Més transparència i menys privilegis
L'opacitat domina entre uns càrrecs electes cada cop més professionalitzats o provinents del sector públic
Barcelona.Ni amb ells ni sense ells. Els sondejos d'opinió assenyalen els polítics com un motiu de preocupació per als ciutadans, que a la vegada no conceben sense ells una democràcia que defensen. És necessari, per tant, que els polítics dediquin bona part dels seus esforços a rentar la seva imatge i a recuperar la confiança de la societat que representen. Si no, s'exposen a l'auge de l'antipolítica i el populisme, un fantasma que recorre Europa.
Professionalització
Entre la feina permanent i una etapa concreta de la vida
A diferència dels països nòrdics, on la política s'entén com una etapa concreta, a Catalunya i a la resta d'Espanya es barregen els polítics temporals amb els professionals. "S'ha creat una elit política que es mou entre els diferents nivells de l'administració", explica Joan Rodríguez, professor de ciència política de la Universitat de València i membre d'un grup de treball sobre elits i partits polítics. Es refereix a aquells professionals de la política que fan el salt d'ajuntaments a parlaments, governs i empreses públiques. Un altre fenomen propi és l'alt nombre de funcionaris exercint de polítics, mentre que l'entrada des del sector privat és dificultosa si es busca que sigui de manera temporal. Alguns partits europeus es fixen límits temporals en els càrrecs de representació o orgànics, però per fer el trànsit més natural caldria dificultar que un empleat públic pugui fer el salt a la política sense cap risc; també es permeten excedències per fer-ho des del sector privat. A França, a més, cal tenir una formació determinada per accedir als ministeris i, als EUA, les audiències als aspirants limiten l'entrada a certs alts càrrecs a perfils adequats. A Catalunya, es van implantar fa poc, però sense gaire eficàcia.
Rendició de comptes
Explicar la feina feta als electors en lloc del vassallatge al partit
Els electors desconeixen la feina feta pels seus representants durant la legislatura. Per contra, el cap d'estudis de ciència política de la UB, Josep Maria Reniu, explica que a l'Amèrica Llatina els diputats en donen compte periòdicament en els informes de tasques, cosa que dóna valor a la seva feina i permet destriar els polítics actius dels altres. A Catalunya, els polítics miren més al partit, que és qui els pot tornar a situar a les llistes, tot i que seria saludable també retre comptes. Així mateix, la pressió per renunciar quan un polític s'equivoca sol ser més gran en altres països. A Alemanya, per exemple, fa poc va dimitir la ministra d'Educació quan es va saber que havia copiat una tesi doctoral. Les dimissions, al sud d'Europa, costen més, i tot just ara s'ha obert el debat sobre si caldria apartar els imputats amb indicis de corrupció o, si gestionen un càrrec públic, cessar-los. El catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella també els insta a renunciar a l'aforament i la immunitat parlamentària. "Abans tenien sentit; ara es fan servir malament, com a privilegis", denuncia.
Retribució
Un salari alt o baix, però poc transparent i molt opac
No hi ha unanimitat sobre si el sou dels polítics catalans és alt o baix, però sí sobre la falta de transparència. "Hi ha complements, prebendes i privilegis que a vegades es perverteixen", afirma Joan Rodríguez. Caldria establir unes escales salarials conegudes que incloguessin totes les dietes i variables i prohibissin els regals a càrrecs electes. Aquests, a més, haurien de publicar la declaració de la renda abans i després de ser escollits, per verificar que no hi ha un enriquiment injustificat en l'exercici del càrrec.
Incompatibilitats
Més control en els alts càrrecs i registre públic de lobis
La sortida dels polítics al món privat no està resolta. A això cal afegir-hi que alguns casos d'ex alts càrrecs situats amb sous milionaris en consells d'administració han indignat l'opinió pública. "Més de 30 antics membres de governs treballen per a empreses de l'Íbex-35", detalla Joan Botella. Per resoldre-ho, cal dotar de més recursos i atribucions una Oficina de Conflicte d'Interessos ara inoperant perquè revisi i controli el retorn d'ex alts càrrecs a empreses, especialment les de sectors regulats, o la banca, i endurir-ne les condicions. Així mateix, com en tants altres països, és imprescindible un registre públic de lobis amb totes les trobades amb polítics que fan, per fiscalitzar-ne la influència i els favors. A més, per garantir-los recursos, els polítics també haurien de tenir dret a l'atur.