pau Alabajos i Cesk Freixas van dedicar a Ester Quintana, sense un ull per una pilota de goma.
Un país amb un exèrcit: la cultura
Si Gerard Quintana va reclamar "un camí on hi capiguem tots, no un camí estret ple de retallades", el líder de Brams, Titot, va fer el discurs més abrandat i celebrat: "Tenim un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa, i es diu cultura. Els nostres soldats són mestres, actors, metges, científics i estan desplegats pels Països Catalans".
'Freedom for Catalonia'
No havia aparegut ni Muriel Casals a escena que el públic ja frisava per treure el mosaic, aixecant-lo ara una banda, ara l'altra. Després del discurs, l'Orfeó Català entona Els segadors i el Camp Nou es converteix en un mosaic: Freedom for Catalonia 2014 . Corona el moment de la nit el castell dels de Vilafranca.
Tots els accents del món
De l'"avui el País Valencià també està ací!" de Joan Amèric i el "dos pobles, una mateixa lluita" de Muguruza al "Free Catalunya" de Theo, els accents es van aplaudir. Els discursos enregistrats -se sentien distorsionats en algunes zones- van servir per incloure-hi personalitats internacionals.
De 'Venim del nord' a 'País petit'
Amb l'estadi a les fosques, apareix Lluís Llach. El cantautor interpreta a cappella un sentit i sec Venim del nord, venim del sud , un tema que ja va obrir el concert del 1985. Lídia Pujol s'ocupa d'un altre hit , el corejat País petit : "Podem pensar diferent però hem de pensar junts i podem pensar junts perquè tenim un futur junts -diu-. Un futur de justícia, amor i llibertat".
Les primeres dames de Llach
Quan el concert ja s'allargava dues hores per sobre del previst, Marina Rosell va sortir a cantar "la primera cançó d'en Lluís", Que feliç era, mare amb una cua de La santa espina . L'altra cantant que va acompanyar Llach el 1985, Maria del Mar Bonet, es va encarregar d' Alè , a punt de tancar el concert.
Tossuts i alçats
El tema que Llach va escriure el 2006 com a resposta al desengany de l'Estatut i que va tirar a la cara dels polítics en el seu comiat a Verges va tancar el concert. El públic havia de fer els deures i aprendre-se-la: el camp, encès en un espurneig de llums, volia reivindicar "que el somni que tenim junts es faci possible".