Dossier 27/11/2012

Mas: tres escenaris enverinats i la consulta en joc

CDC dóna prioritat a una entesa amb ERC mentre que Unió vol governar de bracet amb el PSC

Ferran Casas
5 min
BALANÇ A LA SEU D'UNIÓ
 Mas i Duran van atendre  Els periodistes després d'acabar la seva intervenció  de l'endemà de les eleccions a la seu d'Unió.

BarcelonaL'endemà de les eleccions els polítics sempre extremen la prudència. Ningú vol acabar d'ensenyar les cartes i el cap encara és massa calent per prendre decisions dràstiques, de les que no tenen marxa enrere, si no és que la situació no deixa marge (com la renúncia de José Montilla a l'acta de diputat del PSC el 2010 o l'abandonament de Joan Puigcercós de la conselleria de Governació el 2008 per "ocupar-se" d'ERC després d'una forta davallada a les espanyoles). Els partits reuneixen els òrgans executius i, encara amb ulleres després de quinze dies d'estrès, analitzen els resultats i es fan retrets més o menys públics.

Artur Mas ja ha encaixat el seu resultat insuficient i ahir, com ja va fer diumenge a la nit, va parlar de compartir la governabilitat després d'admetre que els 62 escons obtinguts fa dos anys potser eren més càstig al tripartit que xec en blanc a la federació, que ha governat en un context molt advers i que ara haurà de rebaixar el seu fervor per l'austeritat si vol entendre's amb el PSC o ERC. A aquests dos escenaris s'hi afegeix el de governar sol. Per contra, Mas no es planteja renunciar a ser president ni desestimar la consulta per l'estat propi.

Pactar amb ERC dins o fora del Govern

Els dos tripartits van provocar una autèntica guerra civil al nacionalisme. Dirigents i militants de CiU i ERC (la suma dels quals va perdre un escó diumenge però va guanyar 186.000 vots i va passar d'1.422.000 a 1.608.000) gairebé no es parlaven. El canvi de govern el 2010 i el relleu quasi complet a la cúpula republicana un any després van provocar un desgel. Oriol Junqueras mai ha volgut aparèixer com la "crossa" de CiU i per això sempre ha apel·lat a pactes de país que incloguessin ICV (és el que ell va posar en pràctica al Parlament Europeu primer i per formar l'equip de govern municipal a Sant Vicenç dels Horts, d'on és i vol seguir sent alcalde, després). Mas voldria arribar a un acord ampli amb els republicans que li assegurés l'estabilitat al Parlament i consens entorn de la consulta més que no pas compartir el govern amb ERC.

Però Junqueras no es veu fent de conseller en cap o vicepresident. Els republicans, escaldats després que els seus votants no entenguessin la seva tasca al govern d'esquerres durant set anys, sí que estan disposats a donar suport extern a Mas.

A canvi, això sí, d'una agenda social ambiciosa, que CiU trenqui els acords amb el PP a Reus o la Diputació de Barcelona i als òrgans de govern dels mitjans de comunicació públics, i de calendaritzar el full de ruta cap a la consulta. Segurament ERC demanarà, a més, incloure un pla B que passa per la proclamació unilateral de la independència si Madrid tomba el referèndum.

A CDC es refien més ara que mai d'Esquerra i no els faria res compartir-hi el govern o haver-hi de pactar de manera sistemàtica les grans línies polítiques. Si Mas vol tirar endavant la consulta per l'estat propi, tal com recull el programa de CiU, no té més alternativa que entendre's amb els republicans. Una altra cosa és Unió. Just abans de la campanya Josep A. Duran i Lleida va afirmar que "els principis d'ERC són no tenir principis" i el líder democristià mai no s'ha reunit encara amb Junqueras malgrat el pes de la història (Manuel Carrasco i Formiguera va ser conseller del primer govern de Francesc Macià). I Junqueras ha buscat el cos a cos amb Duran en campanya.

La sociovergència torna a la càrrega

Foment del Treball va emetre ahir una nota de premsa demanant "un govern fort" que permeti a Catalunya afrontar el context de crisi econòmica. Tradicionalment, quan a Catalunya els poders fàctics han fet servir aquest eufemisme pensaven en una gran coalició entre CiU i el PSC. El dia que Mas i José Luis Rodríguez Zapatero van pactar (i rebaixar) l'Estatut l'any 2006 la possibilitat va prendre més cos que mai. Semblava una bona idea que els governs de Catalunya i Madrid anessin a l'una i a CiU veien bé implicar-se en la governabilitat espanyola si calia. De fet, l'endemà de tancar l'acord a la Moncloa, Mas va dir que el seu pacte amb Zapatero era de llarg abast i que tindria repercussions en les aliances a l'Estat i a Catalunya.

Després de les eleccions catalanes del 2006, en les quals el tripartit va perdre suport, la determinació de José Montilla per ser president va frustrar l'operació malgrat la victòria de Mas. La suma de CiU i el PSC -els dos partits més castigats diumenge- ha anat baixant i, de fet, ja no són els dos terços del Parlament que eren fins ara i que els donaven la clau per fer, per exemple, una nova llei electoral sols.

La idea de pactar amb el PSC sedueix més Unió que CDC. Als socialistes els agrada fer broma i recordar que la UE és fruit d'acords entre socialdemòcrates i democristians. Duran sempre ha tingut ponts amb els socialistes, tal com es va constatar els dies previs a la resposta catalana davant una sentència adversa del TC sobre l'Estatut o en la negociació del pacte fiscal.

I al PSC la idea també agrada a amplis sectors. Pere Navarro sap que si es queda a l'oposició -on hi haurà altres esquerres com ICV, la CUP o ERC en funció de què faci- quedarà diluït i alcaldes metropolitans no veurien malament tornar a ocupar espais de poder després per perdre en poc temps el govern de Madrid, la Generalitat i la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona.

Al PSC pensen que si Mas renuncia a la consulta (o només demana que es faci d'acord amb la llei espanyola i descartant d'entrada plans B que desbordin el marc vigent) ho podrien presentar com un èxit i crearien tensions internes a la federació, atesa la determinació de Mas, dels quadres de CDC i de la majoria de votants de la federació d'avançar cap a l'estat propi.

Els incentius del PSC per l'acord no són iguals per a CiU. Si els socialistes estiguessin al govern central la cosa canviaria. Però no és el cas.

Governar en minoria i fugint del Parlament

Mas no vol fer el camí sol amb 50 escons. El mandat és "que es mulli més gent" i ell considera que ara el seu paper ha de ser "parcial". Governar en minoria, sense suports estables, pot convertir en un viacrucis la legislatura, més en un context econòmic advers i potser seria l'únic escenari que li faria replantejar-se si realment val la pena seguir sent president.

L'experiència de l'última legislatura en què va haver de fer cessions al PP sense tenir garantit un suport global no ha deixat bon gust de boca i ara s'assenyala com una de les causes de la pèrdua de suports.

Les sessions parlamentàries, amb 85 diputats a l'oposició, es convertirien en emboscades. CiU descarta, si més no de moment, intentar refer els ponts amb el PP i incorporar així un quart escenari. La campanya ha estat massa bruta i la consulta segueix a l'agenda.

stats