Mas ja tempteja Junqueras per les plebiscitàries

BarcelonaLa cruïlla en què es trobarà Catalunya ben aviat obligarà a prendre el que Artur Mas definia el 25 de juliol com a “grans decisions”. Els esforços del bloc pel dret a decidir estan centrats a fer possible la consulta el 9 de novembre. El Parlament aprovarà a mitjans de setembre la llei que l’empararà, el president firmarà just després el decret de convocatòria i, immediatament després, el govern espanyol ho recorrerà al Tribunal Constitucional (TC). Tot indica que la suspensió del decret i la llei, que el Consell de Garanties Estatutàries va validar dijous només per la mínima, serà automàtica. Amb el 9-N tombat, s’intentarà consensuar una resposta. Mas convocarà una cimera, però ja hi vol anar amb un pla B mínimament acordat amb ERC per esmorteir el xoc amb ICV-EUiA i la CUP. La seva idea passa per plebiscitàries immediates, a l’hivern.

Per això ja tempteja els republicans. El Govern descarta (en això hi ha unanimitat a Unió i consens a CDC) posar urnes sense el vistiplau del TC, i Mas, que diu témer un Sis d’Octubre com el que va protagonitzar Lluís Companys el 1934, es guarda la carta del plebiscit.

Reunió tensa però amb oferta

La pressió del carrer l’Onze de Setembre, la necessitat que el 9-N passi “una cosa grossa” i la negativa de Mas a virar i buscar acords amb el PSC dificulten, si no hi ha consulta, dur la legislatura fins al 2016 com pretenia fa un any. Per al seu pla Mas necessita Oriol Junqueras més implicat. Abans d’anar-se’n de vacances a Menorca, va temptejar-lo. Dijous 7 d’agost, després de la confessió de Jordi Pujol i de la trobada amb Mariano Rajoy, s’hi reunia. Segons diverses fonts, Mas va traslladar-li que si el TC tomba el 9-N el Govern no desacatarà la prohibició. La renúncia a treure les urnes va fer que el líder d’ERC traslladés al seu entorn que la reunió “no va anar gens bé”.

Però segons fonts nacionalistes i republicanes consultades per l’ARA, Mas també va esbossar una oferta com a resposta al veto de l’Estat que passaria per convocar eleccions el 9-N o just després -i que se celebressin entre el desembre i el febrer, a tot estirar al març- i presentar-s’hi sota el paraigua d’una gran coalició que, d’entrada, sumi CDC, ERC, crítics del PSC i elements de la societat civil. Tots dos van donar-se l’agost per pensar-hi i preveuen tornar-se a veure durant la primera quinzena de setembre.

Junqueras creu que cal posar tota la carn a la graella pel 9-N (li van molestar molt les declaracions posteriors de Joana Ortega, Joan Rigol i Santi Vila afirmant que si el TC el vetava no es faria) però està disposat a arremangar-se si és inviable. Posa, això sí, dues condicions sine qua non per acordar el pla B. La primera és que la coalició resultant prometi la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament. La segona és que sols pactarà amb qui arribi “fins al final” amb la consulta. No queda clar si això vol dir treure les urnes, però sí portar tan lluny com pugui el pols amb l’Estat amb l’únic límit de perdre-hi l’autogovern. Que les condicions (la primera és la més tangible) es compleixin no implica que ERC accepti automàticament una coalició, expliquen, però asseguren la sintonia necessària per fer-la possible.

Eleccions “no convencionals”

Fonts nacionalistes afirmen que Mas ja s’ha fet a la idea d’avançar comicis. A la seva última roda de premsa va afirmar que preferiria esgotar el seu segon mandat, però que no confonia “desitjos i realitat”. El diumenge triat per votar seria entre el desembre i el febrer per aprofitar la inèrcia d’una tardor calenta. Si han de ser plebiscitàries per ratificar l’estat propi, diuen fonts de la federació, els partits no se les poden prendre com a “convencionals”. L’excepcionalitat es reflectiria en la “llista d’unitat” encapçalada per Mas. Una excepcionalitat que ERC vincula a una DUI sobre la qual Mas encara no s’ha pronunciat de forma clara i que, d’entrada, provocaria el seu divorci amb Unió.

Una aliança similar ja va estar damunt la taula per les europees. CDC volia una “llista de país” -que hauria dissimulat la seva davallada-, però ni Duran i Lleida ni els republicans l’avalaven. El 25 de maig es va confirmar el temor convergent: ERC va passar-li al davant. Ara, amb CiU tocant fons a les enquestes -l’impacte del cas Pujol pot agreujar-ho-, Mas busca una resposta contundent i guanyadora al veto a la consulta però també vol evitar encapçalar una llista amb les sigles de sempre, conscient que una derrota l’apartaria del lideratge del procés. ERC sempre ha dit que no volia forçar res perquè de poc li val una victòria sense majoria suficient per proclamar l’estat propi. El discurs s’ha matisat. Ja no els fa tanta por provar-ho amb Junqueras i de la mà de NECat i Avancem perquè, afirmen, si el 9-N punxa i Mas no assumeix la DUI, “la gent pot concentrar el vot i forçar solucions”.

A CDC compten que el pla B de Mas no seduiria ni ICV-EUiA ni la CUP. La pressió es traslladarà a ERC. “Anar units a les plebiscitàries serà el gran tema de debat els pròxims mesos si no ens permeten el 9-N”, vaticinen. ERC, que a les europees va al·legar que per separat sumaven més, té com a única prioritat formal votar el 9-N, però per si de cas ja ha posat línies vermelles. “Les plebiscitàries han de tenir un sentit, que no és altre que tenir una majoria per fer la DUI. Ni postergar el procés, ni salvar Mas, ni esperar que això estovi l’Estat, a qui ja hem apel·lat amb escrupulosa legalitat durant dos anys i mig”, avisen.

Govern d’unitat i municipals

Si ERC accepta l’oferta caldria veure fins on es du el pols pel 9-N, pactar termes i calendari de la DUI i, sense Unió i havent de fer un nou executiu, s’obriria la porta al govern de coalició i potser a llistes municipals conjuntes. Si Junqueras no accepta i tampoc hi ha consulta, Mas afrontaria sol la gestió del descontentament i ell i el procés es trobarien a l’abisme. Avançar eleccions seria temerari en el pitjor moment de la història de CiU però esgotar legislatura inviable. Fonts convergents dubten que Mas optés a la reelecció sense la llista unitària. Per això necessita ERC al costat i pactar-hi el pla B, per gestionar una tardor calenta i fer el pols amb l’Estat.