Mas descarta la consulta i sacseja la relació amb ERC

BarcelonaA la tercera cimera pel 9-N -la d’ahir, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona- tampoc va anar la vençuda. Els partits pro consulta demanaven dijous passat claredat a Artur Mas, i ahir la van tenir. El president de la Generalitat va anunciar-los obertament que la consulta prevista per al 9 de novembre no es podrà fer tal com estava prevista al decret de convocatòria firmat el 27 de setembre.

El Govern no està disposat a forçar fins al límit les costures legals -tant la llei de consultes com el decret que emparaven la cita van quedar suspesos pel Tribunal Constitucional (TC)- i a mantenir un pols amb l’Estat de conseqüències imprevisibles. És per això que avui -a les 10 del matí, a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat- el mateix president anunciarà quina és la seva proposta alternativa i quedarà constatat fins a quin punt aquest pla és capaç d’aglutinar suports. Segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA, Mas anunciarà “com posar urnes amb un marc legal diferent al de les consultes no referendàries”, amb cobertura institucional i “amb garanties”. És la manera, segons CiU, de “superar l’escull” de la utilització del cens per al 9-N i de no incórrer en una vulneració de la llei de protecció de dades.

Pacte d’estabilitat en entredit

ERC, d’entrada, no compra aquesta solució, que implica renunciar a la consulta, i, tot i que evitarà la ruptura total amb el Govern, assenyala que ara el procés sobiranista, per tirar endavant, ja només pot prendre un camí: un Parlament de Catalunya que faci “una declaració d’independència immediata i l’obertura d’un procés constituent”. A última hora de la nit, el mateix president d’ERC, Oriol Junqueras, ho va resumir en un tuit: “Caldrà construir una majoria parlamentària per fer una declaració d’independència i iniciar el procés constituent de la República Catalana”.

Després de la cimera d’ahir, el pacte d’estabilitat entre el Govern i ERC està al caire del trencament. Un dels pocs punts de consens que van sortir de la reunió va ser el d’assenyalar el govern espanyol com el responsable del fet que els catalans no puguin decidir el futur del seu país. Però els republicans no obliden tampoc carregar contra CiU per haver-se fet enrere amb la consulta i haver rebutjat l’entrada d’ERC al Govern, una entrada que ahir va tornar a oferir Junqueras a porta tancada. La crisi era de tal magnitud ahir a la nit que fins i tot el Govern es va reunir de forma extraordinària per consensuar com es gestionarà la desactivació del 9-N inicialment previst.

Un cop encaixat el primer cop -era la primera vegada que l’executiu català va verbalitzar davant els seus socis del bloc sobiranista que descarta la consulta-, la reunió d’ahir tenia com a segon objectiu intentar pactar una sortida consensuada. La reunió va arrencar ja al migdia al Palau de Pedralbes, encara enmig d’una absoluta discreció -que es va esvair a la tarda en transcendir les converses-, i el Govern va seure a negociar amb una proposta sota el braç que, segons fonts coneixedores de la negociació, no va satisfer a cap dels partits de l’acord. El pla B que va exposar el president en substitució de la consulta seria un “procés participatiu” emparat en el títol tercer de la llei de consultes -no impugnat pel govern espanyol- que consistiria en la col·locació de prop de 600 taules informatives arreu del territori català, des del 9 de novembre fins al 9 de desembre, perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió sobre el futur de Catalunya. Queda per veure, però, si avui Mas anunciarà aquest pla, l’haurà modificat o ja anirà més enllà i plantejarà eleccions anticipades de caràcter plebiscitari, com ja fa temps que suggereix com a alternativa al 9-N.

Un cop posades totes les cartes sobre la taula, la cimera es va suspendre a quarts de cinc de la tarda perquè els partits païssin amb les seves respectives cúpules el pla alternatiu de Mas. Aquest cop, però, ni tan sols el recés va salvar la distància d’ERC, ICV-EUiA i la CUP respecte a president. “El Govern, havent rebutjat reiteradament l’entrada d’ERC al Govern per blindar la consulta, ara hi renuncia i ens imposa un nou escenari que en cap cas hem pactat: un procés participatiu”, van explicar fonts d’ERC, una decisió que allunya encara més una llista unitària en unes eventuals eleccions plebiscitàries. Al llarg de la tarda i el vespre -la reunió va acabar passades les deu de la nit- no es va poder teixir el consens. El Govern seguia en la tessitura de buscar escletxes jurídiques que permetin celebrar una consulta alternativa, que no topi frontalment amb l’Estat. No va haver-hi cap solució que garantís la unitat d’acció i de criteri dels sis partits -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- que fins ara han remat a favor del 9-N.

Els interlocutors de la trobada -Artur Mas, Francesc Homs i Joana Ortega pel Govern, Ramon Espadaler i Jordi Turull (CiU), Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC), Joan Herrera i Joan Mena (ICV-EUiA) i David Fernàndez i Isabel Vallet (CUP)- van anar sortint del Palau de Pedralbes amb el mateix posat de tensió que en la cimera celebrada dijous passat al Palau Robert. Si ERC no veu amb bons ulls el pla alternatiu del Govern, tampoc a ICV la convenç un mecanisme de participació que no desemboqui en un “mandat concret” de futur. De fet, argumenten que Catalunya està ja en un episodi posterior al d’un recull de propostes i, en tot cas, avisen que encara que es vulgués impulsar aquest procés participatiu tampoc es complirien els “requisits” temporals i deliberatius fixats en la llei. “Aquest no és un instrument que substitueixi la consulta”, van explicar a l’ARA fonts del partit.

Els diputats de la CUP van declinar comentar la cimera quan en van sortir i van optar per reunir el seu consell polític, que al seu torn va convocar una assemblea oberta a la plaça Sant Jaume per exposar com estava la situació. “Hem estat fent propostes viables perquè es pugui fer la consulta amb unes mínimes garanties”, va defensar al 3/24 el diputat de la CUP Quim Arrufat, que no havia assistit a la cimera d’ahir. Tot i això, va constatar que “s’ha pecat de tacticisme”, cosa que ha provocat que es trenqués la unitat. “Hem de preservar que el 9-N es pugui votar”, va insistir Arrufat.

Al matí, la portaveu d’ERC, Anna Simó, encara insistia ahir que “no hi ha esculls legals ni organitzatius per no fer la consulta si hi ha compromís i voluntat política”. La unitat sobiranista ha quedat tocada camí del 9-N. El nou horitzó de les plebiscitàries que s’albira tornarà a posar a prova la capacitat d’entesa dels partidaris de l’estat propi.

Viver i Pi-Sunyer prefereix plebiscitàries abans que via “al·legal”

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, va plantejar ahir a Catalunya Ràdio que el bloc sobiranista té tres sortides per fer possible la votació: una consulta “al·legal” que desafiï la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, una fórmula alternativa de participació ciutadana o unes eleccions plebiscitàries. Viver i Pi-Sunyer va opinar que les plebiscitàries serien una opció més bona que la consulta “al·legal”, tenint en compte com ho rebria la comunitat internacional. En unes eleccions plantejades com un plebiscit sobre la independència, si guanyessin les forces partidàries del sí, el nou Parlament tindria un mandat “molt clar” d’iniciar el procés de creació de l’estat propi. Primer, segons el president del CATN caldria desenvolupar estructures d’estat mentre s’enceta una negociació amb les autoritats espanyoles. En una segona fase, en cas que no s’arribés a cap mena d’entesa amb l’Estat, seria el moment d’impulsar una declaració unilateral d’independència.