Una professió plena de sortides laborals, també en època de crisi

BarcelonaLa taxa de desocupació a Espanya se situa en el 21%, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa. La xifra baixa fins al 17% a Catalunya i en el cas dels llicenciats en matemàtiques fins al 8,20%. I és que els matemàtics són, juntament amb els estadístics, els advocats i els treballadors sanitaris, els que menys pateixen el problema de l’atur.

“El perfil del matemàtic és vist com a resolutori de problemes reals. Per això els graduats en matemàtiques són els més buscats per les empreses, i els joves amb menys atur actualment”, explica Victòria Oliu, presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat). Ho corrobora Daniel Quílez, que té 32 anys i és llicenciat per la Universitat de Barcelona: “Vaig acabar la carrera el 2006 i des d’aleshores mai he tingut problemes per trobar feina, per això no tinc por de deixar-ne una”. Sempre ha treballat dins de l’àmbit de la programació, que és una de les sortides professionals d’aquests llicenciats.

Això causa un dany col·lateral, i és que cada vegada menys matemàtics decideixen dedicar-se a la docència, cosa que pot repercutir en el nivell a les aules. “Seria bo que més matemàtics anessin cap a l’ensenyament”, defensa Anton Aubanell, professor honorífic de la UB de didàctica de les matemàtiques. Daniel Quílez ho té clar: no s’hi ha dedicat per “falta de vocació” i afegeix que “és difícil motivar els adolescents si no tens vocació”. Precisament va ser un professor de batxillerat el que va fer que es decidís per estudiar la carrera de matemàtiques. Quílez ha treballat fent de programador per a l’artista Zachary Lieberman i defensa que “les matemàtiques són una eina per entendre qualsevol altre tipus de coneixement tècnic”.

T'atreveixes a resoldre aquests problemes? Juga-hi amb la família

També va ser la falta de vocació el que va fer que Eduard Almacelles descartés dedicar-se a l’ensenyament quan va acabar els seus estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb només 26 anys, ja ha treballat en tres empreses diferents: “Abans d’acabar la carrera ja tenia feina, no he estat ni un sol dia a l’atur”. La seva primera ocupació va ser en una empresa d’analítica en xarxes socials, on analitzaven les relacions entre centenars d’usuaris de Twitter i les converses que s’establien entre ells per extrapolar, per exemple, quins eren els museus amb més rellevància a la xarxa. Per a ell, “les matemàtiques són l’estructura que fonamenta les relacions entre les coses” i el que permet descobrir els models subjacents al nostre voltant. “He fet diferents feines, però sempre a partir d’unes dades he hagut de trobar un model que expliqui per què la realitat es comporta d’una manera determinada”, explica.

Una beca als EUA

Adrià Recasens també té 26 anys i va fer la doble titulació en enginyeria de telecomunicacions i matemàtiques a la UPC. Una beca el va portar cap a l’Institut Tecnològic de Massachusetts, el MIT en les seves sigles en anglès, on ara fa el doctorat en visió per ordinador, una altra de les sortides professionals de les matemàtiques: “Ensenyem als ordinadors a mirar. Quan tenen moltes imatges al seu interior, els ensenyem a detectar objectes dins d’aquestes imatges”.

Per la seva banda, Raquel Domínguez, de 35 anys, treballa per a una empresa de missatgeria. “Em van venir a buscar a la carrera”, diu. Fa de programadora i analitza els costos dels enviaments dels paquets, per poder fer ofertes als seus clients sense que la companyia hi perdi diners. “A vegades m’he plantejat si hauria d’haver estudiat informàtica, perquè faig de programadora, però a matemàtiques t’ensenyen a pensar d’una manera diferent, a extreure informació i a fer abstraccions -explica-. No me’n penedeixo gens!”