Mas escalfa els motors de la Diada

BARCELONA.L'embat ja és inajornable. Ni es pot endarrerir gaire més la negociació ni es pot desvincular de la sortida de la crisi i la recuperació econòmica necessària per crear ocupació. Així ho va plantejar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, que va comparèixer al Palau de la Generalitat dues setmanes després que el Parlament aprovés -amb els vots de CiU, ICV-EUiA i ERC i l'aval parcial del PSC- el pacte fiscal basat en el concert econòmic. Mas està decidit a posar "tota la carn a la graella" perquè Madrid tingui clara una cosa: "El pacte fiscal no és una petició d'un Govern, d'uns partits o d'un Parlament, sinó que és una reclamació d'un país sencer, Catalunya". I un dels dies que el president de la Generalitat vol que aquest "clam" transversal de la societat catalana es visualitzi amb claredat és la diada nacional de l'Onze de Setembre, encara que no només aquest dia.

Mas vol sentir-se acompanyat en el que el número dos de CDC, Oriol Pujol, va qualificar com "l'última estació coneguda en la relació de Catalunya i Espanya". Per armar-se de raons i suports de pes de cara a l'ofensiva pel pacte fiscal a Madrid, Artur Mas va anunciar ahir que hi haurà una "petició clara per part del Govern a la societat catalana de pronunciaments explícits a favor del pacte fiscal" des de l'ampli consens de la transversalitat política i ideològica del país. Responia també així, de passada i sense referir-s'hi explícitament, a la campanya del PP per enfrontar territoris catalans entre ells per desestabilitzar i combatre la negociació del concert. El Govern té clara la màxima Catalunya, un sol poble , i de fet s'aferra al pacte fiscal perquè és, per ara, l'avenç de més dimensió política que més consens social genera, d'entre el 70% i el 80%.

Sense demora

Mas vol forçar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a no demorar més la negociació. L'endemà mateix de l'aprovació del model de concert al Parlament, el president ja va fer arribar una carta al seu homòleg espanyol en què l'instava a reunir-se al més aviat possible, a finals d'agost o principis de setembre a tot estirar, per desencallar la gran aposta nacional de la legislatura catalana. En aquella carta, a més, Mas hi va adjuntar el document aprovat pel Parlament, un tast prou explícit del model de pacte fiscal aprovat per la cambra catalana. És a dir, recaptació, gestió, inspecció i liquidació de tots els impostos que es generen a Catalunya i capacitat normativa sobre tots aquests impostos, i agència tributària catalana exclusiva no consorciada amb la de l'Estat. Sobirania fiscal, al capdavall.

El cert, però, és que Artur Mas assegurava ahir que era "plenament conscient" que "hi ha un gran escepticisme dins de la societat catalana" sobre les possibilitats reals que l'Estat entengui la importància històrica de l'apel·lació que fan les institucions i la societat catalana "tal com l'ha aprovat el Parlament". Ara bé, també manté que aquesta percepció "lògica" -"l'experiència de la relació de Catalunya amb l'estat espanyol els últims anys no és pas positiva", va admetre- no pot coartar l'aposta del Govern per esmerçar el seu esforç en un "gran objectiu de país i de consens dins de Catalunya". A més, va advertir que aquest cop no servirà l'argument que el pacte fiscal no és possible perquè l'Estat no té diners per repartir, perquè el que planteja aquesta vegada el país és clarament un "canvi d'estatus", la sortida del model comú de finançament, és a dir, la caixa, la clau de la caixa i relació bilateral amb l'Estat.

La compareixença d'Artur Mas va servir també per frenar en sec el que apuntava que acabaria sent una picabaralla pública entre dirigents de l'ala més sobiranista de CDC i la cúpula d'Unió a tomb de la ferma aposta feta els últims dies pel número tres de Convergència, Josep Rull, entre altres dirigents de la formació.

Independència? El temps ho dirà

Si Rull ha advertit de manera insistent aquesta setmana que la disjuntiva ja és ara "o pacte fiscal o independència", el president de la Generalitat va intentar de nou evitar que el pla B sigui el debat quan encara no ha intentat formalment el pla A, que també és cert que mai ha negat que veu molt difícil que prosperi. I sobre el pla B, ja sigui la Hisenda pròpia unilateral, una consulta popular o bé eleccions avançades plebiscitàries per obrir directament la via de l'estat propi, "ja hi haurà temps de posar-ho damunt la taula en funció de com vagin les coses".

En qualsevol cas, el Govern vol saber d'ara a finals d'any quina és la resposta formal del govern espanyol al pacte fiscal. En aquest període, a més, hauran d'iniciar-se les converses parlamentàries de cara al pressupost del 2013. CiU encara la negociació del pressupost més distanciada que mai del PP, però també del PSC -en bona part pel finançament-, i amb una ERC en ple procés de reconstrucció del seu espai polític que s'obre a parlar-ne però hi posa condicions de difícil assumpció per a la federació.

El cert és que al govern de Mas li espera una tardor calenta amb diversos fronts oberts i amb l'ai al cor per la falta de liquiditat, si no s'activa ja el fons de rescat autonòmic. Mas va mostrar-se confiat ahir que a finals d'aquest mes la Generalitat podrà "pagar una mica millor" a les entitats a les quals no va pagar al juliol. Això sí, va urgir l'Estat a posar en marxa d'una vegada per totes el fons de liquiditat autonòmic que "va anunciar a bombo i platerets" i que encara no ha fet operatiu. ¿Però la Generalitat admetrà condicions del govern Rajoy a canvi de poder accedir al rescat autonòmic? Tota la transparència en la informació comptable, però "una cosa és informar i una altra un fons per dur a terme determinats controls". Informació, sí, però intervenció no. La partida ha començat.